Clos Pons 811
DO Costers del Segre
Vi de producció ecològica certificada
Etiquetat en català i castellà
PVP. Aprox. 60 €
Tel. 973 070 737
Web: www.clospons.com
Durant la 36a edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya celebrada a Barcelona, del 22 al 25 de setembre de 2016, amb motiu de les Festes de la Mercè, l’empresa The Whatsons, d’opinió pública i participació, va dur a terme una enquesta per conèixer de primera mà quins productes van agradar més al públic assistent.
L’enquesta consistia en una única pregunta: “Quin és el vi o cava, dels que heu tastat durant l’esdeveniment, que més us ha agradat?”. La van respondre gairebé 900 persones de manera presencial, durant els quatre dies de la Mostra i en diferents franges horàries. La mostra obtinguda correspon a un 52% de dones i a un 48% d’homes. Un cop recollides les votacions del públic assistent, el recompte es va fer tenint en compte cinc categories: vi blanc, vi rosat, vi negre, cava i Celler, i el 811 de Clos Pons va ser el vi més valorat en la categoria de vins negres, i el més valorat en valor absolut.
Es tracta d’un vi de serie limitada a 800 ampolles de cada anyada (800 ampolles de l’anyada 2011= 811), certificat com a ecològic i elaborat al 100% amb raïm de la varietat marselan procedent de vinyes a l’Albagés (Garrigues) a més de 500 metres d’altura. Un cop vinificat ha estat criat en bóta de roure francès de 300 litres durant 18 mesos.
Marselan, un raïm nou?
El que més caracteritza aquest vi és la varietat de raïm amb què està elaborat, aquest marselan, que a molts pot resultar desconegut. No és estrany, perquè a més de ser una varietat poc freqüent a Catalunya, és recent.
La història d’aquest raïm és curiosa: és una varietat híbrida, un encreuament entre el cabernet sauvignon i la garnatxa, desenvolupada a principi dels anys seixanta per l’Institut Nacional de la Recerca Agrònoma francès (INRA). Es va crear buscant una resposta a la demanda d’aquells anys, quan el que es cercava era una varietat de raïm molt productiva. Però el resultat va ser el contrari i es van trobar amb un raïm de gra molt petit, la qual cosa va fer que es desestimés.
Anys després, quan l’orientació de la vitivinicultura va canviar i es va començar a donar més importància a la qualitat que a la quantitat, aquesta varietat va resultar una troballa per la seva bona adaptació al clima mediterrani i poc a poc s’ha anat estenent per Catalunya Nord fins arribar també a l’Empordà i Costers del Segre.
Es caracteritza i caracteritza els vins que se n’elaboren per combinar els dos trets més accentuats de les dues varietats de les que prové: té molta intensitat de color i una gran capacitat d’envelliment amb poca oxidació, dos atributs heretats del cabernet, mentre que manté l’alta capacitat de maduració i la suavitat dels tanins típics de la garnatxa.
És, doncs, un vi de color molt intens i cobert, gairebé opac. Vaja, que fa honor a la designació catalana de “vi negre” contra les d’altres idiomes que els anomenen vins vermells (vino rosso, red wine, vin rouge…). Les aromes són molt intenses, de grosella negra madura, de móres, de caixa de puros, de xocolata negra, de tinta xinesa, de cuir, i és dels vins que com més estona el tens a la copa més matisos expressa.
La negror del color pot fer pensar en una duresa excessiva a la boca, però no és el cas: és dens i potent i alhora càlid i llaminer, ample, intens i vellutat. I no és fins el final que apareix un punt astringent que es combina amb el reregust que deixa una sensació final dominada per la vainilla de la fusta nova.
Potser hi ha qui trobarà que és un vi excessiu, però el cert és que l’enquesta a consumidors feta a la Mostra el va donar com a guanyador, i això que la seva intensitat el fa encara més adequat per acompanyar plats potents, que no pas per prendre’n una copa sense acompanyament gastronòmic.
