A les facultats de ciències de les universitats ens repetien sovint, i posant-hi especial èmfasi, la frase: “els resultats mai milloren el mostreig”, i ho deien per donar a entendre que sense dades fiables els resultats són meres aproximacions, de vegades sense valor estadístic i sempre mancats de realitat.
També ens deien que “amb bons resultats es disposa del material de partida necessari per a una bona interpretació sobre la base del coneixement propi i d’altres, arribar a unes bones conclusions”, així com que aquestes són el primer pas per la solució dels objectius preestablerts.
Vivim uns anys molt complicats ambientalment i socioeconòmicament, cosa que tensa el sector vitivinícola, encarant-lo a grans reptes que obliguen a ràpids i efectius canvis a tot nivell, i no sempre desitjats ni acceptats.
Moltes vegades, massa, se cerca una causa a la qual atribuir-li tot el pes del problema i també perquè amb aquesta simplicitat resoldre’l tot aplicant la dita de morta la tita morta el verí.
Així, s’ha parlat de la sequera com la causa dels problemes del sector i de l’aigua com la seva solució.
Tanmateix, fixant-nos en la primera frase, s’haurà considerat que en la crisi productiva, a més de la sequera hi ha incidit les pedregades, el mosquit verd, les onades de calor i també les temperatures per sobre de la mitjana habitual, la salinització del conreu per pràctiques de reg desafortunat, els atacs de fongs…?
Aplicant la segona frase, si s’objectiven totes aquestes causes, es disposarà d’una immillorable informació per tal de poder ponderar les pèrdues per cadascuna d’elles, i en conseqüència, es podran plantejar les millors solucions agronòmiques en cada lloc i circumstància.
Reg mínim a diversos punts del territori català
Actualment, diverses DO catalanes en seca han demanat -i sembla que se’ls ha concedit- la possibilitat de disposar aigua per fer un reg mínim en els pròxims anys. Cosa realment important, encara que no suficient, ja que, perquè aquesta eina agronòmica junt amb altres sigui determinant, cal disposar de tota la informació del conreu i la seva producció, i així poder millorar-lo, o tenir criteris suficients per abandonar-lo.
Sembla fort i estricte, però és una informació objectiva que pot propiciar més disponibilitat d’aigua en llocs més adients i, fins i tot més important, permetre estudiar, valorar i desenvolupar alternatives reals pels llocs menys afavorits.
Ara, sense retards ni recances, cal una feina gens vistosa i molts cops feixuga que permeti precisar i matisar, per fer-ho bé.
1
