L’Empordà està situat al nord-est de Catalunya, entre els massís de les Gavarres, les comarques de la Catalunya Nord, el Mar Mediterrani i les comarques de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Està dividit, administrativament, en dues comarques l’Alt i el Baix Empordà, amb 281.000 habitants, el 3,62% de la població de Catalunya; una extensió de 2.059 km2 i 104 municipis.

L’Alt Empordà, amb el els penya-segats del Cap de Creus, ocupa una immensa plana que dona a la badia de Roses, la serra de l’Albera i el massís de les Salines, els aiguamolls del Fluvià i la Muga; el Baix Empordà, amb el Massís del Montgrí, la plana de l’Empordanet, els aiguamolls del Ter i els arrossars de Pals, les llargues platges i les petites cales, els diferents penya-segats, amb el massís de les Gavarres i la Vall d’Aro. 

Font IDESCAT | Elaboració pròpia

Feta aquesta introducció geogràfica, i entrant en termes vinícoles, l’Empordà té plantades 2.094 hectàrees de vinya, el 3,87% de la superfície total de Catalunya. D’aquestes, la majoria estan a l’Alt Empordà, on hi ha registrades 1.834 ha -el 87,58% del conjunt-, i la resta, al Baix Empordà amb 260 ha, que representa un 12,42% del total.

La zona de vinyes de l’Alt Empordà està molt a prop de la frontera, afavorida per una presència important de compradors de vi de nacionalitat francesa. El Baix Empordà té més visitants de les comarques barcelonines. En termes generals, però, no té una producció excessiva, cosa que amb l’ajuda de l’exportació i la fidelitat del territori fa que no tingui massa dificultats per col·locar els seus vins al mercat.

Font: Idescat | Elaboració pròpia

En el quadre de superfície productiva, es comprova que les oscil·lacions de la producció segons les anyades són importants,  i que el pes de la comarca del Baix Empordà, tant en superfície com en producció, és al voltant del 12,50% del total.

La Revista de Viticultura de la Província de Gerona, en el seu número 3 de març de 1892, detallava per municipis i partits judicials, la superfície de vinya existent abans de la fil·loxera. En aquell temps, tots els municipis de l’Alt i Baix Empordà tenien vinya plantada, cosa que s’ha perdut en l’actualitat, que la vinya ha desaparegut en 47 municipis i la superfície ha passat de 29.921 ha a 2.094, el 7,00% respecte a la que hi hauria hagut plantada tot just a l’inici de la fil·loxera.

Així, a l’Alt Empordà va desaparèixer la vinya en tota la banda de ponent de la comarca; i en la península del Cap de Creus, als municipis de Roses, Cadaqués, El Port de la Seva i La Selva de Mar, abans de la fil·loxera hi havien 5.451 Ha plantades, mentre que al 2020, n’eren un total de 116.

Ramon Pere de Noves

A Ramón Pere de Noves, monjo cellerer de Sant Pere de Rodes natural de Garriguella, se li atribueix el primer tractat d’enologia de Catalunya datat a l’any 1130. Una dada la recullen, entre d’altres, Jaume Ciurana en el llibre Els Vins de Catalunya (1979) i Eduard Puig Vayreda a La vinya i el Vi (2008), encara que aquest últim diu que és un tema que resta per investigar.

Però ni d’ell ni del tractat no se’n té cap notícia i, per exemple, l’Oriol Vicente i la Romina Ribera de Glops d’Història arriben a la conclusió que mai va existir. Sigui o no real, en Julià Maset de Garriguella, aprofitant la llegenda, ha fet un vi en record seu, un dolç de monestrell, varietat que assegura ja apareix en els documents de Sant Pere de Rodes.

Font: Idescat, Revista de Viticultura de Gerona / Elaboració pròpia

Els vents i els sòls

Una de les característiques que defineixen l’Empordà és el vent, sobretot el vent del Nord, la tramuntana. La ratxa és un dels fenòmens que provoca vent fort, és una fluctuació de pocs segons de durada de la velocitat del vent. És deguda a la turbulència de l’aire i molt sovint es dona el nom de ratxa a la fase de velocitat màxima de cada fluctuació. 

