!--akiadsense-->
Antoni Mata (Sant Sadurní d’Anoia 1942) ha estat reconegut amb el Premi Vins i Licors Grau a la Trajectòria Professional en el món del vi en la sisena edició dels Premis Vinari 2018. Aquest guardó pretén posar de relleu les persones que en el món del vi han deixat algun tipus d’emprenta. Ara ja retirat, Mata com a responsable de la Cava Recaredo, va ser un dels primers en treure al mercat escumosos de llarga criança. Eren els anys 60. Aleshores el cava que tenia més de dos anys ja es considerava massa vell per beure’s i ells en van treure un de 4 anys. Assegura que no tothom ho va entendre, que el temps ha posat les coses al seu lloc i anima els joves elaboradors a atrevir-se amb propostes noves. Antoni Mata s’està recuperant d’una malaltia que no sempre li deixa fer el que vol, però encara té temps per anar a la universitat a estudiar, per exemple, física quàntica. Diu que, si hi entren idees noves, la ment està més desperta.
Com ha rebut aquest premi?
Amb una gran alegria i sobretot amb una gran satisfacció. És un premi que m’emociona molt. Va ser molt emocionant el moment de rebre’l a la gala i em van caure algunes llàgrimes i tot, més ara en les meves circumstàncies en les que la salut no m’acompanya tant com voldria. Em fa molta il·lusió aquest guardó.
S’esperava que podria rebre aquest reconeixement?
La veritat és que no. Sóc addicte al Vadevi, ho segueixo molt, fins i tot quan he estat ingressat, des de l’hospital me’l mirava cada dia. I havia seguit molt de prop totes les informacions sobre els Premis Vinari però no se’m va passar pel cap que em poguessin donar un premi a mi. També em va fer molta il·lusió que el guardó me’l lliurés en Jordi Grau. Ens coneixem des de fa molt amb aquesta família.
Ha rebut el premi Vins i Licors Grau a la Trajectòria Professional en el món del vi i una de les coses que es destaca és que fos un dels primers en l’elaboració de vins escumosos de llarga criança.
L’any 66 a Recaredo vam treure el primer Reserva Particular amb un xarel·lo fermentat amb bóta. Era de l’anyada 1962 això vol dir que tenia 4 anys de criança. En aquella època els escumosos eren de 9 o 15 mesos en ampolla i es considerava que un cava a partir de dos anys era massa vell. A més, el Reserva Particular estava fet amb xarel·lo que era una varietat que no estava massa ben considerada. Allò va ser un canvi total i absolut.
Es va entendre aquesta aposta?
En el moment no gaire. La gent em deia, “però com és que feu això, si això és una aberració un cava amb xarel·lo fermentat en bóta!”. Jo tenia 25 anys i vaig anar al meu pare per explicar-li el que em deien. Ja teníem l’escumós embotellat i al mercat i la seva resposta va ser molt clara: “ja l’hem tastat i l’hem tornat a tastar i és això el que volem. Tirem endavant”. Va ser una decisió molt important.
El temps li ha donat la raó?
Passen els anys i veus que allò que havia estat criticat ara és una icona i tothom ho fa. Va ser d’aquelles decisions importants que al principi sembla que no s’acceptin però passa el temps i es veu que és positiu, que és una bona cosa. Nosaltres vam prendre la decisió de fermentar el xarel·lo amb bóta perquè a la família havíem treballat amb botes i bocois de fusta i també perquè sempre he estat una persona inquieta que volia provar coses noves.
Des de ben jove…
Sí que sóc una persona inquieta. Quan vaig començar a estudiar enologia, que devia tenir 17 anys, vaig haver de convèncer al meu pare de comprar un microscopi. Ell no ho veia gens clar, però jo li deia que pel llevats, per exemple, podríem mirar, investigar, provar… No vaig tardar gaire a tenir-lo (riu) En aquell moment era com ara tenir una nau espacial.
Parlàvem de fa 50 anys, però en fa 30 van decidir només fer caves brut nature, sense sucres afegits. Tampoc era el més habitual?
No ho era. Això sí que va ser un acte de valentia. Nosaltres vam fer conviure una temporada els caves semi amb els bruts nature fins que vam decidir que ja estava. Va ser tan senzill com que el que preníem a casa era això i als nostres amics els hi oferíem aquest cava perquè el tastessin. Quan vam deixar de fer el semi vam perdre clients i tot!. Això, sí, alguns d’ells van tornant. Ara és més fàcil explicar això del sucre afegit, tothom ho entén, però aleshores en ho havíem de creure molt.
Des de la distància com ho veu?
Amb el temps, és el mateix consumidor el que marca la pauta. Tasta i decideix. Al principi va costar, la gent no estaven acostumada a caves amb criança o sense sucre, però es tracta d’anar explicant i a poc a poc hi va entrant. Com deia el xarel·lo era una varietat menystinguda i ara s’ha demostrat que no és així.
A la gent jove que està provant de fer coses noves en el món del vi que els diria?
Que no defalleixin. Que això és bo. Molt bo. Les decisions que canvien coses surten per petits elaboradors, que investiguen i que proven. Les gran cases s’adapten després. I això passa aquí i passa per tot el món. De vegades són petites propostes, però la inquietud de la gent jove és molt important. És important que ho facin des del sentiment i l’emoció. Perquè en el món del vi no hi guanyaran molt diners. Ha de ser perquè els surti de dins.
Vostè ara a Cava Recaredo ja no està a primera fila. A que es dedica?
Hi vaig de tant en tant però tinc una agenda molt ocupada. A part de les visites mèdiques obligatòries a les que no hi puc fallar, dos dies a la setmana vaig a a l’Aula Universitària per a gent gran. S’hi fan conferències sobre diferents temàtiques i ja fa 3 anys que hi assisteixo. Sobre astronomia, o història del jazz per exemple, mira quin contrast! Ja que no vaig anar a la universitat en el seu moment, ara aprofito. M’ho passo la mar de bé. I com que no en tenia prou, d’aquí a poc faré la segona part d’un curs que dura unes 6 setmanes sobre física quàntica.
Física quàntica?
Sempre va bé que t’entrin idees noves. Veure gent i parlar amb especialistes de temàtiques diferents va molt bé per mantenir la ment desperta.
