[fitxatecnica]Sumoll Rosat 2007
Celler Pardas
Sense DO
Preu Aprox. 9 €
Etiquetat en català
Tel. 938 995 005.[/fitxatecnica]El raïm sumoll és autòcton de Catalunya, i fins a la meitat del segle XX era la varietat negra més estesa al Penedès, en un moment en que el que es buscava era la màxima productivitat sense parar gaire esment en la qualitat.
Amb la modernització del vinyar penedesenc, aquesta varietat va quedar arraconada per altres suposadament de millor qualitat, com les foranes cabernet sauvignon o merlot. Però com ha passat amb altres varietats autòctones com la garnatxa, hi ha qui pensa que conreada de forma restrictiva, afavorint la qualitat enfront de la quantitat, d’aquest raïm se’n poden elaborar bons vins, amb el valor afegit de recuperar la tipicitat local i tenir una personalitat pròpia que els diferenciï dels vins “globals” elaborats arreu del món amb varietats franceses.
Amb aquesta idea al cap, en Ramon Parera i en Jordi Arnan, enòleg i agrònom respectivament, i viticultors que en aquell moment conreaven més de 40 hectàrees de vinya a lAlt Penedès, vàren començar el projecte del celler Pardas lany 1996 a la finca Can Comas, on també tenen una casa d’agroturisme.
Curiosament, la varietat sumoll encara no està autoritzada a la DO Penedès, cosa que s’espera que es resolgui i que la propera collita ja pugui gaudir de l’empara d’aquesta DO. A l’actualitat, només hi ha un parell o tres de vins elaborats amb aquesta varietat.
[[frase]]
És un vi de color vermell amb tons violats, d’intensitat mitjana. Com que d’aquest raïm, conreat per obtenir-ne una productivitat baixa, se n’ha obtingut una bona acidesa que li garanteix la longevitat, se li ha donat un any d’ampolla per fer que la rusticitat, la duresa dels tanins s’afini.
Per això és un rosat que requereix una bona oxigenació, un mínim de mitja hora per fer que s’esvaeixin les aromes de reducció, l’olor de resclosit. És aleshores quan s’obre en un ventall d’aromes mediterrànies, no en el sentit habitual de vins sobremadurats, sinó que reflecteixen el paisatge mediterrani de pins i plantes aromàtiques: el romaní, el fonoll i un punt de regalèssia es combinen amb la magrana i la taronja.
A la boca és molt sec, no s’ha volgut amorosir amb restes de sucre residual, i per això resulta fresc, amb una força basada en l’estructura del raïm. L’acidesa és equilibrada i el final lleument amarg i molt sec li donen seriositat i el diferencien de la majoria de rosats tous, intrascendents i excesivament llaminers.
El Pardas Rosat s’elabora amb sumoll una varieta autòctona gairebé desapareguda FOTO: VADEVI.CAT
