Fa unes dues setmanes que Vins de Pedra, el projecte personal de l’enòloga Marta Pedra, ha posat al mercat la nova anyada dels seus vins més especials, els ‘Picapedra’. D’entrada, es tracta de dos monovarietals de producció petita, d’entre 1.500 i 2.000 ampolles, fets amb les dues varietats que representen millor el caràcter i la identitat de la Conca de Barberà, com són el trepat i el parellada.
Aquest petit celler va néixer, d’entrada, com un retrobament de Pedra amb els seus orígens, partint d’un besavi que havia estat enòleg a la mateixa zona i d’un amor per la vinya i el vi que, a poc a poc i sense fer gaire soroll, ha anat passant de pares a fills fins arribar a ella, que va estudiar, treballar i observar fins aconseguir complir el seu somni, que va prendre la forma d’aquest Vins de Pedra.
Coneixent aquesta història i la tenacitat que denota, no és gaire sorprenent que, com explica la mateixa Marta Pedra, de tant en tant li diguin ‘Picapedra’, una broma afectuosa que ha acabat donant nom a aquests dos vins i, a més, a tot un projecte al darrera. La idea, diu, feia temps que la tenien, i finalment la van acabar desenvolupant.
Les etiquetes, obra del seu tiet i padrí, l’artista Víctor Pedra, han volgut ser molt més que un lloc on posar el nom des del principi del celler. “Es pot comunicar més enllà”, afirma l’enòloga, “i sempre ens ha agradat fer-ho”. “Les etiquetes [del celler] sempre simbolitzen coses que, a més, no sempre tenen a veure amb el vi”. En aquest cas concret, cada anyada té una etiqueta diferent. El Picapedra Negre i el Picapedra Blanc sempre van dedicats a dos protagonistes, que canvien cada any però que tenen un fil conductor que es relaciona directament amb el nom dels vins.
Sempre són persones que “no han de ser conegudes, també poden ser del carrer”, puntualitza Marta Pedra, però que han destacat perquè “gràcies al seu esforç, perseverança i constància”, és a dir, “picant pedra”, han aconseguit grans coses. Enguany, per exemple, els protagonistes dels Picapedra són Clàudia Cedó i Sergi González.
Cedó és directora de teatre i treballa amb persones que es troben en situació de risc d’exclusió social. La seva darrera obra, a més, ‘Mare de Sucre’, tracta de la maternitat de persones discapacitades. Un tema, afirma Pedra, que encara es considera “tabú” i que normalment és “arraconat” però que no per això “deixa de ser una realitat”. González, per la seva banda, és “una persona molt inquieta” i que, per conscienciar el planeta de l’emergència climàtica en què ens trobem, va decidir fer la volta al món amb una bicicleta de bambú.
Triar dues persones poc conegudes per protagonitzar les etiquetes és, explica, una manera de “fer córrer” els seus noms per molts altres indrets. Encara que la producció sigui petita, s’escampa per tot el país, de manera que, al final, hi haurà un bon número de persones que els hauran descobert a ells i la seva obra.
Els noms, explica Pedra, es trien al mateix celler, i després es posen en contacte amb els escollits per explicar-los el projecte i proposar-los formar-hi part. Si accepten, se’ls fa unes fotografies per l’etiqueta i, amb la informació que ells desitgin, s’escriu una petita biografia que també va inclosa a l’etiqueta i que explica qui és aquella persona i per què és un dels ‘Picapedra’ de l’any.
Pel que fa al contingut, el Picapedra Negre és un monovarietal de trepat, de vinyes que creixen en terra calcària i argil·losa. Té capa de color baixa, violaci i brillant. Al nas és especiat, amb notes de fruita vermella i un record com de fulla de llorer. En boca és molt lleuger, sedós i fresc, amb una graduació molt moderada i baix en tanins. El seu germà, el Picapedra Blanc, és un monovarietal de parellada de vinyes velles crescudes en terrenys calcaris i amb còdols. Té una capa de color baixa, de groc pàl·lid i brillant. En nas, té notes cítriques, de flors blanques i fruita blanca, i en boca té volum i és molt refrescant.