!–akiadsense–>
Segur que els vins, com els gossos, s’assemblen als seus amos. Només cal sentir com parla l’enòleg i propietarari de quatre cellers Tomàs Cusiné (Mollerussa, 1962) per entendre que el seu vi té força i vida viscuda. Des de Vadevi hem anat fins a la comarca de Les Garrigues (Lleida) per parlar amb ell. Un dels seus vins, el Cérvoles Blanc 2016, ha aconseguit convèncer el jurat dels Premis Vinari i fer història: ha estat el primer vi blanc que ha guanyat un Gran Vinari d’Or. Un mes després de la gala de lliurament, fem balanç amb Tomàs Cusiné. Ens rep al celler que porta el seu nom. N’és propietari de tres més -Cérvoles Celler, Cara Nord i Castell del Remei- però el celler Tomàs Cusiné és el seu projecte més personal. Entre vinyes, Cusiné assegura que Cérvoles Celler està “en un procés de transformació” i es mostra satisfet perquè el guardó ha ajudat “a donar a conèixer tots els vins del celler, no només el guanyador”. I, per ell, això és molt important, perquè “un celler guanya el seu prestigi a través de tots els seus vins”.
Què ha suposat per Cérvoles Celler guanyar el Gran Vinari d’Or?
Un reconeixement important a una feina de molts anys. I també un reconeixement al vi en particular. És un vi del qual fa molt de temps que n’estem orgullosos, i és curiós que un blanc hagi guanyat el Gran Vinari d’Or. És molt important. A més, la repercussió a nivell mediàtic ha estat molt gran: vam sortir molt a la premsa i també a la televisió. La gent s’ho creu, i compra el vi.
Per tant, han notat un augment de demanda d’aquest vi?
I tant! De fet, tenim 6.700 ampolles i les acabarem abans de Nadal.
I per vostè personalment què ha suposat que hagi guanyat aquest vi?
Jo estic molt content perquè l’empresa se’n beneficia i té un reconeixement com a marca. Cérvoles és una marca molt curiosa dins del que és el món vinícola català. És el primer projecte de viticultura de muntanya que hi ha hagut a Catalunya. Fa molts anys que vam venir a la muntanya i que pensàvem en això. És una mica un fill perdut i retrobat. Jo ja sabia que el Cérvoles Blanc era bo, però ara, a més, ens ho diuen amb un premi!
!–akiadsense–>
Com és el Cérvoles blanc 2016?
És un vi blanc de criança, corpulent i molt exuberant. Per una banda hi ha la rigidesa del que és un macabeu i per l’altra hi ha l’exuberància del Chardonnay. És un vi fresc, amb una molt bona acidesa i amb recorregut per davant: sabem que un Cérvoles Blanc dura 20 anys. Ho hem comprovat. Per mi sempre ha sigut un vi una mica màgic, perquè va ser el primer vi de muntanya que vaig fer.
I amb què marida?
És un blanc potent i, per tant, jo me’l prendria més amb carn que amb peix. Qualsevol plat de pollastre, o arrossos, i també amb una carn vermella. A mi m’agraden aquest tipus de blancs per beure’ls menjant carn. És un vi que té molt recorregut, i necessita un plat una mica contundent.
Vostè va dir fa un temps que “Cérvoles és un cavall salvatge que s’ha de domar”. Ho ha aconseguit?
Sí i no. Però sempre tens molts dubtes sobre si estàs fent les coses com s’han de fer. Sobre si aquest cavall salvatge tenia un perfil únic i amb una personalitat que agradava molt o desagradava molt. O si, per el contrari, has de fer un vi més amable i més satisfactori per tothom i, per tant, massa domat. La Pobla de Cèrvoles té una violència que no tenen altres zones.
Quan va pujar a recollir el premi vostè va dir que “els blancs són els vins que tenen més recorregut”. Per quin motiu?
Perquè un vi blanc és molt més ampli. La seva amplitud no és la dels negres: va des de les bombolles fins als dolços, i passa per una gran diversitat de blancs, amb criança, sense criança, etc. Hi ha molta quantitat de vi blanc al món: tota Alemanya és blanca, tots els vins de Xerès són blancs,… I són dels millors vins del món. Aquí no s’han treballat gaire els blancs, no hi ha tradició, i hem d’aprendre encara molt. Però són més vius els vins vells blancs que els negres vells. Els blancs ho tenen tot. Tot i que també hi ha coses que no tenen: com tant de color, tanins, etc.
!–akiadsense–>
Vostè és propietari de quatre cellers. Hi ha molta diferència entre els vins que es fan a cadascun d’aquests cellers?
Hi ha moltíssimes diferències, perquè les vinyes manen. Nosaltres només interpretem el que trobem a la vinya. Es pot interpretar de diferents maneres, però la vinya és la que et dona, o no, la possibilitat de fer grans vins. A Tomàs Cusiné mai podré fer els vins de Cérvoles, ni a l’inrevés. Els de Cérvoles tenen una personalitat més acusada, requereixen una feina de domesticació. En canvi, els de Tomàs Cusiné són més amables, rodons i elegants per si mateixos.
Ara mateix els seus vins són un 20% de la DO Costers del Segre. Sent pressió i responsabilitat?
Sí, i tant! Tot i que la responsabilitat ja la tenia abans, que feia menys quantitat de vi. No és tant el percentatge, sinó que cada celler té una certa responsabilitat vers la DO, de fer grans coses. D’això se’n diu fer territori i sostenibilitat.
De tots els vins que fa, quin és el preferit de Tomàs Cusiné?
El Finca Racons, i també l’Auzells.
Per quin motiu?
L’Auzells és un vi molt elegant, amb una bona acidesa, i és expressiu. Sempre m’ha agradat molt per la seva composició, perquè té moltes varietats. Deu ser el cupatge més gran de Catalunya, o d’Espanya, en quant a varietats. És fruit de la suma de l’atreviment i de la investigació. I el Finca Racons va ser el gran descobriment en arribar al Vilosell: trobar Macabeu i controlar-lo, una feina que va durar cinc anys.