Per elaborar un mapa descriptiu d’on on baten més forts els vents del territori, s’ha partit de les dades de protecció civil, el Pla Ventcat, on s’especifica la previsió dels dies a l’any amb ratxes de 20 m/s.; aquesta velocitat equival a 72 km/h i segons l’escala de Beaufort és un temporal que pot provocar el trencament de copes dels arbres i les branques petites, mentre que fa difícil la circulació de persones.

S’han fet vuit trams segons els dies/any, menys de 10, d’11 a 25, de 26 a 50, de 51 a 75, de 76 a 100, de 101 a 125, de 126 a 150 i més de 150. A cada tram se li ha assignat un color, per poder-los diferenciar.

Font: Protecció Civil – Elaboració pròpia

A l’Alt Empordà, on bat més fort el vent és a Portbou i Colera, seguit de Llançà, Rabós i Espolla, després a mesura que es va allunyant del massís de l’Albera, va perdent importància fins a L’Escala, hi ha una superfície interior en que la quantitat de ratxes és inferior a 10 dies/any.

Que la tramuntana bufa molt fort es pot veure en la mida dels ceps de garnatxa situats als bancals exteriors de Coma Fredosa a Colera i també als ceps de Cabernet Sauvignon a Garbet, en la carena de la Punta dels Canons. 

La tramuntana obliga a situar les vinyes emparrades en direcció perpendicular al vent. Una defensa tradicional contra la tramuntana és fer una barrera de xiprers, com la que hi ha a la Finca Espolla protegint els ceps de monestrell.

Al Baix Empordà, només hi ha cinc municipis que superen els 10 dies/any de ratxes superiors a 20 m/s, Begur, Pals, Torroella de Montgrí, Ullà i Cruïlles, que estan en el tram d’11 a 25 dies/any.

Eduard Fontserè, meteoròleg, fundador i director del Servei de Meteorològic de Catalunya, en el llibre La tramuntana empordanesa i el mestral del Golf de Sant Jordi”, de l’any 1950, fixa els límits de la tramuntana pel costat de ponent; aquest límit, que passa a tocar de Figueres i de Palamós, aquesta línia s’ha dibuixat en el mapa.

Font: Idescat – Elaboració pròpia

Els sòls

En el mapa de sòls fet per la DO Empordà es pot veure que en una gran part de la zona inferior de la carretera el sòl és al·luvial, mentre que a la part superior sol ser de pissarra o granit, trencat per les rieres de l’Albera.    

En la zona superior, de Roses a Palau-Saverdera hi ha sòl al·luvial; de Palau-saverdera a Vilajuïga,  granit; de Garriguella a Espolla (fins la zona del puig de Pal) pissarra; a Vilartolí de Sant Climent Sescebes sauló superficial i plutons, grans pedres, de granit; de Capmany a Agullana, incloent Cantallops granit. 

En la zona del Cap de Creus, Colera, Vilamaniscle i Rabós hi ha pissarres; i en la inferior hi ha sòl al·luvial de Palau-saverdera a Garriguella, pissarres a Espolla, ventalls de graves i argiles a Masarac i Sant Climent i granítics a Capmany, Cantallops i Agullana, i ventall d’al·luvials a Mollet i Peralada. A Cistella es sòl és argilo-calcari.

Al Baix Empordà la major concentració de vinyes està la municipi de Calonge i la resta està molt repartida.

A Calonge i Vall-llobrega hi ha una zona d’argila i pissarra a la part alta de la conca del Tinar, i sòls argilosos i sorrencs a la part baixa; a la zona de Fondils de Calonge, sauló i granit;  a Pals, sorra i pedra calcària; a Esclanyà, calcaris amb restes de fòssils; a Torrent sols argilosos, sorrencs i pissarrencs; al Montgrí, pedra calcària i argila; a Fonteta, pissarra degradada amb molta argila, amb capa granítica en els substrats inferiors. 

Nou comentari

Comparteix