Prohom Blanc Ecològic 2014: Doneu-me’n una altra, si us plau

El Vinari d'Or dels blancs joves és un cupatge de garnatxa blanca i viognier que combina cos i aromes en un equilibri de rara perfecció mediterrània

Prohom Blanc Ecològic 2014

Celler Coma d’en Bonet

DO Terra Alta

Etiquetat en català

Vi Procedent de l’agricultura ecològica certificat de la UE

PVP. Aprox. 7 €

Tel. 977 055 014977 055 014

Web: www.dardell.es

Enguany ha estat la tercera edició dels Premis Vinari, així que ja no hauria de ser una sorpresa per a qui signa aquesta columna descobrir que el tret que caracteritza la majoria de guardonats amb l’or a la seva categoria és l’equilibri.

I és que al cap i a la fi és lògic que als tastos de qualificació, en els quals els tastadors s’enfronten a cegues a series d’una desena de vins del mateix tipus -blancs sense pas per fusta, en aquest cas- no destaquin les estridències ni els vins més agosarats, sinó els que més s’acosten al model mental que cadascú es fa de la perfecció. Un color sense defectes, unes aromes intenses, elegants i netes, i un pas per boca que combini potència, longitud i frescor són arguments imbatibles.

I això és, justament, el que té aquest Prohom Blanc del 2014, i que li ha valgut el Vinari d’Or entre els vins blancs sense pas per fusta. Ha estat elaborat amb un cupatge del 70% de garnatxa blanca i un 30% de viognier, que segons el celler, procedeixen de les vinyes de més edat d’entre les que disposen, i que a més a més, té “un cert treball amb les mares”, és a dir, es manté un temps el vi en contacte amb els llevats en suspensió -les mares del vi- un cop acabada la fermentació, un procediment que aporta densitat i un tacte més sedós als vins.

Aquestes tres característiques, cupatge, selecció del raïm i el treball amb les mares són justament les que diferencien el Prohom del seu “germà petit”, el Dardell Blanc, que s’elabora amb garnatxa i només un 10% de viognier, amb raïm de les vinyes més joves i sense gens de treball amb mares. I no ho deuen fer malament si es té en compte que amb aquest segon vi han obtingut un Vinari de Plata a la mateixa categoria de blancs joves.

I com és, doncs?

El color és groc pàl·lid, amb el reflex lleument verdós que sovint caracteritza la garnatxa blanca. La festa -festa grossa- comença a les aromes, molt intenses: notes de fruita, albercoc i pera, acompanyades de brioix, amb el contrapunt final refrescant de l’herba fresca i fins i tot deixos mentolats molt subtils.

A la boca, tornem-hi: intensitat a dojo, però sense passar el límit. És un vi dens i potent i alhora amable, amb una acidesa que refresca el paladar, que el fa fluir pels laterals de la llengua i la gola amb un pessigolleig juganer.

I és llarg: un cop empassat, les sensacions, tan a les aromes com a la boca continuen seduint, temptant, proposant un altre glop. I és clar, som dèbils davant la temptació del plaer, així que hi tornem a caure, un cop i un altre, un glop rere l’altre fins que -amb sorpresa- ens n’adonem que l’ampolla és buida. Arribats a aquest punt és millor que no n’hi hagi cap més a la nevera, no sigui cas que la temptació… Bé, un dia és un dia, així que és millor tenir-ne alguna de més. Pel que pugui ser.

Nou comentari