Per degustar un vermut, els elaboradors recomanen servir-lo fred, sense gel ni artificis, per notar i gaudir bé de les aromes i els sabors originals. El vermut en estat pur, tal com l’han parit. Ara bé, molts de nosaltres volem “fer el vermut” amb les nostres preferències, igual que a l’hora que es demana un cafè, cadascú diu la seva.
Si sou dels que els agrada les begudes amargues i els sabors forts, s’afegeixen unes gotes de bitter angostura, aquella ampolleta petita fosca que no falta en els bars que aprecien l’art de la cocteleria i un imprescindible en els mini-bars domèstics. O si volem estirar-lo més i potenciar la nota d’alcohol, es pot demanar el còctel favorit de molts bàrmans, el Negroni. Aquest es prepara amb una barreja de Campari, vermut negre i ginebra a parts iguals. Se serveix en got ample de cul gruixut (en l’argot cocteler, és l’“old fashioned”), gel i una tira de taronja. El resultat serà un combinat ben amarg i vermell.
Però si no es vol tan fort o es prefereix reservar el tema dels còctels per la nit, sovint s’acompanya el vermut de sifó, soda o tònica per reforçar les notes amargues. Amb això es pretén allargar la beguda i donar-li bombolles, com si es tractés d’un refresc.
En aquesta línia neix el “chispazo”, que és vermut amb beguda de cola. També es pot afegir suc de taronja, el punt cítric sempre acompanya bé als vermuts. És per això que moltes vegades se serveix el vermut blanc amb una rodanxa de llimona, que sintonitza millor amb el tipus d’herbes de la seva fórmula, i ajuda a ressaltar el punt àcid. I el tall de taronja per al negre, que al ser de pell més amarga, harmonitzarà millor amb la recepta del vermut negre.
Una altra opció molt tradicional és posar-li una o dues olives, que aporten el punt greixós a la beguda i potencien els sabors del vermut. Cal dir que les olives reuneixen tots els sabors bàsics: amarg, dolç, salat i àcid. I combinats amb el tàndem acusat d’amarg – dolç del vermut, ens fa l’experiència sensorial més plena.
Per altra banda, i gairebé imitant a l’ampli ventall de possibilitats que s’ha inventat per fer els gintònics, es poden afegir espècies o fruites exòtiques al vermut. Hi ha qui es posa una branca de canyella o romaní, per donar un sabor dolç i més fort. La llista s’engrandeix amb altres ingredients com rodanxes d’aranja, fruita de la passió, pinya, gerds, cebetes amb vinagre per a còctels, fulles de menta, gingebre, flors… O boles de pebre i unes gotes de salsa Espinaler per aconseguir un toc picantó i refrescant.
Encara que sembli una barbaritat, tunejar el vermut és un moment esperat per al consumidor, tant com la mateixa hora de fer el vermut. Per a molts, és el moment que agradaria fer etern, compartint-lo amb unes tapes gastronòmiques, bones converses i les estones de sol. Ell trenca el gel a l’estrès i l’avorriment. Qui es nega a acompanyar un vermut?
