Es pot deduir que el canvi global causat per un sistema socioeconòmic, com a mínim injust en fons i formes, junt amb el canvi climàtic com a derivada seva, especialment greu en el món mediterrani, promouen importants problemes de salut individual i social. Essent el sector vitivinícola, estretament i volgudament lligat a un territori, un dels sectors agrícoles més afectats.
L’OMS (1948) defineix la salut com “un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties”, definició que no s’ha modificat fins al dia d’avui, cosa que li confereix importància i transcendència.
Cal, doncs, ser curosos amb les consideracions que es fan respecte de productes, indústries…, especialment amb el sector vitivinícola, ja que la vida -tota ella és molt complexa i va més enllà d’una simple relació causa/efecte- i, per tant, la ponderació, la moderació, l’objectivitat i el sentit comú han de ser el marc i substrat on es facin les valoracions de sectors, productes, poblacions…, per tal que la societat i els individus que en formem part li adonem estructura i funcionalitat.
El vi és una beguda saludable nutricionalment, segons l’OMS
El vi és un producte ben senzill i humil, que ha sigut una de les primeres troballes, casual com la majoria d’elles, de la indústria agroalimentària. Aquest tipus de transformacions han permès de guardar aliments quan n’hi havia abundància per a poder-los consumir quan l’aliment en general escassejava, no en va fins aquest segle, en les nostres contrades no ha estat possible tenir fruita fresca tot l’any. Gràcies a aquests processos i elaboracions, hom ha pogut disposar de llet en forma de formatge, raïm en forma d’arrop, pa de figues, etc. (Suriol, F. 1998. La cultura del vi. Revista Assoc. Personal de la Caixa. 324 (IV): 10-12).
En la Declaració de Barcelona sobre la dieta mediterrània de 1991, l’OMS incloïa una menció al vi (beguda inclosa dins el codi alimentari) i afirmava que és “una beguda saludable des del punt de vista nutricional” donat que la seva aportació energètica representa fins a un 10% de la ingesta total de calories, i a més a més, està lliure de patògens, com deia Pasteur.
És important per al model socioeconòmic i cultural, el manteniment de la població funcional i positivament activa i del paisatge, però també, per un model de seguretat i sobirania alimentària, que es vulgui o no caldrà assumir, donada l’objectivament clara informació respecte que en el 2050 es preveu una reducció mitjana d’un 17% en la disponibilitat d’aliments associada al canvi climàtic al Mediterrani.
La manca de productivitat al camp despoblarà l’àmbit rural
La manca de productivitat agrícola en el camp, especialment en els secans, portarà al seu despoblament i al creixement i densificació de les àrees metropolitanes amb els consegüents problemes de salut individual i social. Tanmateix, i pensem que per sort, els productes vínics són quelcom més, perquè un aliment permet la vida, però no la modifica, i el vi, és ben clar, és, i aquesta és la seva grandesa i el seu perill, una substància modificadora del comportament.
Tot plegat comporta riscos, individuals i socials, que en cap cas, mai i enlloc es poden menystenir o oblidar, però promou com en totes les civilitzacions, la configuració social entorn d’unes festes, d’uns ritus comuns, d’unes creences compartides, que bressolen el nostre sentiment de pertinença al grup. En la majoria d’aquestes manifestacions del grup, alguna substància capaç de modificar el comportament, la sensibilitat o fins i tot la consciència, acompanya el ritual.
En el si de cadascuna de les societats que les usen, d’aquestes substàncies se’n sap l’efecte i de quina manera cal tractar-les i consumir-les, en definitiva saben el pa que s’hi dona. En el nostre cas, l’alcohol, que és, no cal entrar amb eufemismes, la droga més social i potser de les més perilloses pel seu preu i abast, és també la que té un component social més marcat. El vi fa fluir la paraula i ajuda a generar lligams, es pren en grup i permet alliberar moltes de les potencialitats que té aquest, en aquest sentit el vi ha fet i conformat una societat vertebrada, amb una rica dinàmica social, que és amb totes les seves virtuts i defectes l’anomenada societat occidental.
En el primer món, on tenim la sort de viure, en alimentació i salut, tot és massa complex per tenir explicacions senzilles (Savé, R. En alimentació i salut, tot és massa complex per tenir explicacions senzilles. 2023. TECA (Tecnologia i Ciència dels Aliments) 22: 13-17, DOI: 10.2437/20.2005.01.120). A més, com la història ens ha mostrat, tot acte i tota decisió té efectes volguts o no. Per tant, la ciència, la cultura i el sentit comú, són i seran cabdals per desenvolupar solucions d’abast holístic, plantejades també i molt important, des de la ponderació i sense prejudicis.
Robert Savé Monserrat és investigador emèrit de l’IRTA, i Francesc Suriol Canti, del celler Can Suriol del Castell.
