!--akiadsense-->!--akiadsense-->
Garnatxa; o grenache o garnacha. O cannonau, com la coneixen a Sardenya. És la mateixa varietat però té una infinitat de cares que varien en funció del sòl on ha crescut o de les hores de calor que l’han ajudat a madurar. La mà de l’home, factor clau, però també el clima, el terroir, la pendent o l’orientació que té la finca on creix són elements que condicionen l’evolució del raïm i, conseqüentment, la personalitat del vi resultant.
Com és la garnatxa en les diferents regions productores del món?
Eduardo Ibáñez, President de la Denominació d’OrigenCampo de Borja (Aragó) diu que la garnatxa negra dóna valor als seus vins: “De sirà, cabernet i merlot tothom en pot fer, però una garnatxa com la nostra, és única”. “Aquesta varietat –afegeix el secretari del CR, José Ignasio Gracia- “és la que millor s’adapta als nostres sòls, pobres en nutrients i pedregosos; i la que millor resisteix el clima sec i ventós que tenim a la zona”.
Aquesta DO aragonesa -que inaugurava l’any passat la itinerància del concurs i va ser seu de l’anterior edició del certamen- produeix un total de 6.700 hectàrees, de les quals, 4.200 són de garnatxa negra. Actualment, els divuit cellers que formen part del CR elaboren com a mínim un monovarietal de garnatxa negra, “vins dels quals ja se n’espera l’anyada i que acaben tota la producció”, afegeix orgullós el president. De fet, no exclusivament garnatxes, però els elaboradors d’aquesta regió van vendre 20,6 milions d’ampolles durant el 2016.
La garnatxa autòctona d’Itàlia es coneix amb altres noms. A la zona de la Liguria s’hi planta Granaccia; al Veneto s’hi ha de buscar la Tai Rosso; a Umbria, la Trasimeno Gamay i a Emile-Romagne, l’Alicante Nero. A Sardenya, la Cannonau representa un 35% de la producció vinícola de l’illa i 180 dels 260 cellers la treballen. “És una varietat comú que s’expressa de forma molt diferent d’un punt a l’altre de l’illa”, explica Renzo Peretto, Funcionari Vitícola de l’Agenzia Laore de Sardenya –entitat coorganitzadora enguany del concurs a l’illa-. “És més fruita en zones de muntanya i més especiada i mentolada en zones properes al mar”, diu Peretto. A dia d’avui, a Itàlia hi ha plantades unes 7.800 ha de garnatxa negra i a Sardenya, unes 7.600.
A Chateuneuf-du-Pape, regió vitivinícola de la Vall del Roïna, la garnatxa representa un 80% de la producció. En fan de blanca i negra, tot i que hi predomina aquesta última. “No es pot generalitzar, però si he de descriure la nostra garnatxa, diria que té molt color i és envellutada”, explica ara Michel Blanc, responsable de la Federació de Productors de la regió francesa. Allí són 320 productors i elaboren 12 milions d’ampolles l’any, de les quals, el 95% són de varietats negres i un 5%, de blanques. “Penso que un dels seus secrets és que és una varietat molt gastronòmica que marida amb tot, fins i tot, amb el menjar ràpid”. “És cert que fins ara es veia com una varietat oxidativa, però ara les coses han canviat, es treballa diferent i la tecnologia ha permès obtenir vins de gran qualitat i amb una bona capacitat d’envelliment”. I conclou: “El vent, sigui mestral o tramuntana, és qui acaba fent un bon vi de garnatxa”.
A Catalunya, la garnatxa també és una de les varietats autòctones sobretot plantada en zones com l’Empordà, el Priorat i Montsant i la Terra Alta, comarca on s’hi elabora el 90% de garnatxa blanca de Catalunya, i 33% de l’àmbit mundial. “És la varietat que ens identifica, la que regala la màxima expressió del terroir de la zona”, diu el president de la Denominació d’Origen Terra Alta, Joan Arrufí. “S’adapta molt bé a la zona i ofereix vins amb aromes complexes, volum en boca i una calidesa especial”. En total, a la Terra Alta hi ha unes 6.000 ha de vinya, de les quals unes 3.500 són de garnatxa blanca i negra, i en menor proporció, de garnatxa peluda.
Al Montsant i Priorat, la garnatxa fa tàndem amb la carinyena, i totes dues mostren la seva personalitat gràcies als sòls de llicorella i argilo-calcaris on naixen. En total, unes 700-800 hectàrees per regió que aporten vins amb notes balsàmiques i salines (a la zona Montsant) i més minerals a la zona del Priorat.
“Penso que és una varietat femenina”, diu Alícia Juher, tècnica de la Denominació d’Origen Empordà. “I no ho dic perquè agradi a les dones, sinó perquè és una varietat sedosa, afruitada i molt versàtil”. A l’Empordà la garnatxa és blanca, negra i roja que recorda “cireres madures i espècies negres”. Actualment, a la zona hi ha al voltant de 1.700ha de superfície de vinya, de les quals, unes 500 tenen plantades alguna d’aquestes tres garnatxes.
És així. Cada garnatxa és un món. Però també és cert, i així ho confirma en Josep Pelegrín, millor sommelier de Catalunya i de l’Estat espanyol del 2016, que és una varietat “que fa de nexe d’unió de pobles, paisatges, cultures i persones de la Mediterrània”. “Uneix territori i la passió de moltes persones que volen un producte amb personalitat i que lluiten per posicionar els vins de garnatxa entre els millors del món”, afegeix Joan Ignasi Domènech, responsable de l’associació Terra de Garnatxes.
Precisament aquest matí de divendres a l’Hotel Carlos V de l’Alguer una vuitantena de tastadors professionals d’arreu del món estan decidint quines són les millors elaboracions de l’any en el marc del cinquè concurs de les Garnatxes del Món. Que guanyin les millors.
!--akiadsense-->
