Marfil Generós Sec (Solera 1976): Per fer festa major!

Alella Vinícola és el celler que va donar fama a Alella des del 1906 a través dels seus vins, impulsant la creació de la Denominació d’Origen Alella durant els anys ’50. Pot ser que se’ns faci estrany trobar un vi generós fora de la regió de Xerès, però cal dir que aquest tipus de vins s’elaboraven a la cooperativa d’Alella des dels inicis del segle XX, sent la tradició de la zona, i on tothom els coneixia pel nom de “gualda”, arran del color daurat fosc que prenia el vi.

La pansa blanca alellenca, que neix del sauló, les sorres granítiques de la serralada litoral, es converteix en un vi generós després que el pas del temps ens la reposi. Diuen que els vins més personals són els que es fan en mètodes de soleres. I és com es fa aquest Marfil, que s’envelleix amb una criança oxidativa a l’estil de “criaderes i solera”. Aquest mètode es tracta d’un sistema dinàmic mitjançant el qual els vins amb diferents nivells d’envelliment són metòdicament barrejats, és a dir, el vi d’una collita es mescla amb els de les collites prèvies fins a obtenir un vi d’una qualitat constant. Aquest mètode de criança utilitza diverses files de bótes de vi: la que reposa més a prop del terra del celler és coneguda com a “solera” i és la que conté la barreja de vins més antiga i d’on s’embotellarà el vi. La resta de bótes, que reposen unes sobre les altres, són les “criaderes” i el vi corre d’una fila a l’altra per envellir-se. El que es vol és perpetuar unes característiques determinades en el vi final, que serà el resultat de totes les veremes.

Amb el Marfil Generós Sec (Solera del 1976), estem davant d’un vi que va pels 40 anys. A la cooperativa ens expliquen que va ser l’últim any en la que es va elaborar el vi de “gualda”, i que aquest generós és hereu directe de la tradició alellenca. D’aquest vi se’n fan molt poques ampolles a l’any, per garantir la qualitat i l’envelliment adequat de la resta de les bótes. El vi s’embotella directament de les soleres, sense que se’l clarifiqui ni s’alteri cap característica organolèptica. A la vista podem observar el seu color ambarí-taronja, ben brillant. En nas és potent. Aromes que ens recorden també als vins de Xerès, a mig camí entre un “amontillado” i un “oloroso”, amb presència d’ametlles i avellanes torrades, tocs dolços i fumats. En boca, una festa. Presenta gran concentració amb un bell mirall de les notes caramel·litzades de la criança. Se’ns presenta fresc i equilibrat, amb una entrada salina, per recordar que es tracta d’un vi sec. Apareixen les figues seques, les avellanes torrades, etc. I té un final super llarg, molt agradable. I és que quan la història i la geografia es reuneixen en una ampolla de vi, ens trobem en un cas per fer-ne festa major! De gaudir-ne molt.

S’aconsella servir-lo una mica fred, a uns 16º, perquè els seus 17º d’alcohol no entorpeixin les aromes. Tot i que podeu beure’n una copa sense cap tipus d’acompanyant, intenteu maridar-lo amb formatges curats i embotits, peixos en salaó o amb carns. També amb el pernil ibèric, li trobareu el matrimoni perfecte.