Quan es va aprovar la DO Empordà l’any 1975, es van autoritzar cinc varietats, tres blanques, garnatxa blanca, macabeu i xarel·lo, i dues negres, carinyena i garnatxa, aquesta última considerada com a varietat principal; i al 2019, l’entitat va fer un pas endavant per incorporar com a senyal d’identitat els vins de garnatxa i carinyena en els seus tres colors. No s’hi va afegir, però, la garnatxa peluda.
En el llenguatge parlat, de la carinyena a l’Alt Empordà, se li’n diu caranyana. Fins i tot, està recollit en la toponímia, el Sot de la Caranyana, un torrent a la Vall de Molinàs de Colera. I, de la garnatxa se’n diu lledoner. El lingüista Joan Veny esmenta que és probable que el cep lledoner tingui el seu origen en el gentilici corresponent a Lledó (nom oficial Lladó). El priorat de Lledó, va ser una canònica agustiniana que tingué una gran vitalitat els segles XIII i XIV, amb filials a Osona i al Rosselló. De tots es sabut la importància dels monestirs en la propagació de la vinya. El cert és que el mot garnatxa es reserva per al vi dolç propi de la comarca, la Garnatxa de l’Empordà, que s’elabora amb raïms de garnatxa, blanca, roja i negra.
Tot plegat ho recuperem de la memòria d’anys passats, perquè a dia d’avui, poques vegades sentireu els mots caranyana i lledoner. La manera més comú d’anomenar-los és carinyena i garnatxa, i de la primera, mai en sentireu a dir samsó. A partir d’aquí, per tant, faré servir els mots carinyena i garnatxa, que són els que normalment es veuen escrits.
Un recorregut històric
El 1976 la DO Ampurdán-Costa Brava s’estenia per 34 municipis de l’Alt Empordà amb una superfície de vinya de 5.662,49 hectàrees. El 82,70% de la vinya era de carinyena i el conjunt de garnatxes i carinyenes era del 88,64%. No s’esmentaven les varietats carinyena blanca i roja, ni les garnatxa roja i peluda.
En l’any actual, aquest 2021, la denominació d’origen empara 35 municipis de l’Alt Empordà i 20 del Baix Empordà, amb una superfície de vinya de 1.826,04 hectàrees. Les carinyenes n’ocupen el 21,84% i el conjunt de garnatxes i carinyenes és del 54,84%. No s’esmenta la carinyena roja.
El 2006 el territori de la DO s’amplia amb municipis del Baix Empordà; i la plantació de vinya i elaboració de vi per part del Baix Empordà no acaba d’arribar al 10% del total de la DO.
La taula constata una reducció molt important dels ceps de carinyena en aquests quaranta-cinc anys. Molts van ser arrencats amb les subvencions de la UE en les dècades finals del segle passat, o substituïts per ceps de les varietats millorants o nobles, que es van anar introduint entre finals dels segle passat i primers d’aquest. Aquesta reducció de la carinyena i el creixement de la garnatxa, fa que el 2021 la garnatxa sigui la varietat majoritària.
Cap a l’any 2013, es comencen a valorar les varietats tradicionals i es reempelten algunes varietats foranes amb garnatxes i carinyenes, alhora que s’inicien noves plantacions amb aquestes varietats. Un parell d’anys més tard, la carinyena blanca i la garnatxa roja entren en escena amb noves plantacions, a la que s’afegirà en poca quantitat la carinyena roja. Aquesta tendència segueix a hores d’ara.
La manca de plantes en vivers d’aquests últims ceps esmentats, fa que la tècnica més utilitzada sigui la de la selecció massal, escollint els millors ceps de les vinyes per obtenir la fusta i fer un empelt sobre un cep bord prèviament plantat o reempeltant un cep existent. El Celler Cooperatiu d’Espolla té ceps de carinyena blanca a disposició dels seus viticultors per cobrir les baixes o fer noves plantacions.
La garnatxa roja també té el nom de garnatxa grisa. La tradicional de l’Empordà agafa una tonalitat roja. En els anys 60 del segle passat, es van plantar molts ceps de garnatxa roja amb plantes provinents del Rosselló, aquestes plantes fan uns raïms de tonalitat gris, d’aquí venen els noms. Molts cellers escullen la selecció de les seves vinyes per mantenir el color roig.
Colors de vinya
Ja ho dèiem, durant més de trenta anys -del 1975 al 2006-, la DO només tenia cinc varietats autoritzades, malgrat els vins empordanesos s’elaboraven amb moltes més. El 2006 es van actualitzar els ceps emprats i van passar a 19, el 2010 es va incorporar la garnatxa roja i el 2020 la carinyena blanca. Només falta la carinyena roja.
Sigui com sigui, malgrat tinguin diferents noms, siguin varietats diferents, ni els tres colors de la carinyena ni els tres de garnatxa no es distingeixen a simple vista durant gran part de l’any. La garnatxa peluda ho fa per la pilositat de la part inferior de la fulla.
Hi han dues fases en què, si ho coneixes i ets familiar amb els paisatges vitivinícoles, pots arribar a distingir quin color tindrà cada cep; una és quan les fulles primeres se separen i l’altra és quan surten els punts de raïm. Sol ser cap a finals d’abril, principis de maig. Tot i així, és més fàcil saber-ho quan el raïm verola, quan canvia de color al juliol.
I passada la verema, just abans de la caiguda de les fulles, quan aquestes es van assecant, les de carinyena negra agafen un color vermellós i groguenca pujada en la blanca i roja. En la garnatxa els tres colors tenen la mateixa aparença.
En aquesta fase és quan en les vinyes de carinyena, les varietats blanques i roges que fins llavors havien estat camuflades surten a la llum, es despullen a vista de tothom.
Per poder assaborir i apreciar tots els matisos d’una varietat, no hi ha res millor que tastar o beure un vi monovarietal. I en aquest sentit, els cellers de l’Empordà amb i sense DO, tenen moltíssims vins d’aquests tipus -n’he comptat fins a cent-vuitanta-, que estan elaborats al 100% amb un tipus de garnatxa o de carinyena. Hi ha vins tranquils, blancs, rosats i negres, escumosos i dolços, vins per a tots els gustos i per poder gaudir en qualsevol moment.
A tot això, un últim apunt. L’únic vi elaborat amb garnatxa peluda és el Mas Maristany negre, d’en Toni Maristany i la Teresa Rovira de la Selva de Mar, d’una vinya del Port de la Selva i l’únic vi elaborat amb carinyena roja és el Rosat d’Àmfora del celler Vinyes d’Olivardots de Capmany, amb raïms de dues vinyes de Masarac, una vella i una jove.
