El Turonet 2010 de Mas Can Colomé ha estat elaborat amb un cupatge del del 40% de chardonnay, el 30% de xarel·lo i 30% de sauvignon blanc. Foto: Mas can Colomé
Mas Can Colomé Turonet 2010
DO Penedès
Etiquetat en català
PVP aprox. 12 €
Tel.: 938 918 203 – 649 842 048
Web: www.mascancolome.com
A hores d’ara, en el sector professional el discurs varietal s’ha radicalitzat tant, que parlar bé d’un vi com aquest Turonet del 2010, elaborat amb un cupatge del 40% de chardonnay, el 30% de xarel·lo i 30% de sauvignon blanc pot significar l’excomunicació del professional en qüestió.
Bé, per als no professionals, que al cap i a la fi són els que compren les ampolles i per tant, són el col·lectiu que més hauria d’importar als cellers, explicarem que aquest “discurs varietal” és el que defensa l’ús de raïm de varietats autòctones enfront les foranes de prestigi internacional.
I afegiré que qui signa aquesta columna també hi està d’acord. Per competir als mercats internacionals i també a l’intern, és important que el vi tingui tipicitat i no pugui ser interpretat com una “imitació” dels vins d’on és originària la varietat, dels vins borgonyons en el cas de la chardonnay, per dir la varietat més coneguda.
També hi ha l’argument que les varietats de raïm autòctones són les més ben adaptades al clima local i que les foranes sovint són adequades a regions tèrmiques diferents nord d’Europa- i no assoleixen un bon equilibri entre maduració, sucres i aromes al clima mediterrani. Bé, també d’acord… sempre que això afecti a la qualitat del vi. Perquè el que no es pot fer és desqualificar un vi, o la feina d’anys d’un celler i uns viticultors, pel simple fet que la seva tasca no s’adapta al nostre model teòric.
I un exemple notable és aquest Turonet de Mas Can Colomé. Tot i que duu un 30% de xarel·lo, la varietat emblemàtica del Penedès, dominen les foranes i només això ja seria motiu de desqualificació per als més radicals.
Ara bé, em sembla difícil de creure que ningú amb un mínim de sensibilitat i coneixements no trobi extraordinàriament plaent aquest vi. No té cap dels defectes que, és cert, de vegades presenten els vins elaborats amb aquest raïm francesos: ni “xardoneja” amb manca de frescor aromàtica, ni fa olor de “pipí de gat” o suor, com passa amb alguns sauvignon blanc.
Té aromes florals, de lliri, de fruita tropical i de llimona confitada. A la boca és dens i glicèric i alhora té la frescor d’una acidesa equilibrada. I sí, té chardonnay i sauvignon blanc, que si és cap problema, ho serà pels comercials del celler a l’hora de vendre’l, no pas pels qui en gaudeixin a la copa.
