Aquesta és la conclusió a què he arribat després de reunir-me la setmana passada amb responsables de les oficines que ACC1Ó (Agència Catalana per la competitivitat i la internacionalització de les empreses) té repartides arreu del món durant les jornades d’Interacció 2009 celebrades el 28 d’octubre al Fòrum.
Sabem tots i molt especialment els elaboradors, de les dificultats actuals per vendre vi als mercats tradicionals, com ara Alemanya, Estats Units, Regne Unit,… i la dificultat d’aconseguir rotació i repetició de compra, i que els nostres vins no es quedin oblidats en un racó d’un magatzem.
A la vegada, sabem també de l’existència de nous mercats emergents, dels quals tots en el seu moment ens varem omplir la boca sobre la importància que podien tenir pel món del vi, pel gran nombre de consumidors potencials, per l’important creixement del seu poder adquisitiu,…
Doncs bé, aquests mercats que a priori eren tant interessants, se’ns han tornat a escapar segons paraules textuals dels responsables de les oficines d’internacionalització de Biejing i Nova Delhi. Com ja comença a ser històricament habitual, els francesos i els italians han aconseguit la part més important del mercat, i la resta se l’han repartit els Australians, Xilens i Argentins.
I nosaltres on som? Doncs lamentant-nos amb frases: “a la Xina, si vens és molt difícil cobrar”, “és impossible tancar els tractes en aquests mercats”, “l’idioma és una barrera important”, “a la Índia consumeixen poc vi”, “no val la pena”,…
Potser és que a França parlen més xinès que nosaltres? Són els Australians més bons negociants que nosaltres?, els Italians regalen més mostres?, no tenim un producte adaptat als seus gustos?,…
Jo crec que no! Dir això seria tornar al victimisme que no porta enlloc i a més a més no és cert!
Crec en els elaboradors catalans, en els seus excel.lents vins i en la capacitat per tirar endavant situacions complicades com les de l’entorn actual, i em faig bastant a la idea de la dificultat que tenen per sobreviure en el mercat, amb una competència ferotge de tot el món, amb uns mercats saturats de producte, i amb un consumidor molt llunyà. Però és per aquesta raó que cal treballar per identificar les poques, però existents oportunitats de mercat, i saber anticipar-nos, per evitar que es repeteixin situacions com aquestes, ja que no es presenten dues vegades.
Ara ja no cal agafar el tren quan passa, sinó estar en el projecte de construcció de les vies, per tal de no sentir frases com la que m’ha portat a aquesta reflexió “fa 4 anys, quan era el moment d’entrar als mercats de la Xina i la Índia, on estaveu els vins catalans?”
M’agradaria obrir una finestra per la reflexió, i que algú em pogués rebatre aquesta informació. Sincerament m’agradaria estar completament errat, però em temo que no serà així.
Ignasi Segui és soci consultor de Parenthesis Marketing Consulting, especialitzda en l’assessorament de cellers en les àrees de Màrketing, Comunicació i Comercialització.
