El territori està immers en una important sequera, tot i la reducció de restriccions en l’ús de l’aigua. Així, hom escolta, llegeix, coneix molts exemples distribuïts arreu de la geografia i dels diferents sectors, que fan palesa una falta important d’aigua.
Aquest fenomen és prou conegut i estudiat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), institucions que mostren com la combinació de pluviometria reduïda, junt amb l’increment de temperatures i, per tant, d’evaporació, generen una situació de reducció d’aigua disponible, a la qual, a més, cal afegir l’increment del seu ús pel model de metabolisme social en ús en la nostra societat: increment de turisme, gran despesa lúdica i ornamental, hàbits higiènics, regadius…
Així doncs, és inqüestionable la sequera, i per tant l’estudi per cercar solucions és necessari i imprescindible en general i en la viticultura, que cal recordar que ara com ara, un 65% està en condicions de cultiu en secà.
Fins ara, si més no a escala particular, s’entenia el cicle de l’aigua d’una manera molt simple, i no ho és, ja que aquest és realment complex i cada cop més complicat per la incidència que hi té l’activitat humana.
Ara, gràcies al treball de Meteocat es coneix la precipitació diària, i també la seva intensitat (litres per unitat de temps), el qual obre una nova visió respecte de part del cicle de l’aigua, ja que la torrencialitat fa que molta pluja no pugui penetrar en els sòls i vagi directament a les torrenteres, rieres… sense que es pugui aprofitar en un territori concret.
En els darrers episodis de pluja, hi ha llocs del territori on el 60% ha caigut en mitja hora, essent aquest patró pluviomètric afavoridor de l’erosió del sòl i la baixa infiltració de l’aigua.
Obrint un nou camp de treball respecte de quina és la capacitat real de recàrrega de sols i aqüífers en diferents parts del territori, així com les possibilitats de millora en aquest aspecte, que ofereixen els sistemes hidràulics de baix impacte, com les parets de pedra seca, les cobertes verdes, les cobertes no vives, la tècnica de llaurat… Aquest fenomen afecta els secans, però també als potencials nous regadius, en llocs on no hi ha ni un embassament o canal, en bona part tan sols aigua freàtica, subterrània, que depèn directament de la pluja en el lloc o rodalia.
És com un trencaclosques, fins que no s’ajunten totes les peces, no disposa de la imatge i, per tant, no es coneix la realitat.
L’aigua és i serà escassa, i per la viticultura fins i tot limitant, cal pensar, valorar i fer conjuntament per cada lloc i circumstància, tan sols així es podrà ser resilient. Per tant, és cabdal pensar en la Comunitat de Regants del Penedès, però com a mínim al mateix nivell en la realitat de l’aigua disponible, no sigui que posem el carro davant dels bous.
