!--akiadsense-->
El vi és l’únic aliment en el qual no s’indica quins són els seus ingredients, i força sovint el consumidor ni tan sols sap qui l’ha elaborat -un celler amagat darrera un número de registre d’embotellador (RE) amb una lletra final que indica la província-. Són els coneguts com a vins ‘per-per a’ o ‘marquistes’. Fins i tot alguns d’ells, no sense polèmica, han arribat a guanyar medalles en concursos. Hi ha moltes marques blanques (de la distribució), algunes a preus baratíssims fins i tot de la DOQ Priorat, DO Montsant, DO Cava o DO Terra Alta. És el cas de caves que s’han arribat a vendre el Nadal passat a 1,55 euros a Mercadona. Així mateix, per posar un altre exemple, no pocs vins del Montsant de marques ben conegudes (fins i tot de cellers de la mateixa DO Montsant) han estat elaborats per una cooperativa de la mateixa denominació.
Tot plegat passa encara que el Ministeri d’Agricultura adverteix que l’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, i les modalitats de realitzar-lo, “no han de ser de tal naturalesa que indueixin a error al comprador”. És obligatori indicar a les etiquetes el grau alcohòlic volumètric adquirit, la procedència, l’embotellador, l’importador, en el cas dels vins importats, i, en el cas dels vins escumosos, els vins escumosos gasificats, els vins escumosos de qualitat i els vins escumosos aromàtics de qualitat, aquesta indicació serà substituïda pel nom del productor o del venedor.
També és obligatori indicar el volum nominal, el nom de lot o la presència d’un o més dels ingredients recollits en l’Annex V del Reial Decret 1334/1999 (al·lèrgens), segons les modalitats de aplicació establertes a l’article 51 del Reglament (CE) Nº 607/200929. Totes les indicacions obligatòries regulades en la normativa de la Unió Europea d’àmbit sectorial, excepte les dades de l’importador, el lot i la presència d’al·lèrgens, han d’aparèixer en el mateix camp de visió, de manera que siguin llegibles simultàniament sense haver de girar l’envàs. Les indicacions obligatòries han d’indicar-se en caràcters indelebles i han de ser clarament distingibles de la resta de les indicacions escrites i dibuixos. Entre d’altres especificacions, cal que el grau alcohòlic indicat no pugui ser superior ni inferior en més d’un 0,5% vol. al grau determinat per l’anàlisi.
!--akiadsense-->
La Comissió Europea ha desenvolupat un sistema d’informació electrònic anomenat E-Bacchus, que permet consultar informació sobre denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides (DOP/IGP) a la Unió Europea, indicacions geogràfiques i denominacions d’origen de països tercers protegides a la Unió Europea en virtut d’acords bilaterals de comerç de vi o termes tradicionals protegits a la Unió Europea. Totes les disposicions sobre l’etiquetatge específic de productes vitivinícoles poden ser consultades en aquest enllaç del Departament d’Agricultura de la Generalitat.
Molts preferirien que en les etiquetes de vi no es donés gat per llebre; o sigui, que no s’ensarronés, que no s’enganyi fent passar una cosa per altra. El president de la DO Catalunya, Xavier Pié, entén que el debat està en “si es juga a confondre o no al consumidor”. Apunta que el ‘per-per a’ es practica “a tot el món”, i que “no és cap ficció”. No ho veu no com una cosa negativa sinó com “una aliança comercial entre un elaborador que fa vi i un distribuïdor amb capacitat comercial o un restaurador”. Afegeix que “no hi veig cap mena de problema”. Xavier Pié considera que el futur passa per establir aliances entre productors, elaboradors i comercialitzadors; i arriba a veure, fins i tot, aliances futures entre viticultors i consumidors on “la part del mig la farà qui sigui més eficient”. En aquest sentit considera que “hi ha d’haver un vincle absolut entre la vinya i el consumidor”. En canvi, el president de la DO Catalunya creu que ha de ser “cavall de batalla” el no permetre “el frau”, i considera que tot allò que s’indica a les etiquetes “ha de ser veritat”.
