Qalidès, Priorat Singulars, Vinya-Celler-Masia, la Carretera del Vi o Corpinnat són algunes de les associacions de cellers creades a la Catalunya vitivinícola dels darrers anys tot cercant la singularització i també la diferenciació sense trencar, per ara, amb les seves respectives denominacions d’origen. El director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat (Incavi), Salvador Puig, entén que “dins l’univers dels vins catalans, és normal i positiu aprofundir en la diferenciació del producte, fruit de les diferents zones, varietats, tipologia d’empresa o maneres de produir”. També és del parer que “és positiu que diversos cellers, que comparteixen una determinada filosofia d’empresa, de producció vitivinícola, de sistemes d’elaboració, busquin sinèrgies i s’agrupin a l’hora de comunicar-ho als consumidors i a la gent en general”. Salvador Puig apunta que “a diferència de França o Itàlia, a Catalunya no s’han desenvolupat gaire les piràmides de qualitat en el conjunt de DO’s, basades en diferents zones, tipus de vinyes… I això pot explicar, en part, que sorgeixin diferents iniciatives de grups de cellers que volen visualitzar aquests factors”.

Aquest fet posa de relleu, segons el director general de l’Incavi, “la necessitat de desenvolupar els plecs de condicions de les DO’s, cosa que ja estan fent en diversos casos, per acompanyar i encabir aquestes iniciatives, que han de sentir-se còmodes a les respectives DO i que poden ajudar a augmentar l’interès i el seu prestigi entre els consumidors”. Ara bé, Salvador Puig puntualitza que “també s’ha de ser rigorós en aquesta diferenciació, i s’ha de garantir el compliment i que sigui prou entenedor pels consumidors, evitant així “la proliferació i dispersió excessiva de noms per referir-se a conceptes similars”.

El president de l’Associació Catalana d’Enòlegs (ACE) i degà de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), Joan Miquel Canals Bosch, creu que “ les associacions es poden separar en dos tipus. Un primer tipus són d’un caire més transversal, en defensa del paisatge i del territori. Un segon tipus són elaboradors que tenen valors en comú”. Davant d’aquests el president dels enòlegs catalans hi veu dues reflexions : “Una primera és per a les DO’s. El fet que es creïn aquestes associacions és degut a mancances de les DO’s en les seves funcions d’organització i valorització dels cellers. En aquest cas penso que la segmentació del mercat és imparable, com ens han mostrat els francesos des de fa molts anys, i fins i tot al nou món està en aquesta estratègia (l’exemple d’Austràlia o Xile són clars)”. La segona reflexió és, per a Joan Miquel Canals, “molt important”. Es tracta de “la capacitat dels cellers per entendre’s en coses importants i la capacitat de treballar junts, en aquest punt la marca Corpinnat (amb els seus defectes, ningú és perfecte) vol portar fins a l’etiqueta aquesta col·laboració en aquest sector. Mai abans s’havia arribat fins a aquest punt”. En aquest sentit és del parer que “la unitat d’acció entre els cellers és una estratègia també de futur”.

La presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, entén que “les petites agrupacions que van sorgint neixen amb l’objectiu de fer més força de territori, més èmfasis en les seves varietats, per aportar més valor a la seva història i al seu patrimoni, i per explicar millor la qualitat dels seus productes”. Ara bé, puntualitza que “els que estem de cares al client veiem que tantes forces paral·leles, tanta gent del sector descontenta, tants interessos personals i grupals, tants segells diferents… us asseguro que el client final no entén res. I tampoc és fàcil explicar-los tot el que està passant ja que, al final, ens tirem pedres sobre la nostra teulada”. En aquest sentit es pregunta: “ens afavoreix al sector explicar que les DO’s no treballin en la direcció que els cellers demanen? Ens afavoreix al sector explicar que les DO no s’actualitzen, i que són òrgans arcaics amb poca agilitat per canviar conceptes antiquats? Ens afavoreix al sector explicar que les DO’s no protegeixen el nostre territori o les nostres varietats? Ens afavoreix al sector que no treballi tothom en la mateixa direcció?”. Anna Vicens acaba dient que “el que jo sé és que, al final, el que hem de fer els que fem tastos i els que assessorem en la compra de vins és parlar del territori, fer èmfasis en la qualitat dels vins i també recolzar-nos en les DO’s”.

