El xarel·lo de Castellroig combina la força estructural amb la delicadesa aromàtica. Foto: Castellroig
Castellroig Xarel·lo 2010. DO Penedès
Pvp. Aprox: 8 €
Etiquetat en català
Tel. 938 911 927
Web: www.castellroig.com
Ja podem dir amb la boca ben plena que el Penedès té vins que l’identifiquen: els blancs de xarel·lo. Fa un parell d’anys el consell regulador de la DO va engegar un pla estratègic per potenciar aquesta varietat amb l’objectiu de singularitzar els vins de l’indret.
I des d’aleshores no han parat de sorprendre’ns amb vins equilibrats i d’estructura ferma sense perdre frescor. El més difícil, però, els ha estat assolir prou riquesa aromàtica.
Els vins mediterranis, tradicionalment s’han caracteritzat per la força que els dóna un clima càlid que afavoreix maduracions altes. En contraposició, els vins blancs atlàntics o del nord d’Europa oferien més riquesa aromàtica, tant perquè el clima fresc al moment de la fermentació afavoreix la conservació de les aromes -que a les altes temperatures de l’inici de la tardor mediterrània, s’evaporaven- com perquè les seves varietats de raïm, chardonnay, sauvignon blanc o albarinyo, són més aromàtiques de mena que els macabeus, les parellades, la garnatxa blanca o el xarel·lo mediterranis.
O això és el que pensàvem. Perquè un cop les temperatures no han estat un problema gràcies a la refrigeració dels equips, ens n’hem adonat que també les nostres varietats poden ser aromàtiques i fresques, sense perdre la fermesa estructural que aporten als vins.
I així s’està demostrant al Penedès amb el xarel·lo, com també a la Terra Alta amb la garnatxa o a Alella amb la pansa blanca. Ara hi ha vins penedesencs de xarel·lo amb un caràcter comú, com també el tenen els albarinyos gallecs -per posar un exemple- malgrat els diversos mètodes amb que s’elaboren.
En el cas d’aquest xarel·lo jove de Castellroig, destaquen les notes de llimona madura, d’herba fresca, d’albercoc i poma i els matisos anisats propis de la varietat. A la boca és dens, potent, i alhora molt fresc, gairebé cítric, i sobretot, penedesenc.
