Celler Lagravera Ónra Negre 2011
DO Costers del Segre
Vi procedent de l’Agricultura Ecològica, certificat CCPAE
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 10 €
Tel. 973 761 374
Web: www.lagravera.com
El Celler Lagravera, d’Alfarràs (Segrià), està ubicat en una antiga gravera restaurada on elaboren olis i la gamma de vins Ónra, que des dels inicis del projecte són de producció certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).
És una empresa de tercera generació, que duu a terme un sistema de treball sostenible mitjançant la biodinàmica, recuperant al mateix temps un patrimoni de vinyes centenàries (del 1890), varietats perdudes, fauna i flora autòctones, tot cercant la màxima expressió i singularitat d’aquest terrer únic. La seva preocupació per la conservació del medi ambient els ha portat a realitzar estudis sobre la influència i gestió dels recursos hídrics i solars en col·laboració amb universitats i institucions com l’Institut Català del Vi (INCAVI).
El celler està dominat al nord per la Serra Llarga, a cavall entre les comarques del Segrià i la Noguera, i se situa en una finca d’11,3 hectàrees distribuïda en 14 parcel·les, on l’última tecnologia es fon amb les capes herbades i de flors silvestres entre els carrers de les vinyes, que augmenten i multipliquen la biodiversitat vegetal i al seu torn la del sòl, per conferir a la planta l’entorn més equilibrat i amb la mínima intervenció humana.
L’Ónra Negre del 2011 està elaborat amb un cupatge de garnatxa negra (70%), merlot (20%) i cabernet sauvignon (10%), i té una criança en bótes noves i de segon vi, de roure procedent de boscos francesos, seleccionades amb torrats lleugers i mitjans, durant 12 mesos.
És de color de cirera madura, intens, fosc i amb poca transparència, tot i que net i lluent. A les aromes ja es nota que no ens trobem davant d’un vi estàndard, els elaborats seguint els criteris més comercials. No, aquest és un vi intens, que expressa amb força el seu origen, amb aromes potentes on s’aplegen molts matisos. Des de la fruita vermella madura més convencional, fins els tocs herbacis, les notes minerals de pedra foguera i la tinta xinesa.
A la boca és potent, un altre cop intens i valent, amb el tacte rodó i vellutat característic de la garnatxa, però també amb notes més agressives i punyents de les varietats franceses, i amb un final un punt astringent i assecant, dur com el llit de pedres, la gravera, on s’obren pas els ceps, i per això mateix, personal, recognoscible i fins i tot amb el punt seductor de la natura en estat pur.
