El celler Brugarol està situat a la part alta del municipi de Palamós, en el paratge nomenat Bell-lloc i el principal actiu que té és la mateixa construcció, feta entre els anys 2005 i 2007.
Tot l’entorn del celler està en una planta inferior, moltes sales i passadissos soterrats i un espai, on conflueixen les dues entrades, amb llum natural i obert en una de les bandes.
Les parets estan formades per dogues d’acer patinable o corten provinent de desferres de vaixells, separades entre si per deixar passar la llum i formar un contrast entre llums i ombres. El conjunt és espectacular, l’ambient és fosc, íntim, amb una línia de llum molt tènue a flor de terra. Té un recorregut que et fa passar forçosament per la zona d’emmagatzematge d’ampolles, la sala de bótes i àmfores, la zona de tasts i finalment la sala de projeccions, per tot seguit sortir de l’espai soterrat.
Està dissenyat per ser vist i gaudit, però presenta nombrosos inconvenients pel treball del dia a dia, portes corredisses d’entrada i sortida en pendent, massa fosc, perill d’ensopegar amb els esgraons sinó s’engega la llanterna de mòbil, paraments verticals inclinats, perquè la prioritat principal és el disseny, no la funcionalitat.
Aquest celler és més conegut per la seva arquitectura que no pas pels seus vins. Arriben moltes persones d’arreu del món per poder-lo admirar.
En la mateixa finca hi ha una escultura d’en Jaume Plensa, una corona circular de paredat amb relleus de Bacus i una ermita dedicada a Santa Maria. En aquesta ermita s’hi fa un aplec el dia 7 de setembre de cada any, per celebrar haver superat la pesta de l’any 1652. Entre el 1975 i el 1992, la propietat va tancar l’accés i la capella. Actualment s’hi pot accedir amb els inconvenients que tenen tots els santuaris de les marededéus perdudes, avís previ.
El grup Brugarol té quatre finques agrícoles a Palamós i una a Canet d’Adri, amb una extensió de prop de 150 ha. També disposa d’un hostal a la Platja de la Fosca, altres tipus d’allotjament rural, un espai per a esdeveniments i dos restaurants a Barcelona.
Brugarol Experiencias, i Brugarol La Granja
Per optimitzar la gestió de les finques, s’han creat dues branques, Brugarol Experiencias, que se’n cuida de les activitats turístiques i allotjaments, i Brugarol La Granja que es dedica al cultiu agrícola, bestiar i forestal.
Brugarol La Granja és l’essència, i se’n cuida d’abastir de productes frescos als diferents restaurants i al cultiu de la vinya i l’olivera, així com a l’elaboració de vins i olis. Ho explica l’enòleg Roger Rius, situant el paper del celler en el conjunt. L’elaboració del vi és una baula en la llarga cadena de l’economia circular que fa rendible l’explotació de les finques.
Recalca també la filosofia de la família Engelhorn, el concepte de luxe rústic, el respecte per la natura, el luxe entès com un retorn a les coses essencials, que Brugarol no és un grup turístic convencional … Per a la família elaborar vi no és prioritari, es una manera de trobar un sentit a aquests llocs, on el vi és important.
El primer vi es va embotellat l’any 2.005, en fase experimental i encara n’hi ha alguna ampolla en el celler. La primera anyada va ser la del 2.007, amb un vi blanc i un de negre, dos vins joves. El disseny, minimalista, una ampolla bordelesa sense etiqueta rematada per un cilindre d’acer inoxidable amb la informació d’obligat compliment. Actualment dels 7 vins existents, només el xarel·lo i el vi de criança tenen el cilindre d’acer inoxidable, els altres el tenen de cartró, llevat de l’ancestral que té un tap de suro subjectat per un morrió. Hi ha vins que estan dins de la DO Empordà i d’altres que no.