Qalidès

Qalidès és l’associació de cellers que “defensen el caràcter i la qualitat dels vins del Penedès, respectuosos amb l’entorn, la seva identitat paisatgística i els diferents terrers”. Els cellers que en formen part “actuen sota una única veu per aconseguir dinamitzar els vins de terrer del Penedès”.

Una foto de família de Qalidès , Terrers del Penedès

Una foto de família de Qalidès , Terrers del Penedès

!--akiadsense-->

La visió comuna del projecte Qalidès se sosté en tres objectius fonamentals: “Promoure una viticultura sostenible i ecològica amb l’entorn, donar a conèixer la personalitat i l’excel·lència dels seus vins i promocionar l’enoturisme del Penedès a través d’experiències úniques amb productes de proximitat”. En formen part els cellers Albet i Noya, Avgvstvs Forvm, Can Feixes, Can Ràfols dels Caus, Castellroig-Finca Sabaté i Coca, Finca Viladellops, Gramona, Jané Ventura, Jean Leon, Mas Candí, Mas Comtal, Família Torres, Pardas i Parès Baltà. Aquesta associació, però, ha arribat a convidar a formar-ne part a algun celler del Penedès que ha acabat refusant la invitació.

El seu president, Marcelo Desvalls, creu que les associacions de cellers que s’han creat a Catalunya, com Qalidès, “són grups d’amics que s’ajunten per parlar de vi i desenvolupar idees”.

Priorat Singulars

Quatre cellers familiars de molt de prestigi del Priorat han decidit impulsar una associació “amb la voluntat de donar a conèixer els vins de la nostra zona de forma conjunta, buscant la tipicitat de cada poble”. S’han batejat com a Priorat Singulars. Afirmen que el creixement i desenvolupament de la DOQ Priorat i del nombre de cellers existents els ha portat a confluir en “un procés de diferenciació”. Es tracta de Mas d’en Gil de Bellmunt del Priorat (propietat de la família penedesenca Rovira-Carbonell), Clos Figueras de Gratallops (de Cristopher i Anne Joséphine Canan), Mas Doix de Poboleda (de les famílies Doix i Llagostera) i Vall Llach de Porrera (propietat de Lluís Llach i Albert Costa). Els membres de Priorat Singulars comparteixen les següents característiques: Mes de 15 anys d’antiguitat, ser cellers familiars de petita dimensió i tenir vinyes pròpies, practicar la viticultura ecològica o biodinàmica, conrear varietats autòctones, elaborar vins de guarda i comptar amb vins amb puntuacions destacades que tinguin presència en mercats internacionals.

Els responsables dels celelrs que formen Priorat Singulars
Els responsables dels cellers que formen Priorat Singulars

!--akiadsense-->

La directora general de Mas d’en Gil, Marta Rovira, veu com a un fet positiu la creació a Catalunya de diverses associacions de cellers. Afegeix que és un fenomen força estès a la resta de països europeus, i que “aquí anàvem endarrerits”. Marta Rovira no té dubtes que “la unió fa la força, i poder compartir valors i comunicar-ho és positiu”. En el cas de Priorat Singulars destaca que són “familiars, amb 20 collites d’experiència acumulada al Priorat, amb collita pròpia, ecològica i apostant tots per fer vins de qualitat representant els quatre pobles principals productors de raïm del Priorat”. Recorda que a Portugal, per exemple, existeix l’associació Douro Boys, que vol posar a l’ampolla el seu paisatge amb puresa, “sense artificis”; o a Suïssa Vinotiv Graubünden, on cerquen “autenticitat i caràcter”.

Vinya-Celler-Masia

Vinya-Celler-Masia impulsa un canvi en el reconeixement dels cellers de collita pròpia. Inclou cellers que elaboren tots els seus vins a les seves pròpies instal·lacions a partir del raïm de les seves vinyes, i els comercialitzen amb marca pròpia. Aquests són els principals requisits que han de complir els cellers que formen part d’aquesta marca col·lectiva.

Agunes de les ampolles dels cellers que formen l'associació Vinya-Celler-Masia
Agunes de les ampolles dels cellers que formen l’associació Vinya-Celler-Masia

!--akiadsense-->

El president de Vinya-Celler-Masia, Francesc Suriol, creu que la marca necessita un nou impuls per adequar-se al seu potencial, ja que “el context del sector vinícola català ha canviat molt en els últims anys”, i que ha arribat el moment de donar a conèixer i posar en valor aquesta marca de garantia de collita pròpia.

