Grau Dòria Brut 2013
Celler Grau Dòria
DO Cava
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 8 €
Tel. 938 973 263
Web: www.graudoria.com
Cada tipus de vi -i els escumosos no en són una excepció- té característiques que el fan més adequat per a un moment de consum o una combinació gastronòmica concreta. En el cas dels escumosos més joves, les seves principals virtuts són -o haurien de ser- la frescor, tan en boca com a les aromes. I com a tots els vins, l’equilibri, és clar. Això els fa adequats per beure’ls sols, sense necessitat que un menjar li compensi cap aresta.
Doncs bé, aquests dos trets, frescor i equilibri, són els que caracteritzen aquest Grau Dòria Brut, i li han valgut ser guardonat amb el Vinari d’Or al millor vi escumós jove als Premis Vinari 2015. Està elaborat a Canyelles (Garraf) a la masia Ca l’Escofet, propietat des de fa generacions de la família Sàbat. En Fèlix Sàbat, enòleg de llarga trajectòria, és el responsable de l’elaboració de les aproximadament 15.000 ampolles de cava que surten anualment del celler. Una producció molt baixa, que a més a més es reparteix entre diversos tipus de cava. Justament, un altre dels caves de la casa, el Brut Nature, en aquest cas corresponent a la collita del 2012, també ha estat guardonat en la mateixa categoria dels Premis Vinari 2015, on ha obtingut un bronze, que confirma la qualitat dels productes de la casa.
Tornant al Brut, he d’explicar que el moment en que l’he tastat: 2/4 de 8 del vespre, l’afavoreix: la frescor esmentada i l’equilibri el fan ideal per prendre’n una copa a mitja tarda, a l’aperitiu o, perquè no, en lloc d’un combinat un vespre de festa.
El cupatge és fet amb les tres varietats tradicionals, amb el xarel·lo dominant, amb un 53%, un 35% de macabeu i un 12% de parellada. L’ampolla tastada té una criança en ampolla d’uns 12 mesos, tot i que les ampolles que hi ha actualment al mercat ja passen dels 18. El licor d’expedició, el líquid amb què es reemplenen les ampolles després de fer el desgorjat (o degollament segons els DIEC, tot i que al Penedès tothom en diu desgorjat) és només cava de reserva i sucre, fins arribar als 7,5 grams per litre que el fan pertànyer a la categoria Brut.
Bé, hem parlat de frescor i d’equilibri, però com ho percep això qui el beu? Doncs amb una sensació plaent, on la fruita, la pera de Sant Joan i l’albercoc dominen la situació aromàtica. A la boca, el fet de ser un Brut li aporta amabilitat, un pas suau i poc agressiu. I, és clar, com que el frescor es basa en una acidesa viva, el punt de dolçor l’equilibra fins el punt just: es pot dir que no sobra ni un gram de sucre que no vagi destinat a equilibrar acidesa, així que la sensació no és dolça, sinó sedosa.
I és que al final, després de tanta literatura, quan el tastes a cegues, com és el cas del jurat dels Premis Vinari, o simplement te’l beus després d’haver-ne comprat una ampolla, el que compta és el plaer que aporta: que tant el crític estirat, la tieta conca, el cunyat entès o la novieta pija diguin, després de fer el primer glop: Què bo!
Doncs bé, això és el que aporta aquest Grau Dòria Brut per uns 8 euros per ampolla. Hi ha qui demana més?
