Gramona Imperial Brut Gran Reserva 2010

DO Cava

PVP. Aprox. 17,50 €

Tel. 938 910 113

Web: www.gramona.com

La denominació d’origen Cava és peculiar. Més que no pas el territori on es pot elaborar (no seria això, l’origen?) el que la defineix és el mètode d’elaboració: la segona fermentació en ampolla que li dóna les bombolles que caracteritzen els seus vins. A més a més del mètode, també limita les varietats de raïm amb les que es poden elaborar aquests vins escumosos, que en el cas dels blancs són bàsicament el xarel·lo, el macabeu i la parellada, amb la més recent aprovació de l’encara minoritari raïm chardonnay i el tradicional, però gairebé anecdòtic subirat parent. I a més, obliga a un període de criança en ampolla mínim de 9 mesos, tot i que en els caves de Gran Reserva ha de ser superior als 30 mesos i en alguns casos de caves de gamma molt alta fins i tot arriben a superar els 10 anys.

Bé, concretant. Hi ha un grup molt nombrós de caves de gamma mitja-alta que s’assemblen molt. Estan compresos en la franja de preus de venda d’entre els 15 i els 20 euros, i s’elaboren amb una combinació de les tres varietats de raïm abans esmentades, amb criances compreses entre els 15 mesos (reserva) i els més de 30 (gran reserva) i que com que no tenen criança en fusta (n’hi ha, però són una minoria) que els pugui aportar trets diferencials, són molt similars. I això no és pas dolent per als consumidors, perquè són vins escumosos, en general, d’una qualitat molt bona. Però en un tast a cegues, són difícilment diferenciables.

Per a un celler, aconseguir elaborar un d’aquests caves, i fer-lo diferent, és un objectiu primordial, perquè el consumidor que vulgui aquest gust, aquestes característiques concretes, no s’acontentarà amb cap altre, mentre que els que hem esmentat abans, els diguem-ne “caves genèrics de gamma mitja-alta” sí que són intercanviables i el consumidor es conforma amb el que hi ha disponible a la carta del restaurant o a la prestatgeria de la botiga. O el que és pitjor encara per als elaboradors: el comprador triarà el que estigui més bé de preu (ja hem dit que sempre dintre d’una marges, no parlem aquí de la guerra de preus en les gammes més baixes).

Caves Gramona ja fa anys que ha aconseguit aquesta fita. Tot i que també elabora caves de gamma més alta (des del III Lustros, passant per el Celler Batlle fins a la sèrie Enoteca, amb criances de fins a 15 anys i preus que arriben als 150 euros) i alguns de gamma una mica més baixa, té en aquest Imperial una peça clau on ha fonamentat el seu prestigi.

Dues variables fan recognoscibles els Gramona

Reconec que feia temps que no tastava l’Imperial, i no sabia si em decebria. No ha estat així: continua tenint la personalitat Gramona, un toc especial que aconsegueix la casa que fa que els seus caves siguin recognoscibles. Aquest toc es basa en dues característiques de l’elaboració. D’una banda, les criances llargues -no oblidem que estem parlant d’un cava de l’anyada 2010, així que té ja més de cinc anys d’ampolla-. Aquest llarg període fa que els llevats que hi ha dintre l’ampolla, responsables de la segona fermentació (i que es treuen amb el desgorjat abans de sortir a la venda) facin el procés d’autòlisi, que a Gramona expliquen així: “A partir dels 2 anys de criança s’inicia el fenomen anomenat autòlisi. Consisteix en la degradació i interacció dels llevats amb el vi. Només a través de les llargues autòlisis aconseguim vins que es defineixen per la seva cremositat, frescor, equilibri, complexitat i personalitat única. Entenem aquests llargs períodes a l’ampolla amb llevats com l’únic comú denominador entre els més grans vins escumosos del món”.

L’altre tret diferenciador dels Gramona és l’anomenat “dosage” en francès. És l’últim pas abans de tancar l’ampolla amb el tap de suro final, just després del degollament. Es tracta de l’addició d’una molt petita quantitat de “licor d’expedició”. És una operació necessària amb el fi de recuperar la part de líquid perduda en el degollament. Si aquest dosage o licor és sec, el cava serà Brut Nature. Si el dosage del cava porta un licor menys sec, serà Brut –com és el cas de la majoria de champagnes-, i si s’augmenta la licorositat, pot arribar a ser un cava dolç de postres. I segons Gramona: “El paper del dosage en el desenvolupament sensorial del vi varia segons l’estil del cava. Cada una de les nostres etiquetes té un dosage concret. Això pot variar en funció de l’anyada, respectant i realçant sempre la bellesa i l’equilibri dels nostres vins”.

Com és, doncs, aquest Imperial? Doncs excel·lent. Complex i alhora equilibrat, amb al caràcter Gramona tan difícil de definir i tan fàcil d’identificar i gaudir a la boca, basat en una sensació dolça. Però, compte, que no parlem pas de sucre, hi ha caves Gramona que són Brut Nature, i per tant, estrictament secs, que tenen aquest caràcter vellutat.

Caràcter llaminer, doncs, i aromes el les que la fruita madura, préssec, albercoc, pera, poma golden, es combina amb els tocs de llevat: brioix i pa de pessic, mantega, avellana crua, i un tacte cremós, d’escuma densa, persistent i poc agressiva.

Bé, un cop tastat puc reafirmar el que pensava: en la gamma d’entre 15 i 20 euros hi ha unes quantes desenes de caves excel·lents. Però intercanviables. El Gramona Imperial afegeix a la qualitat i l’equilibri, una personalitat pròpia. I això, el fet de destacar, de diferenciar-se, en el cas dels vins és un valor afegit molt important. A Gramona ho saben i els incondicionals d’aquest cava també, així que compte que us podeu convertir sense ni adonar-vos-en, en un altre feliç “imperialista”.


Nou comentari