Antoni Cantos creu que els catalans som cada vegada més conscients del patrimoni vitivinícola.
Enguany, l’Associació Catalana d’Enòlegs ha renovat el seu compromís amb els Premis Vinari aportant tastadors de prestigi als tasts del certamen. Quina importància té per al sector tenir un concurs exclusivament per a vins catalans?
Qualsevol iniciativa que ajudi a posar en valor els vins produïts al país i que faci difusió de la seva qualitat és atractiva per a la nostra associació, més encara si el format són uns premis de gran difusió mediàtica i prestigi com els Vinari. Gràcies a la primera edició, els vins catalans es coneixen una mica millor. Com tantes altres coses en el nostre país, que quan les fem ens sembla increïble que no s’hagin fet abans… Potser és que ara comencem a reivindicar els nostres vins sense complexos, és un pas cap a la normalitat, perquè tots els països del món amb tradició vitivinícola tenen concursos específics per als seus vins.
Els enòlegs i els sommeliers tenen visions molt diferents quan s’enfronteu a un tast. És un avantatge o pot fer més difícil la tria?
Al meu entendre és un dels grans encerts dels Premis Vinari, el fet que el jurat tingui una composició tan variada, enòlegs, sommeliers i periodistes, tres professions amb maneres molt diferents de valorar un vi, i això garanteix que el resultat final dels tasts sigui el més representatiu i acurat possible. Un sommelier explora totes les possibilitats d’un vi i en destaca les seves virtuts, mentre que els enòlegs, encara que soni malament, el primer que fem és buscar els defectes del vi per mirar de corregir-los. Som complementaris, i entre tots podem oferir una visió de la realitat molt més acurada.
Aquesta complementarietat, sumada al procediment de tast a cegues, és la garantia d’honestedat dels resultats?
Absolutament. Ningú no sap què tasta, i això és clau per valorar bé un vi, de forma independent i sense cap mena d’informació que pugui condicionar-nos psicològicament.
A Catalunya s’hi elaboren tota mena de vins i escumosos, però fa la sensació que encara no s’ha posat prou en valor aquesta riquesa. Quina percepció en teniu?
Als catalans, amb el vi ens passa com moltes altres coses nostres, les valorem força menys del que les valoren a nivell internacional. Les grans marques de tota la vida fa molts anys que exporten amb èxit i els vins catalans tenen molt prestigi a l’estranger. Però el cert és que aquesta actitud més passiva dels catalans respecte dels seus vins està canviant, cada vegada són més conscients del patrimoni vitivinícola que tenim, i en aquest sentit, els Premis Vinari han representat un salt qualitatiu. Ara bé, encara tenim molta feina per explicar al consumidor tot allò que fem per millorar la qualitat del nostre vi. El cert és que es fa difícil explicar perquè som dels pocs països del món on els vins del país no són els principals a les cartes dels restaurants.
És una responsabilitat compartida, dels consumidors, els sommeliers dels restaurants, els cellers i les distribuïdores d’alimentació?
Sí, és una tasca de tots els actors, sense la implicació de cadascun d’ells és difícil avançar en la normalització, tot i que tenim motius per a ser optimistes perquè sabem que el consumidor cada vegada vol saber més i coneix més sobre els vins, els vol provar i els demana. També ens ajuda l’esperit de reivindicar els productes que es fan a casa nostra, que està prenent molta volada.
El mateix consumidor pot pressionar si demana al restaurant, la botiga o el supermercat més vins catalans. En realitat, és qui té el poder de compra.
Totalment d’acord, bona part del canvi de tendència és a les seves mans. Al final qui paga és el consumidor, i si el consumidor vol vins catalans, els ha d’exigir, perquè el mercat acabarà responent.
I els cellers, fan prou bé la feina de promoció? El sector del vi català té molts cellers petits que fan un vi excel·lent, però potser no tenen ni els mitjans ni l’estratègia de promoció ben dissenyada.
Tots ens hem de posar les piles, grans i petits. La Generalitat i l’INCAVI fan una bona feina en aquest sentit donant mitjans als més menuts perquè puguin seguir endavant. I tots els cellers han d’aprofitar que el consumidor cada vegada vol més informació i aprecia saber com s’ha elaborat un vi, quina és la seva història… Tot això aporta valor afegit i permet una compra diferenciada. Anem en la bona direcció però encara hem de treballar més.
En la primera edició ja es va incloure una categoria especial de vins ecològics. Catalunya produeix el 46% dels vins ecològics de l’Estat, tot i que numèricament és una producció baixa. Penseu que cal apostar fort per aquest segment?
És una realitat que creix exponencialment, cada vegada hi ha més vins ecològics al mercat, i és una realitat que va a més i que comercialment s’ha d’aprofitar. Al Penedès, per exemple, és molt evident. Ara bé, la qualitat d’un vi s’ha de jutjar independentment de si és ecològic o no. Una altra cosa és que té un valor afegit saber que aquest vi s’ha elaborat respectant al màxim el territori.
El president del ‘Associació Catalana d’Enòlegs, Antoni Cantos, i el director dels Premis Vinari, Joan Nebot. Foto: Vadevi
