!--akiadsense-->
Les dades del panell de consum alimentari, publicats recentment pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), mostren que els ciutadans de l’Estat van invertir un 4% més en vi durant 2018, fins a arribar als 1.045 milions d’euros, 40 milions més que el 2017. No obstant això, el volum consumit va disminuir un 2,4%, fins als 361 milions de litres, amb un preu mitjà que es va situar en els 2,89 € / litre (+ 6,6%). En termes de valor, com ha recollit l’Observatorio Español del Mercado del Vino (OeMv), es tracta de la major despesa en vi dels últims 5 anys, tornant a créixer després del descens de 2017. Els vins amb DOP van liderar aquesta pujada i ja suposen el 56,3% de la inversió total en vi al canal d’alimentació espanyol, amb 587 milions d’euros (un màxim històric). El seu volum porta 10 anys relativament estable. Destaca, igualment, l’excel·lent augment dels vins amb IGP. No obstant això, el consum de vins sense indicació, que encara lidera les compres, perd un -7,5% en volum, tot i que augmenta lleugerament en valor.
Espanya ocupa el número 21 d’Europa i el 33 del món en el rànquing de consum de vi. Els 21 litres de vi per persona i any consumits a l’estat espanyol queden molt lluny dels 44 litres de Croàcia o Eslovènia, o els prop de 43 litres a França o Portugal. Els hàbits han canviat, i els porrons i el vi han desaparegut del dia a dia. Els joves pràcticament no en beuen, i el consum per càpita va caient (tot i que la gent gasta més en vi). També els qui miren per la salut, la figura o per qüestions religioses veuen amb reticència el consum de begudes alcohòliques. Alguns ho consideren esnob, i d’altres ho troben car o massa complicat. El consum de vi entre els menors de 35 anys se situa molt per sota de la mitjana, amb 23 euros i 10 litres cada any, enfront dels 63 euros i 21 litres anuals de la mitjana global de les llars a Espanya.
Especialment destacada ha estat l’aposta del vallenc Oriol Pérez de Tudela per acostar el consum de vi a la quotidianitat. Ho ha fet a través de vins seleccionats per al projecte El Vi a Punt, presentats en bag in box. Aposta per “aproximar el vi autèntic i honest a la taula”. Pérez de Tudela afegeix que “és una creença en la dignitat d’allò senzill”, i que la visió de la marca és “fer possible la presència del vi i -tot i que el treball se centra en el compliment dels requeriments de la quotidianitat- aconseguir expressar tipicitat i origen”. Oriol Pérez de Tudela és del parer que “els motius pels quals el consum de vi ‘de cada dia’ cau inexorablement des de fa més de 30 anys són diversos, però les gràfiques indiquen un punt de ruptura significatiu entre mitjans dels vuitanta i els noranta, vinculable al moment de màxima modernització i creixement. La generació que la va protagonitzar va tallar amb el consum quotidià de vi. Podríem afirmar que el vi de cada dia encaixava poc amb els nous hàbits urbans, i que quan va tornar venia vestit, com un producte cultural de distinció, i el consum passa a ser esporàdic”.
Afegeix que “aquesta nova relació, la que establim amb el vi, com en tants altres àmbits, ens arriba de fora. El vi que consumim esporàdicament és una ínfima part del que es produeix en el nostre entorn, que paral·lelament a la caiguda dels hàbits interns, s’ha dirigit a l’exportació. I els missatges que consumim a través d’aquest vi esporàdic, fins i tot si es tracta de vi autòcton -que en els darrers anys ha crescut- són més globals i importats que propis, vinculats a les imatges i els paisatges agraris idealitzats que es projecten arreu”. En aquest punt entén que “es podria especular amb el fet de si les tendències continuen avançant en aquesta direcció, que el consum de vi quotidià desapareixerà (el perfil robot del consumidor actual és el d’un senyor nascut entre 1940 i 1950) i serem clients esporàdics d’un producte global que evolucionarà en funció de fluxos i modes externs. El vi serà, en aquest sentit, prescindible, perquè només allò que és quotidià és necessari culturalment”.
!--akiadsense-->
Així mateix, apunta que el marge de negoci del vi de cada dia és massa ajustat i, per contra, a l’exterior hi ha demanda del vi de casa nostra, que és d’alta qualitat i d’un preu molt competitiu. Això el porta a dir que “amb aquestes circumstàncies, lògicament, la indústria local està, també, més orientada als mercats internacionals que al consumidor local: el vi quotidià, que ha crescut molt en qualitat, també ha hagut d’actualitzar el preu”.
La presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, reconeix que “hi ha poca gent que té vi a taula en els àpats de diari”. Explica que “avui en dia reservem el vi per a les ocasions especials i pels caps de setmana. El principal motiu d’això és que per poder beure vi a diari aquest ha de ser econòmic i bo, i aquestes dues característiques abans les trobàvem més fàcilment en els vins a doll més que no pas en els vins embotellats, i ara no és tan senzill trobar vins bons i econòmics”. En aquest sentit, la presidenta dels sommeliers catalans afegeix que “el porró que tenien a taula els meus pares i els meus avis l’omplien amb un vi a doll boníssim, i si no ho era tant hi afegien gasosa o sifó… i no passava res, ningú els criticava ni els feia creure que no en sabien”.
