La viticultura en alta muntanya té una gran dosi experimental i s’enfronta a la climatologia extrema i la fauna salvatge com a principals amenaces. Fent un recorregut pel Pirineu descobrim diverses solucions concretes a aquests riscos. Estudis de la inversió tèrmica que dibuixen les franges de la muntanya amb menys risc de gelada; xarxes anti pedra; o la crema d’espelmes són algunes de les solucions.
Pol Alaminos fa un parell d’anys que es va animar a experimentar amb una petita vinya al Prat del Vedat de Boí (Alta Ribagorça) “la vinya demana clima mediterrani i nosaltres estem molt al límit. Potser no ens pedrega molt, però, hem d’anar amb compte amb les darreres gelades de primavera o les pluges de tardor”.
Precisament les gelades van jugar males passades els primers anys d’experimentació al grup d’amics d’Esterri 1030 que es va decidir a recuperar la vinya a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) el 2017. “Les gelades van fer mal bé la primera plantada de ceps al poble. I vam descobrir que pujant la vinya muntanya amunt, l’efecte d’inversió tèrmica es traduïa en tres graus més de temperatura respecte al pla. Amb posterioritat vam saber que la zona que ara ocupa la nostra Vinya de Sant Jaume, al damunt del castell de la localitat, també s’havia dit Les vinyes”, explica Toni Salvador.
A Llivins, a la localitat de Llívia (Cerdanya), Isaac Rigau explica que davant l’amenaça de gelada, per tal de fer pujar la temperatura, encenen llaunes de parafina a manera de torxes repartides per la vinya.
Raül Bobet de Castell d’Encús és un referent en la viticultura de muntanya catalana i el 2003 va plantar les primeres vinyes d’aquest celler de Talarn (Pallars Jussà). Bobet declara que des d’un començament “havia estudiat la franja de la muntanya que quedava protegida de les gelades, gràcies al fenomen de la inversió tèrmica. Però el que no teníem previst eren les pedregades d’estiu que van minvar de manera considerable les collites dels primers anys. Una calamarsa que ens va obligar a instal·lar xarxes de protecció a totes les vinyes”.
Diferents explotacions també s’han vist obligats a cobrir la vinya amb xarxes a la Cerdanya. Com és el cas de Sílvia Gamindez de Cal Mandrat (Montellà Martinet); Miriam Chivite de la Vinya de Girul o els viticultors amateurs de la Societat Gastronòmica del Pirineu de Meranges (Olopte) que van plantar uns quants ceps amb material vegetal recuperat del Pont de Bar el 2007. “Amb el temps van instal·lar les xarxes anti pedra més per protegir-nos dels pardals, que de la calamarsa“, explica Jordi Bota representant de l’entitat i promotor de la vinya experimental de la Feixa de l’Home.
Entre les amenaces de la fauna salvatge al cultiu del cep en destaquen els porcs senglars i els cèrvids com els cabirols, isards, daines o cérvols. La parella d’Inma Espel i Carles Flaquer, junt amb l’enòleg Joan Rubió, són els impulsors, des del 2016 de la Bauma de les Deveses un projecte de viticultura de muntanya a Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà). Flaquer conta que “les principals inversions del projecte, a part de recuperar les parets de pedra seca, ha estat tancar les parcel·les per protegir-les de la fauna salvatge. Però, els isards salten la tanca i han fet malbé centenars de ceps tendres”.
Per a protegir ceps i raïm dels cèrvids i senglars, els responsables de Batlliu de Sort (Olp, Pallars Sobirà) fa anys que han optat per vigilar la finca amb una família de mastins dels Pirineus de gran efecte dissuasiu. Josep Maria Rabassa detalla que “de la mateixa manera que els gossos detecten la presència dels animals per l’olfacte; aquesta fauna salvatge tampoc s’atansa si els olora”.
