En el món del vi, d’incerteses n’hi ha de tota mena. Però d’apostes guanyadores també n’hi ha, i una d’elles és que, en només sis edicions, la Barcelona Wine Week (BWW) s’ha consolidat com el gran aparador dels vins catalans. Està clar que l’organització posa l’accent en mostrar els “vins espanyols” -i, de fet, un dels dos pavellons està hegemonitzat per Rioja, Ribera del Duero i Rueda-, però això no treu que els cellers d’aquest país hagin trobat a la Fira de Barcelona la gran plataforma de connexió amb els distribuïdors i d’internacionalització que necessitaven.
No hi ha res fàcil, i menys encara vendre vi. Però amb la BWW Barcelona ha assumit la capitalitat del vi català -i més enllà- d’una manera decidida, entenent que es tracta d’un sector estratègic que mou grans volums de mercaderia i de diners. I allà és on els expositors han pogut mostrar la creativitat i la vitalitat dels cellers catalans i connectar, de forma directa, amb les xarxes de distribució i exportació.
Però la BWW també és un termòmetre anual. I aquí és on més s’ha palpat la preocupació per un mercat voluble, massa exposat a les modes. En aquest sentit, hi ha fenomens difícils de gestionar, com la caiguda de vendes dels vins negres. O l’onada dels vins amb zero alcohol. Però el fet és que a la BWW ha quedat demostrat que, de moment, les tendències són fortes, però incipients. I, després de tants anys, els cellers catalans són prou versàtils com per assumir els reptes, encara que els canvis que s’acosten siguin majúsculs.