El president de l’Associació Catalana d’Enòlegs (ACE), Joan Miquel Canals, considera sobre els ‘per-per a’ que no es pot generalitzar. Afirma que “les circumstàncies poden ser múltiples i hi ha grans vins que són ‘per-per a’, uns vins molt justets malauradament”. La clau de volta, afegeix Joan Miquel Canals, és que el ‘per a’ no s’amagui, “que al darrera no hi hagi un pur ‘marquista’ sinó coneixement i personalitat, amb un enòleg que dissenyi un vi però que per manca de recursos o per estil d’empresa prefereix fer vi a casa d’un tercer”. Així mateix, el president dels enòlegs catalans també apunta que “això s’hauria de reflectir a l’etiqueta d’alguna manera, i sempre el client hauria de tenir la informació a l’abast”.
!--akiadsense-->
El president del Consell Regulador de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, entén que la sortida al mercat amb una marca comercial, sense ser productors, és un fet “cada cop mes estès a tot Catalunya, però especialment a les zones vitivinícoles amb més renom, i / o més de moda”. Veu que aquest moviment té vàries lectures. Una delles és que, si hi ha moltes marques blanques que actuen al territori, a la DO, és per que ha cridat latenció i, per tant , és un fet fins a cert punt positiu, interessant”. Afegeix que “això es un termòmetre de linterès per els vins de la zona i, per exemple, a la Terra Alta cada cop nhi a més, de la mateixa manera com passa al Montsant i a d’altres regions vitivinícoles del país. I al mateix temps, ens fa pensar als productors en millorar els nostres vins o marques comercials per a competir. I això també és molt bo”.
Ara bé, al seu parer, hi ha d’altres lectures. Opina que “si no es regulen dalguna manera pot arribar a provocar un greuge al celler productor, elaborador i comercialitzador. Com que no hi ha una regulació que distingeix duna manera clara al consumidor, qui es productor i elaborador i qui és solament un comercialitzador, quant surten les ampolles al mercat tots juguem amb les mateixes condicions, i només duna manera molt feble sindica amb la frase ‘per-per a’. És difícil que un consumidor, si no es que hi està molt ficat en el món del vi, se’n doni compte, i en cap cas li doni importància”.
Joan Arrufí afegeix que “és molt important facilitar al consumidor final la informació necessària per a que pugui fer la tria dun vi, i així es fa amb molts paràmetres a les etiquetes dels vins i fitxes de tast, però al final, tan si ets productor/elaborador com si ets un ‘per-per a’, expliquem la mateixa història: vinyes velles, elaboració molt seleccionada, fermentació en bótes, envelliment en ampolla, treball de mares….blablablà. I ens deixem el més important: aquest vi ve de les meves vinyes, i lhe elaborat al meu celler…i això hauria de ser un valor afegit, i visible a cada ampolla de vi. Per tant, hauria de ser regulat i fer-ne la difusió necessària per a que el consumidor final estès assabentat”.
El president de la DO Terra Alta posa com a exemple d’una bona solució d’aquest atzucac el personatge francès del ‘negociant’, “que no només està indicat a lampolla, sinó que podem trobar vins de ‘negociants’ molt reconeguts i apreciats. La seva feina, consistia i consisteix en fer la selecció dels vins, mostos…i fer el cupatge, embotellar i comercialitzar un vi. Però també està marcat a lampolla duna manera molt clara qui es productor: ‘Mis en bouteille par la propriété’. Joan Arrufí conclou afirmant que “ si no li donem un reconeixement als emprenedors és possible que en un futur amb quatre cellers podrem tenir tots els vins i marques que vulguem…i per altra banda, si no es crea empresa al territori, quin futur deixem als nostres fills? Us imagineu una DO sense cellers?”.