Els requisits mínims que han de complir els cellers interessats en formar part del grup són, pel que fa a la vinya, ser propietat del centre inscrit, conreades directament per la pròpia empresa, cedides a tercers en parceria o que no sent-ne propietària són conreades per ella o per altri per compte seva sota contracte. El celler ha de constar de tota construcció que inclogui l’utillatge i espai suficient per a poder elaborar el vi, envellir-lo i criar-lo. Només s’empara el vi elaborat en el propi celler a partir de raïm de les pròpies vinyes. La masia s’entén com un “element antropològic de primer ordre”. Es defineix com la unitat habitable amb capacitat suficient per permetre viure-hi. Estarà diferenciada del celler tot i que podrà incloure elements per a la producció de vi respectant sempre la seva vocació de lloc habitable, llar o casa.

Els cellers que en són membres són Carles Andreu, Vega de Ribes, Suriol, Caves Bolet, Mas Foraster, Parató, Vins el Cep, Baronia de Vilademuls i Can Marlès.

Corpinnat

Corpinnat (AVEC) és una associació de viticultors i elaboradors creada per sis caves del Penedès que ha generat un cert sisme. Es tracta d’una marca col·lectiva de qualitat europea impulsada per Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca (Castellroig) i Torelló a la qual ja s’ha afegit Can Feixes. S’ha creat amb la voluntat de “prestigiar els vins escumosos del cor del Penedès”, i de “distingir els grans vins escumosos elaborats al cor del Penedès a partir de raïm 100% ecològic collit a mà i vinificat íntegrament a la propietat”. El compromís dels cellers Corpinnat amb la viticultura sostenible i la conservació del paisatge, juntament amb la dignificació del paper del viticultor, comporta l’ús de raïm de collites pròpies o d’aliances de llarga durada amb viticultors, amb un preu mínim garantit, com s’afirma des de l’associació que copresideixen Ton Mata i Xavier Gramona.

Corpinnat proposa estrictes requisits, auditats per Bureau Veritas, com la verema manual de raïms 100% ecològics, criances superiors als 18 mesos, preu mínim garantit (fins a arribar a 0,70 euros per quilogram el 2020), un 90% de varietats històriques en la verema del 2020 o la vinificació pròpia. Estan decidits a estrenar la nova marca a les seves ampolles el proper 1 de gener de 2019.

Cellers impulsors de la marca Corpinnat
Cellers impulsors de la marca Corpinnat

!--akiadsense-->

El polèmic moviment que han fet pel seu compte aquests set cellers, a les esquenes del Consell Regulador del Cava, s’emmarca en un sector del cava que cada cop lamenta més la deriva de preus excessivament baixos i que no es pugui singularitzar a les etiquetes l’origen penedesenc dels productes. Tot plegat mentre no han deixat de succeir-se turbulències econòmiques i polítiques i que no han deixat de créixer les vendes dels caves no catalans.

La Carretera del Vi

La Carretera del Vi és una proposta enoturística des de la qual els seus promotors afirmen que té “un alt valor històric i cultural”. Permet als amants del vi descobrir l’antic traçat que unia les vinyes del Penedès amb les platges del Garraf. La Carretera del Vi és la primera wine road de tot l’estat, una iniciativa privada i conjunta dels 13 cellers del traçat, amb el suport dels 7 municipis, que s’uneixen per impulsar aquesta innovadora proposta i recuperar la històrica via comercial que ja utilitzaven els romans per fer arribar els vins del Penedès a tot el món. Com les més famoses i conegudes Wine Roads del panorama mundial, La Carretera del Vi presenta una oferta conjunta a nivell enoturístic, integrada principalment per aquests 13 cellers de mides i estils diferents i altres punts d’interès turístic, entre els que hi ha des de vestigis dels ibers fins a components del modernisme, passant per castells i arquitectura popular i tradicional del territori, tot això completat amb una àmplia proposta cultural i una variada gastronomia.

La carretera del vi

!--akiadsense-->

Els cellers que conformen la Carretera del Vi són Bodegas Torre del Veguer, Bodegues Pinord, Cava & Hotel Mas Tinell, Família Torres, Colet Clàssic Penedès, Finca Viladellops, Hospital de Sitges, La Xarmada, Mas Bertran, Parés Baltà, Puig Batet, Rovellats i Torreblanca.

Nou comentari