Una auditoria és un document oficial, per això els professionals que les realitzen han d’estar inscrits en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes. Els resultats, per exemple, són acceptats com a prova per qualsevol tribunal, de manera semblant a un informe dels bombers respecte a un incendi o a les conclusions d’un forense en un homicidi. Sobre aquesta certesa és que Vadevi ha publicat les conclusions d’una auditoria externa feta per Abad Saltó Auditors. Es pot opinar, lliurement, sobre si les irregularitats detectades són moltes o poques o si són més o menys importants. Però no pas sobre el fet que les irregularitats detectades són ben reals. Qualsevol periodista dirà el mateix. Hem ofert a qui ens ha trucat publicar la seva opinió. Ningú no ha volgut parlar, ningú. I, quan diuen que no, la trucada es converteix en simple pressió, quan no amenaça.
En qualsevol cas, costa de fer compatible amb una bona gestió el fet que, per exemple, els auditors hagin trobat pagaments per més de 65.000 euros sense factura. O per què s’arrosseguen 35.000 euros “de difícil cobrament”. O per què no hi ha tresorer o gerent i és el secretari qui ho signa tot. En fi, per això s’ha arribat al mes d’agost sense que s’hagin pogut aprovar els números de 2023. No són “injúries” contra el secretari, són números. Aquí està l’auditoria sencera, per si algú vol llegir les salvetats de l’auditor, que és un professional extern i independent.
Al marge de les irregularitats explícites, algunes dades poden cridar l’atenció, o no, segons l’opinió de cadascú. Personalment, trobo poc operatiu que un 13,34% del pressupost global de la DO Terra Alta el gestioni un sol proveïdor, l’agència Pcats, que, per cert, competia per aquesta partida només amb una altra oferta que és d’un client seu. Però, en fi, cadascú es gasta cent mil euros en el que vol.
Malament quan la crítica periodística a les males pràctiques econòmiques es converteix, per als afectats, en “difamació” i “injúries” contra “centenars de viticultors i una seixantena d’empreses”. La roba bruta es renta a casa i el nostre mal no vol soroll sempre han servit per evitar o endarrerir la transparència que cal en les institucions i entitats de qualsevol societat democràtica. Tampoc no ajuda que s’amaguin les raons per les quals han exigit la dimissió del seu propi president. Segur que en parlarem més endavant, i no només nosaltres o els companys de l’Aguaita.
I una recomanació amigable d’un vell periodista, l’amenaça vetllada del Consell Regulador, que “es reserva el dret d’emprendre les mesures necessàries” no serveix de res. Vagin al jutjat -i guanyin- o estalviïn-se aquesta frase estereotipada.
I dit això, visca els vins de la Terra Alta. Personalment, sempre els recomano.
7
