Un dia de fa vint-i-tres segles, algun pagès iber de la tribu dels cossetans devia dipositar un grapat de raïm dins d’una sitja. El destí va voler que, dos mil tres-cents anys més tard, un d’aquells grans -carbonitzat i solidificat hagi arribat fins als nostres arqueòlegs, que fa molt de temps que estudien i excavant la ciutadella ibèrica de Calafell. Aquell fruit minúscul va ser collit per una gent que no podia saber que, algun dia, un poble del futur, els catalans, d’aquell territori en dirien el Penedès i d’aquella acció, verema. Així doncs, queda clar, per a humilitat nostra, que el vi català és molt anterior als catalans i que aquesta terra ha vist passar pobles, exèrcits i llengües mentre les vinyes es mantenien, amb el seu cicle inalterable, assegurant el Editorial subministrament imprescindible del vi. I així, al llarg del temps, el vi va passar de ser la beguda dels déus a ser -per si mateix- sagrat.
Som conscients que el vi és història -i fins i tot prehistòria- del nostre país. Per això els que hem rebut aquesta herència dues vegades mil·lenària hem de tenir la sensibilitat de reconèixer els nostres vins com un producte del nostre paisatge, del nostre clima, de les nostres valls i, sobretot, de la feina d’almenys cent cinquanta generacions que ens han precedit. Persones oblidades que, aixada en mà, van saber treballar sota aquest mateix sol -i sobre aquests mateixos sòls- a fi de treure’n l’essència que avui ens omple les copes.
Aquesta és la perspectiva des de la qual ens hem guiat al llarg de les dotze edicions dels Premis Vinari, la festa anual que fa brillar els millors vins catalans. Són ors i plates que recompensen la feina dura, la creativitat, la perseverança i l’esforç dels milers de persones que es dediquen any rere any, verema a verema, a fer-nos arribar les ampolles que contenen aquell líquid que, com cap altre producte, reflecteix el caràcter d’aquest país de vins que és Catalunya.