L’enòleg Roger Rius, entra a Brugarol abans de la verema de l’any 2018, i s’encarrega de reorganitzar la col·lecció de vins, dos blancs, un rosat, dos negres joves, un negre de guarda i un ancestral. Abans d’arribar a aquest punt fa diverses proves i durant uns anys, els vins van canviant de nom i de cupatge. Pel que explica, intueixo que les varietats principals seran la malvasia i el monastrell.
Els blancs són vins monovarietals, la malvasia passa uns mesos per àmfora i després uns altres per bóta, el xarel·lo per àmfora; els negres que fa són joves, el negre de criança de factura seva encara no ha sortit i fa un escumós ancestral de monestrell que ja es veu que és la seva passió. Hi ha un vi elaborat amb ceps joves de la finca de Canet d’Adri, que només es serveix als establiments de Brugarol.
A la sala de criança hi han dotze bótes de 300 l de roure francès, i un doli semi-enterrat de 1000 l de Vin et Terre de Gradignan a l’àrea urbana de Burdeus. Un doli, segons la definició del Termcat, és un recipient romà de terrissa, gran, de forma esfèrica i amb la vora gruixuda. També se’n diu Dolium.
En Roger em diu que està previst adquirir 12 bótes de roure francès de 300 l i 2 àmfores de 700 l de Tinajas Moreno León de Torrejoncillo, província de Càceres.
La producció de vi arriba a les 12.000 ampolles per anyada, la majoria de les quals es destina a consum de la societat. No és fàcil trobar-lo en botigues, es pot comprar en línia si ets veí de Palamós o dels pobles veïns o trucant al celler.
A totes les finques hi ha plantacions de vinya, alhora Bell-lloc, Mas Antoniet i Mas Les Heras es destinen a allotjament, Mas Salvà és per a us propi, és on hi han les ovelles i els cavalls i Mas del Vent es reserva per a esdeveniments.
L’any 2010 va començar una polèmica sobre el claustre existent a Mas del Vent, si era autèntic o fals, el dictamen fet l’any 2.014 pel Dr Eduard Carbonell per encàrrec de la Generalitat de Catalunya va concloure que el claustre es va construir a principis del segle XX seguint l’estil romànic i que segurament estava destinat a ser venut en el mercat de les antiguitats i el col·leccionisme dels Estats Units. Aquest claustre es pot visitar uns pocs dies a l’any, cal adreçar-se al Museu de la Pesca de Palamós, però sovint es visitat per grups escolars. També és accessible en els esdeveniments organitzats a la finca de Mas del Vent.
En Roger em porta a veure les diferents vinyes de Palamós, un total de vuit hectàrees, totes amb coberta vegetal. Les de Canet d’Adri, que no arriben a les dues hectàrees, les vaig veure un dia pel meu compte, un terreny volcànic a prop de la muntanya de Rocacorba, van força més endarrerides que no les de Palamós.
Anem a la platja de La Fosca amb dos vins la Malvasia i l’Ancestral, i sota el guiatge d’en Roger, passem a repassar les seves notes de tast.
La malvasia té un cert cos, encara que es lleuger, amb aromes de pera, poma o meló d’estiu, un nas delicat amb aroma a espècies i ametlla fresca. Omple la boca i es persistent. Reconec que no el segueixo, encara que vaig apuntant les sensacions, però si que puc dir que a mi m’ha agradat molt.
L’Ancestral, llaminadura de maduixa refrescant i lleugerament carbònica. Aromes de fruita vermella, hi troba tocs salins. Sec i amb acidesa, bombolla fina i final generós. El trobo molt agradable i passa molt bé.
Ha estat un plaer compartir aquesta estona amb en Roger, qui ja no té la pressió de ser un home-orquestra, el trobo molt més relaxat, ara pot dedicar més temps al que sap fer, cuidar la vinya i preparar els vins, té un equip que fa les tasques físiques que ell feia abans i té temps per preparar el web de Brugarol a casa i atendre les comandes dels clients. Té molt més temps del que tenia abans per dedicar a la família, això és tot un guany! He de destacar el tracte i l’amabilitat de tots els integrants de l’equip de Brugarol, que en Roger m’ha presentat al llarg de la visita.
