!--akiadsense-->
En els darrers anys s’ha fet molt notable l’hemorràgia a les Denominacions d’Origen, que han perdut força cellers que han deixat de sentir-s’hi còmodes. La ferida és gran. Especialment nítida s’evidencia aquesta tendència a denominacions com la del Cava o la DO Penedès. Sigui com sigui, fins i tot en denominacions tan petites com Conca de Barberà hi ha hagut cellers que han emprès l’aventura al marge de la DO, com és el cas d’Escoda-Sanahuja de Prenafeta. També es troben vins de zones sense DO, com és el cas dels de la Cerdanya. La casuística és àmplia i variada. Hi ha qui no vol cotilles i reivindica llibertat creativa, però també hi ha qui no vol tants controls o no haver de pagar tant. A algunes elaboracions, com la dels brisats o la dels vins sense sulfurós afegit, també els costa trobar l’encaix en unes denominacions a les quals se’ls fa difícil adaptar-se a la nova realitat. També hi ha casos singulars com el de Sara Batalla i Gerard Galofré (Estol Verd de Rodonyà), que prefereixen comercialitzar un dels seus vins sense DO abans que fer trampes i emparar-lo sota la DO Tarragona quan els raïms són, en realitat, de la DO Penedès.
Al Cava primer va ser Mas Comtal qui va marxar, i després la resta de cellers que van acabar constituint els Clàssic Penedès de la DO Penedès (com AT Roca, Loxarel, Mas Bertran o Colet). D’altres cellers, com Torre del Veguer, es van sumar a Clàssic Penedès en elaborar un escumós amb una varietat no autoritzada per la DO Cava. També hi va haver la marxa de Raventós i Blanc, que va preferir apostar per una DO pròpia que ha estat denunciada i que no ha aconseguit fructificar: Conca del Riu Anoia. Més recentment es va viure l’escissió de Corpinnat, que ara suma 9 cellers que comercialitzen escumosos sense DO. També Vinyes Singulars ha acabat deixant la DO Cava. El nou Consell Regulador del Cava, però, està movent fitxa. El seu president, Javier Pagés, destaca el “dinamisme” del sector i assegura que “més que seduir als cellers que s’han anat, volem seduir el consumidor”. El president del Consell Regulador treballa amb un nou pla estratègic de rellançament de la marca cava, apostant per la traçabilitat i el control (incrementant molt notablement els verificadors durant la propera verema) i per unes noves zonificació i segmentació dels productes. Pel que fa a la nova segmentació, es treballa amb la idea de reforçar la gamma Premium i s’ha especulat amb la possibilitat de flexibilitzar el reglament dels caves bàsics, permetent, per exemple, un increment dels rendiments de raïm per hectàrea. El president del Consell Regulador espera tenir a punt la segmentació durant el tercer trimestre d’aquest any, i per a finals del 2020 una zonificació en què estarien ja d’acord totes les zones productores d’una DO estesa per 159 municipis de 10 províncies de tot l’estat.
El principal èxode s’està vivint a la DO Penedès. Primer hi va haver un gran transvasament d’ampolles de la DO Penedès a la DO Catalunya, bàsicament protagonitzat per les grans companyies elaboradores del Penedès per regularitzar una situació d’il·legalitat. Després, destacats vinyerons han acabat tocant el dos. És el cas de Joan Rubió (Cal Tiques de Santa Margarida i els Monjos), Eduard Pié (Sicus Terrers Mediterranis de Bonastre), Manel Aviñó (Clos Lentiscus de Sant Pere de Ribes), Jordi Raventós (Clos dels Guarans de Santa Margarida i els Monjos), Salvador Batlle (Còsmic Vinyaters de la Serra del Montmell), Rubén Parera de Finca Parera de Sant Joan Samora o Finca Valldosera d’Olèrdola.
També elaboren vins parcialment fora de la DO Penedès cellers com ara Mas Candí de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès o Esteve i Gibert (Albert López) de la masia Cal Panxa dels Casots de Subirats. Hi ha elaboradors que ja van decidir començar al marge de la DO Penedès, com és el cas d’Ignasi Seguí (Vinyes Singulars de Pacs del Penedès), d’Antonella Gerosa i Massimo Marchiori (Partida Creus de Bonastre), de Masia de la Roqua de Jot Camps d’Olivella, d’Albert Jané a Mas Vilella de la Bisbal del Penedès (Autòcton Celler), d’Agustí Torelló Roca (Anima Mundi), de Pepe Raventós (Vins Natuals de Pepe Raventós de Sant Sadurní d’Anoia) o de Toni Carbó de La Salada, a Les Parellades del Pla del Penedès. També una elaboradora de gran prestigi, Ester Nin, fa camí en solitari amb el seus Selma del Pla de Manlleu. L’hemorràgia podria no haver-se estroncat encara. D’altres cellers de gran prestigi mediten de fa temps si també acaben sortint-se’n.
