El Terra Remota Camino 2009 ha estat elaborat amb un cupatge de garnatxa (40%) i sirà (30%), acompanyades de cabernet sauvignon (20%) i ull de llebre (10%). Foto: Terra Remota
Terra Remota Camino 2009
DO. Empordà
Preu Aprox. 15 €
Etiquetat en català.
Tel. 972 193 727
En els pocs anys que porta en funcionament el celler Terra Remota, el seus vins han aconseguit fer-se un nom i no només per la qualitat, sinó, a més a més, per la personalitat.
I és que el Marc i l’Emma Bournazeau van buscar i trobar a l’Alt Empordà, entre Sant Climent Sescebes i Campmany, unes terres amb caràcter amb la intenció d’elaborar vins atípics. Si els vins empordanesos solen distingir-se per la potència, els de Terra Remota més aviat reflecteixen elegància i complexitat de caire bordelès, sense per això renunciar a l’origen.
A les 23 Ha al peu de l’Albera s’hi conreen les varietats que formen el cupatge del Camino 2009, amb la garnatxa (40%) i la sirà (30%) acompanyades del cabernet sauvignon (20%) i l’ull de llebre (10%). Cada varietat es verema per separat al moment òptim de maduresa fenòlica de cadascuna, quan a més d’haver assolit un bon contingut de sucre a la polpa del raïm, els gotims sencers, amb la pell, la rapa i els pinyols, també estan madurs.
Segons declaren al celler, el conreu és ecològic, i tot i que no hi ha perquè dubtar-ho, el fet és que no apareix certificat pel Consell Català de l’Agricultura Ecològica, l’únic organisme que ho garanteix al Principat.
La fermentació s’ha fet en part en dipòsits d’acer inoxidable i en part en dipòsits de fusta de 55 hectolitres i la criança ha estat de 12 mesos en bótes de roure francès de 225 l i 500 l.
El color és d’intensitat mitjana, amb el voraviu de robí amb un reflex lleument lilenc. A les aromes -s’ha de decantar i deixar oxigenar una bona estona per gaudir-ne en tota la seva riquesa- és on comença l’originalitat, atès que enlloc de les típiques aromes de fruita de bosc vermella, hi ha notes balsàmiques de resina, clau d’espècia, i matisos de pell adobada i tinta xinesa.
A la boca destaca més per la frescor que pel gruix o la potència, tot i que un punt final moderadament aspre ens recorda que estem bevent un vi de raça.