El copropietari del Bar del Mercat del Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú, Enric Feliu, diu que els seus fills no beuen vi però sí cava. Afirma que han canviat els consums del jovent, i que no té clientela de menys de 30 anys que li demani vi. Afegeix que “els joves prefereixen la cervesa, o en tot cas vins fluixets d’alcohol, afruitats i aromàtics”. Enric Feliu, que ha seleccionat una variada oferta de vins i caves per a maridar amb una destacada cuina tradicional de mercat, també manifesta que “els joves veuen això del vi com un món molt complicat, i el fet de no saber distingir entre un xarel·lo o un chardonnay fa que, entre d’altres factors, hagin agafat respecte i distància amb el vi”.
El director comercial del celler Avgvstvs Forvm de Sant Vicenç de Calders, Albert Roca, creu que són molts els motius que ens servirien per intentar explicar el perquè portem una generació allunyats del vi: “L’entorn on vivim, l’estil de vida que portem, els nostres hàbits de consum, la competència per part d’altres begudes, la manera de veure o entendre els vins… són elements amb continua evolució que ens han portat fins aquí.” Afegeix que “com a fill de família pagesa, encara recordo quan dinava i sopava junt als meus pares i sobre la taula només hi havia dues opcions a triar: aigua o vi. Avui en dia, però, l’oferta ingent de begudes a disposició del consumidor és enorme i, per descomptat, va en detriment directe del consum de vi per càpita al nostre país, el qual, i de manera preocupant pel nostre sector, cau any rere any”.
!--akiadsense-->
Pensant en termes comunicatius i fent una mica dautocrítica, Albert Roca considera que “des del sector del vi potser no hem fet les coses prou bé, ja que si bé moltes empreses (productores de begudes ensucrades o no) han aconseguit arribar i connectar amb molts públics d’edats diferents per vendre’ls els seus productes, perquè no hem estat capaços de fer-ho nosaltres? Potser la manera que tenim de comunicar els vins o el discurs que fem servir en ocasions continua sent (sense voler) massa apassionat (complex), poc accessible, difícil d’entendre o no apte per tots els públics; fent que molts consumidors potencials s’espantin d’entrada, perdent tota motivació per saber o descobrir més”. És per aquest motiu que Avgvstvs Forvm ha apostat decididament per l’enoturisme. En aquest sentit diu que “ens esforcem al màxim per transmetre coneixements de manera amena, intentant sempre emocionar a totes aquelles persones que ens visiten”.
Roca lamenta que, “de manera injustificada, es donen missatges molt negatius sobre el consum de vi i es parla poc de les seves virtuts positives per a la salut”. No obstant això, el director comercial d’aquest celler del Penedès no ho veu tot de manera negativa ja que “el sector del vi ha fet passes de gegant per millorar la qualitat en tots els seus processos productius, per millorar la percepció de qualitat vers els consumidors (dins i fora les nostres fronteres) i per fer accessible els secrets i la màgia dels cellers a tothom que ho vulgui”.
El sommelier Manel Subirà, del prioratí celler Mas Alta, veu que “el canvi d’hàbits en la vida quotidiana ha fet que es perdés el costum del vi a taula. El frenesí del dia a dia de la vida actual ha fet que els nens creixin dinant als menjadors escolars, amb la qual cosa han crescut veient que sobre la taula només hi havia aigua. En canvi, les nostres generacions i anteriors que dinàvem amb tota la família estàvem acostumats a veure els pares amb el porró o l’ampolla de vi sobre la taula. La poca informació i unes lleis molt més laxes feien que inclús els nostres pares ens inculquessin la cultura del vi oferint-nos el típic vi amb gasosa des de ben petits”. Avui en dia, considera, “és una situació difícil, que no impossible, de canviar, ja que hi ha molts factors que han contribuït a perdre aquesta cultura del vi tan nostra a taula. Les noves lleis d’alcoholèmia, els nous estudis nutricionals que no afavoreixen gaire el consum d’alcohol, la cultura del menjar ràpid i sense temps de gaudir dels àpats i com a conseqüència del beure, ha fet que a poc a poc s’anés perdent el consum de vi fora dels caps de setmana o celebracions”. Veu que una manera d’afavorir el consum del vi per part dels joves seria “afavorir la venda de vins a copes en establiments d’oci, donant una presentació més fresca i juvenil. Per exemple, utilitzant tiradors, com en el cas de les cerveses, en llaunes per servei en menús o establiments de menjars ràpids, afavorir la venda de combinats amb base de vi…” Opina també que “un dels grans aliats per tornar a potenciar el consum del vi a ulls de les noves generacions han estat les pel·lícules i sèries de televisió. Actualment els joves ja no s’interessen per aquests formats. S’hauria de captar l’interès d’influencers, instagramers, youtubers, curts o sèries en línia, podcast, etc”.
El president de la patronal Institut del Cava, Damià Deàs, remarca que “la gent jove no beu vi abans dels 30”, especialment en zones on no hi ha tradició vitivinícola. Deàs fa autocrítica i apunta que “potser els joves no han entès el nostre discurs sobre el vi”. Creu que el vi els ha d’entrar pels mòbils, i que potser ha arribat l’hora d’apostar per productes més fàcils per atraure nous consumidors. En aquest marc no trobaria desgavellat que en un futur s’estudiés la possibilitat de fer caves amb menys de nou mesos de criança en rima, i productes més ensucrats.
