Si féssim un estudi genètic del celler de Sant Pau d’Ordal, Albet i Noya, hi trobaríem probablement el creuament d’ecologia, sostenibilitat i varietats resistents. Bé, i de vins que elaboren seguint la filosofia i pràctiques que exemplifiquen aquesta aposta per l’ecologia, de la qual en van ser pioners a finals dels anys 70 del segle passat. Ara, els penedesencs volen fer un pas més i dibuixen un nou camí on hi continua prenent protagonisme l’entorn, el paisatge que abraça les finques on hi cultiven les plantes de vinya. En un paratge singular com són les Muntanyes d’Ordal, Albet i Noya es redefineix com un projecte de viticultura ecològica de muntanya.

Aquest reposicionament de marca ve acompanyat, a més a més, de diverses novetats en forma líquida que d’entrada farà repensar l’actual gamma del celler. Així, mentre es deixaran d’embotellar clàssics com el Chardonnay Col·lecció i el Syrah Col·lecció, hi sumaran algunes noves marques que, d’alguna manera, certificaran aquesta aposta per la viticultura de muntanya.

Entre les novetats, hi ha un escumós de llargues criances, el Corral Cremat de l’anyada 2011 (un Clàssic Penedès que de moment està sota el paraigües de la DO Penedès) i que surt al mercat després de més de 100 mesos de criança com a homenatge a l’actual propietari i fundador del projecte, Josep M. Albet, coincidint amb la seva ‘jubilació’, o millor dit, amb la seva arribada als 65 anys. D’altra banda, recuperen un blanc brisat -que ja se n’havia fet antigament- i el presenten sota el nom del Bosc Negre 2019.

Com a colofó, un tercer vi que porta fins a una altra dimensió, sobretot per tot el que significa. Es tracta del primer vi nascut a partir de les varietats experimentals amb les quals treballa (estudia i investiga) el celler des de fa uns quants anys. La Volada, el nom triat per identificar aquest vi -“perquè una mica volats estem”, diran els mateixos elaboradors-, és un “blanc molt aromàtic” que ja ha demostrat una “resistència natural als fongs molt notable“.

Aquest nou vi es presentarà aquests primers d’abril coincidint amb Barcelona Wine Week.

Paisatge de vinyes amb marges de pedra seca, propietat del celler Albet i Noya | E.V.

Albet i Noya i les varietats resistents

L’any 1998, Josep Maria Albet ja va iniciar un projecte per recuperar varietats perdudes durant la fil·loxera. Aquella plaga va provocar l’abandonament de moltes vinyes, però també que es van substituir algunes de les varietats tradicionals per d’altres que, aleshores, es van considerar més productives o interessants per la viticultura del moment. Segons dades del propi celler, es creu que només al Penedès hi havia una trentena de varietats autòctones que haurien desaparegut.

Aquest va ser el punt de partida d’un projecte que ha portat Albet i Noya a fer seguiment per recuperar part d’aquestes varietats: fer recerca per camps abandonats, boscos o vinyes velles, per acabar plantant una petita vinya experimental. I de la vinya, se’n porta a fer microvinificacions en un celler adaptat, que ha permès observar l’evolució i potencial de cada varietat.

Un tècnic prenent mostres en una de les vinyes del celler | cedida

VRIAACC, varietats resistents adaptades al canvi climàtic

Seguint amb aquesta filosofia d’estudi i recuperació varietal, l’any 2013, Albet i Noya se sumava al projecte VRIAACC, de Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic, amb els cellers Alta Alella i Josep Piñol; l’objectiu, era estudiar i analitzar les plantes que puguin ser més resistents a les malalties, així com a les fluctuacions en temperatures provocades pel canvi climàtic.

En aquells inicis, el celler de l’Ordal va fer -seguint un model alemany- més de 300.000 creuaments entre varietats autòctones i resistents, i ja s’han aconseguit les primeres plantes amb alts nivells de resistència i, el més important, mantenint la tipicitat pròpia de les varietats locals.

Han creuat (i recreuat durant els darrers anys) xarel·lo, macabeu, parellada, ull de llebre i garnatxa blanca amb d’altres de resistents. I tot plegat, buscant de manera natural gens de resistència als fongs que afecten les plantes alhora que una major adaptabilitat als problemes de sequera, maduracions avançades i ràpides, entre d’altres.

Encara queda feina, diuen des del celler, però la previsió a dia d’avui és que en dos o tres anys es puguin plantar ja els ceps definitius, és a dir, els que puguin donar vida a un xarel·lo o macabeu 100% resistent que mantingui la puresa varietal total, i n’esperen poder tenir els primers resultats comercials al 2026.

Nou comentari

Comparteix