!--akiadsense-->
El nou president del Consell Regulador de la DO Penedès, Joan Huguet, afirma que intentarà seduir els no pocs productors de prestigi que han abandonat amb amargor la DO Penedès, o als que ja han començat a elaborar els seus vins al marge d’ella. Huguet manifesta a Vadevi que en aquesta nova etapa voldria que la DO Penedès fos “més elàstica” i abandoni, per tant, certes rigideses com l’obligatorietat d’haver de fer constar la DO Penedès al frontal de les etiquetes. Aquest va ser un dels motius que va decidir un dels elaboradors de més prestigi, Enric Soler, a iniciar un camí en solitari. Enric Soler se sent profundament del Penedès i diu que no ha tancat la porta a tornar a la DO Penedès, tot i que precisa que “haurien de canviar moltíssim les coses”. Ha manifestat que “el Penedès no és només propietat de la DO Penedès”, i considera que “a la gent, als consumidors, els interessa poc les denominacions ja que la seva garantia ja no és percep igual avui en dia”. De fet, Enric Soler reconeix que “el que m’ha fallat és la intransigència de la DO Penedès”, a qui acusa d’una especial “tossuderia en no voler trobar una solució”. Soler, diu, s’ha vist forçat a marxar en no rebre els distintius del Consell Regulador de la DO Penedès ja que es va negar a estampar el nom de la DO a l’etiqueta frontal (però sí estava ben disposat a mantenir-lo a la contraetiqueta). Diu no haver volgut jugar a fer un doble etiquetatge com d’altres elaboradors, “un doble joc”, i que, per coherència, ha preferit marxar. Creu aquest vitivinicultor autor de l’icònic xarel·lo Nun Vinya dels Taus que hi ha un tractament “desigual” a la DO Penedès.
!--akiadsense-->
També Judit Sogas, enòloga, viticultora i fundadora del celler familiar Rubió de Sòls (del nucli Rubió de Baix del municipi de Foradada), va decidir fer camí al marge de la DO Costers del Segre, tot i que no descarta tornar-hi vista la nova dinàmica que ha emprés aquesta denominació amb fins a set subzones que ara presideix Tomàs Cusiné. El seu sempre ha estat un projecte molt singular a Lleida per la seva pionera aposta per la varietat xarel·lo. Aquest celler del Montsec, que va néixer amb l’anyada del 2013 amb 2.000 ampolles, va deixar la DO Costers del Segre el 2016 “per no estar gaire d’acord amb el funcionament aleshores de la DO, on no hi havia ni segell”. Afegeix que “no m’identificava amb la política del Consell Regulador”. Ara, però, diu no estar a la contra de la DO Costers del Segre, i reconeix que “la situació ha canviat molt”. En solitari, però, les coses no li han anat pas malament. Ara ja ha arribat a les 5.000 ampolles (elaborades amb una selecció de seleccions a les seves 5 hectàrees de vinya) i confia arribar a una producció de 10.000 ampolles l’any que ve. També està elevant ara l’aposta qualitativa amb vins de gamma alta i criança com el Rubiòls, un interessant cupatge fruit d’una selecció de xarel·los.
!--akiadsense-->
Què hi diu l’Incavi?
El director general de l’Incavi de la Generalitat, Salvador Puig, afirma que a petició dels grups parlamentaris, en el marc de la nova Llei Vitivinícola de Catalunya, estan desfilant pel Parlament de Catalunya representants de tot el sector (des de les denominacions d’origen a l’Institut Català del Suro). Pel setembre queda pendent la compareixença de les patronals dels vins i caves catalans. Puig ha manifestat a Vadevi que el conjunt de les denominacions d’origen catalanes han expressat la seva “preocupació” per la diàspora de cellers que surten de les denominacions, ja que són del parer que “els cellers que romanen a les denominacions estan més controlats”.
El director general de l’Incavi recorda, no obstant això, que “tothom es lliure de fer allò que més li convingui”, tot recordant que no és obligatori formar part d’una DO. Amb la nova llei, segons Puig, “volem millorar els recursos per a una millor traçabilitat i control”. Això no significa, però, que als cellers que treballen al marge de les denominacions no se’ls controlin per part del Departament d’Agricultura, segons recalca Puig. També és del parer que “les denominacions han de fer accions decidides per fer-se atractives i útils davant els cellers, que hi han de veure un retorn per formar-ne part”. Així mateix, considera que està bé que les innovacions varietals o certes elaboracions es mantinguin fora de les denominacions; i que no s’hagi de “forçar” el seu plec de condicions per incorporar-les i, d’aquesta manera, “perdin tipicitat”.
