!--akiadsense-->
Durant el segle XVIII Porrera, de la mateixa manera que tot el Priorat, va viure uns moments de creixement econòmic i demogràfic, com es recorda des del seu Ajuntament. La demanda internacional de vins i aiguardents va fer que el Priorat s’especialités en el conreu de la vinya. Alhora, Porrera es convertia en pas obligat dels traginers que transportaven el vi cap a la ciutat de Reus, lloc des d’on es preparaven els vins per ser embarcats al port de Salou cap als mercats internacionals. El poble aleshores s’eixampla, fins i tot l’any 1804 es construeix un pont per creuar el riu Cortiella (un afluent del Siurana), la qual cosa permet el creixement del poble cap al camí de Falset.
Durant la segona meitat del segle XIX, Porrera, com la major part del Priorat, va augmentar el conreu de la vinya. Vicens Vives va escriure que al Priorat l’expansió de la vinya no va conèixer límits, ocupant no solament les boscúries i els penyals sinó també terres campes, fins aleshores dedicades als cereals. Aquest fet es va produir per la gran demanda de vi als mercats internacionals, arran de la plaga de fil·loxera que estava exterminant les vinyes de França. En aquell temps es deia que si Porrera buidés els cups al riu, baixaria més vi que aigua, per la gran quantitat de verema que es produïa al seu terme. El monocultiu de la vinya i la dependència social i econòmica que comportava, van resultar fatals quan al 1893 va ser descobert a Porrera el primer focus de fil·loxera de la comarca del Priorat, que ja havia atacat el Penedès. En poc temps les vinyes es van convertir en terrenys erms i la població, atreta per la proximitat de Reus, va abandonar bona part de la terra. A partir dels anys seixanta del segle XX, com s’afegeix des de l’Ajuntament de Porrera, el descens progressiu i imparable del preu dels fruits secs, unit a la industrialització de les grans ciutats, va provocar, com a tot el món rural d’arreu del país, una migració de porrerans que abandonaven les terres per a treballar a les indústries.
!--akiadsense-->
L’actual boom vitivinícola que està vivint ara mateix Porrera, però, no s’havia vist mai. La reeixida mostra Tasta Porrera del passat 10 de novembre, una de les fires amb més encant de Catalunya, ha estat un bon termòmetre d’aquesta efervescència. De fet, hi ha participat la xifra rècord de 22 cellers (4 de nous): Balmaprat, Celler Ardèvol i Associats, Celler Castellet, Celler de l’Encastell, Celler Joan Simó, Celler Vall Llach, Cims de Porrera, Clos Dominic, Ca l’Apotecari, Ferrer-Bobet, Marco Abella, Merum Priorati, Sangenís i Vaqué, Família Nin-Ortiz, Álvarez Duran Priorat, Fills de la Llicorella, Celler Gomis Francesch, Domaines Magrez, Cal Pla, Mas d’en Perí, Trosset de Porrera i Celler Abelló. Per l’any que ve s’esperen dos cellers nous més.
En aquest poble que el 2017 tenia 441 ciutadans censats pràcticament la meitat dels veïns, uns 200, ja havien comprat els tiquets per participar a la mostra durant la setmana abans a la seva celebració. Al final aquest bonic poble situat en un terme municipal de 28,83 quilòmetres va quedar absolutament col·lapsat des de primera hora del matí. L’organització estudiarà poder habilitar el camp de futbol en properes edicions per evitar el gran caos d’enguany. Es van viure llargues cues tant per adquirir els tiquets com per degustar les propostes gastronòmiques. Els estands dels cellers d’aquesta mostra que coincideix amb la festa major local van deixar per primer cop la plaça Catalunya. El president de l’Associació de Cellers de Porrera, Gerard Batllevell, xifra en un miler de persones els assistents a l’edició d’enguany d’aquesta festa popular que pretén donar a conèixer els vins dels cellers del municipi i la seva gastronomia. No hi va faltar, tampoc, una degustació de dolços elaborats per l’Associació de Pares i Mares de Porrera, i els assistents van poder adquirir els vins de la fira amb descomptes que anaven del 15 al 20%.
Segons el president del Consell Regulador de la DOQ Priorat, Sal·lustià Álvarez Vidal, dels 22 cellers que van participar en aquesta darrera edició del Tasta Porrera 17 estan consolidats com a elaboradors. Álvarez veu Porrera “millor que mai”. Diu que “havia somiat l’any 1995 que ho aconseguiríem en quatre o cinc anys però al final hem hagut de necessitar 20 anys”. El president de la DOQ Priorat destaca com a llavor de futur el fet que els nous cellers estan sent impulsats ara per joves, alguns menors de 30 anys.
!--akiadsense-->
Lluís Llach, soci amb Albert Costa del celler Vall Llach, creu que “tot i que fa 3 o 4 anys que no hi visc assíduament, el canvi del paradigma econòmic del poble és evident”. Llach recorda que el poble venia d’una situació econòmica “molt pobre” i que es treu el barret davant la visió del notari Enric Costa (pare del seu actual soci) i de l’elaborador Josep-Lluís Pérez que van posar les bases des del celler Cims de Porrera per fer que els pagesos cobressin més per valoritzar les seves produccions, perquè es poguessin capitalitzar i perquè la vitivinicultura al poble “fos sostenible”. Diu que se sent “molt orgullós” d’haver contribuït a aquesta transformació. El seu soci Albert Costa veu “collonut” que s’hagi aconseguit “fer realitat el somni de Lluís Llach i el meu pare”.
!--akiadsense-->
La vitivinicultura Ester Nin, que va posar en marxa el seu projecte a Porrera l’any 2003, recorda que “al poble totes les cases havien tingut celler i es van acabar convertint en garatges, i ara surten els cotxes i tornen a entrar bótes”. El que està passant “és un model que sempre havia desitjat, com el de la Borgonya, i que anys enrere no m’havia ni imaginat que s’arribaria a assolir”. Respecte al nombre creixent de cellers de Porrera apunta que “n’hi hauria d’haver 100, ja que hi ha jovent i vinyes per fer-ho”.
Raïms del celler Cal Pla
!--akiadsense-->
Joan Sangenís, propietari del celler Cal Pla, veu Porrera “molt més animat que la resta de pobles del Priorat”. Creu que “és lògic el boom que s’està produint, tot i que ara el raïm es paga molt millor que anys enrere”. Ara bé, recorda que la dificultat dels projectes vitivinícoles no està tant en produir com en vendre les ampolles “bé i sense retards en el cobrament”. El Celler Cal Pla es va fundar el 1814, moment en que el Priorat va tenir una gran transformació vitivinícola. Sumen fins a set generacions dedicades al treball de les vinyes, de fins a 100 anys, i a l’elaboració de vins.
!--akiadsense-->
El propietari del Celler de l’Encastell, Raimon Castellví, reconeix que no s’havia imaginat el 1999 quan va començar que sorgirien tants cellers, però ara veu lògic que qui té vinya vulgui fer vi per valoritzar més els seus raïms. Isabel Fortuny, enòloga de Ferrer-Bobet, també confessa que “realment no m’esperava aquest boom”, que “trobo molt bé”. Fortuny entén que “tothom vulgui fer el seu vi”, però reconeix les dificultats que comporta la comercialització.
!--akiadsense-->
