Alella té la qualificació de municipi turístic. Això permet que els seus comerços obrin el diumenge i, fent veure que no vivim l’època que vivim, el diumenge s’omple de turistes de proximitat que s’hi acosten a fer el vermut, a comprar vi o a fer despesa en alguna de les botigues locals. Els alellencs es troben sovint responent al visitant la pregunta: “On són les vinyes d’Alella?” Evidentment, no són al nucli urbà (tot i que n’hi ha de ben properes), però també és cert que es desconeix força que la DO Alella la configuren 31 municipis del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès, i no únicament el que porta el nom de la denominació. El que és indiscutible és que les vinyes hi són!
Aquesta minúscula DO compta amb només 200 hectàrees de vinya (repartides entre aquests 31 municipis). Gairebé la meitat són al terme municipal d’Alella, sobretot a la vall de Rials. Aquells que s’estimen i comuniquen la DO Alella defensen que, precisament, un dels grans valors d’aquesta denominació és la seva mida, el fet que es tracti d’una supervivent de l’esclat urbanístic de les darreres dècades. I n’hi ha prou d’invertir unes hores a observar el territori per adonar-se que aquest mot, supervivent, hi escau de meravella.
A un cantó i un altre de la Serralada Litoral, hi trobem antigues vinyes entre parcel·les urbanitzades que ens permeten imaginar un passat no gaire llunyà en què els ceps plantats en vas s’enfilaven fins a dalt de la carena, fins allà on avui s’enfilen les cases. I, de fet, no cal recórrer gaire a la imaginació: els arxius de tots els pobles del Maresme són plens de fotos en blanc i negre que ho corroboren. Un esquema que es reprodueix municipi a municipi: a la plana, unes quantes masies disseminades amb horts a la part baixa de cada finca, una església i un nucli urbà resseguint una riera; a la muntanya, hectàrees i hectàrees de vinyes que donaven feina a milers de famílies d’unes poblacions que basaven l’economia, sobretot, en aquest conreu.
Més enllà de les fotos (acompanyant aquest text teniu un bon exemple de muntanyes sense pins ni cases, sinó amb vinyes), passejar per aquesta filera de muntanyes que va paral·lela al mar ens permet gaudir d’un munt d’elements que ens expliquen que, fins no fa gaires dècades, allò que avui és bosc era ple de vinya. Murs de pedra seca per aguantar les feixes, barraques de vinya, petits safareigs, peus americans que broten pertot arreu, coves excavades al sauló, etcètera, passen sovint inadvertits al passejant; però són testimonis evidents d’aquest passat en què la vinya predominava.
De fet, es creu que des de l’època dels romans i durant molts segles, l’espai comprès entre el Besòs i la Tordera era una immensa vinya. La DO Alella és l’hereva d’aquests dos mil anys d’història. Avui, uns quants petits cellers elaboren vins de gran qualitat que expliquen aquest paisatge i aquesta llarga història.
