Amistat Negre 2012
Vi de França
PVP Aprox. 20 €
Etiquetat en francès i català
Distribuïdor: Sentits Barcelona
Tel.: 934 283 984
El projecte Amistat, el cellers i els vins que s’hi elaboren, és fruit de la col·laboració de dos amics, Olivier Cazenave i Julien Ditte, apassionats de la garnatxa, i especialment de la que es fa en terres catalanes. Van buscar i trobar les seves vinyes ideals, amb sòls de pissarra degradada, sobre el contrafort dels Aspres, el paisatge ondulat que domina la plana del Rosselló, i van establir el celler a Llupià.
Les vinyes, amb ceps de garnatxa negra, blanca i roja i macabeu són conduïdes sense herbicides per reflectir al màxim l’expressió d’aquest terroir particular, i la verema es fa totalment a mà per poder seleccionar millor el raïm.
Elaboren dos vins, els Amistat blanc i negre, sota l’empara genèrica de Vins de França, que substitueix els antics vins de taula, i fora de la denominació d’origen local (Costers del Rosselló) per tenir llibertat en l’elaboració.
Els vins contenen sulfits que permeten la conservació del vi durant el transport i les condicions d’emmagatzematge. Les dosis emprades varien en funció dels anys però “amb la intenció d’ampliar les sensacions gustatives en boca i donar el màxim de les expressions de puresa i d’autenticitat” se n’hi afegeix el mínim possible (l’analítica d’aquest negre 2012 n’hi dóna un contingut inferior a 10mg/L). Per això, des del celler expliquen que “l’evolució dels vins en ampolla està estretament lligada a les condicions d’emmagatzematge. Els vins són igualment sensibles a les variacions climàtiques”. A més a més, els vins s’embotellen sense filtració.
En el cas del negre, fa una criança de 12 mesos en bocois de 2000 litres de roure d’Eslavònia (Croàcia). I una altra dada que crida l’atenció: a la fitxa tècnica hi consten uns impressionants 16,77 graus d’alcohol, tot i que a l’etiquetatge n’hi apareixen “només” 15.
El color és de pruna negra madura, fosc i cobert, amb poca transparència, tot i que net i lluent, amb el voraviu de reflex lilós. I comencen les sensacions intenses: les aromes són de gran potència, de fruita madura sense arribar a la confitura ni a la pansa, de gerds, móres i maduixes, amb notes especiades de canyella, similars a les dels millors vins dolços de Banyuls. També hi ha lleus matisos vegetals, d’herba fresca, de romaní i balsàmics d’eucaliptus i resina de pi.
A la boca, només s’ha de tenir una precaució: no beure-se’l massa calent per evitar que l’alcohol es percebi en excés. Si es fa així, gaudirem d’un vi de tacte dens, untós i llaminer, d’un xarop de fruita -dit en el sentit més llaminer i agradable de l’expressió- amb un punt licorós, amb presència de tanins entre llaminers i amb només un punt astringent que li aporten nervi i seriositat. Emplena tota la boca, fins a l’últim racó, de sensacions intenses, complexes i plaents que s’estenen per la resta de sentits.
I, efectivament, va evolucionant a la copa, oferint matisos diferents cada cop que s’ensuma la copa, o que se’n beu un glop… fins que s’acaba l’ampolla, sempre massa aviat. I això malgrat els que diuen que els vins de grau alcohòlic alt són poc bevibles. Serà possible aconseguir-lo en format magnum?
