Renny i Leon Ramakers són els propietaris d’una de les promotores de concerts més importants dels Països Baixos. Els amos del Dr. Music d’Holanda, per entendre’ns. S’han passat mitja vida portant les grans estrelles del pop i rock internacional a actuar al seu país.
Des d’una mica abans que comencés la pandèmia, i amb una edat i unes possibilitats econòmiques que els han permès abaixar el ritme de feina i viure una mica més tranquils, que estan establerts entre Tiana i Amsterdam.
Amb l’ajuda d’uns veïns, i durant aquells dies de confinament que ens permetien sortir a passejar durant unes hores, van començar a conèixer l’entorn natural de Tiana, se’n van enamorar i, emprenedors incombustibles, van decidir que volien comprar una masia per fer-hi un hotel, un restaurant o alguna cosa semblant. I van descobrir Can Fàbregas. I la van comprar.
Una masia modesta (i en un estat de conservació que no permetia augurar-li un gran futur) del municipi maresmenc, situada a una finca enorme que s’enfila per la falda de la muntanya fins a la carena que fa de frontera entre Tiana i Alella.
Els Ramakers van tenir l’encert d’envoltar-se de gent local que els aconsellés; i així van arribar fins a en Quim Batlle (propietari del celler del mateix nom, situat a poca distància de la masia, i president de la DO Alella) i ell els va explicar que Can Fàbregas havia estat durant molts anys proveïdora de vi (fet al celler propi amb mitjans d’antes) de molts veïns del municipi. I els va descobrir, sota la bardissa, algunes feixes de vinya vella de pansa blanca, garnatxa blanca i sumoll (i altres varietats barrejades), que ni tan sols sabien que eren allà. De la mateixa manera, també va ser Batlle que els va descobrir una pedrera que hi ha dins de la finca i que els nous amos van decidir convertir en un preciós auditori per fer-hi concerts.
Quim Batlle i el seu germà Joan (que és jardiner) es van posar a treballar en aquelles vinyes que portaven, almenys, set anys abandonades, amb l’objectiu de recuperar-les i la incertesa de no saber fins a quin punt allò era possible. A més, van plantar-hi nova vinya (4.500 ceps de varietats blanques i negres autòctones, no podia ser d’una altra manera) i està previst que ho continuïn fent en els anys propers fins a ocupar una superfície total de 5 hectàrees.
Enguany, Quim Batlle elaborarà al seu celler el vi que surti del raïm les vinyes velles (que, sí, s’han recuperat amb una vitalitat sorprenent), però quan el total de la vinya entri en producció, el celler de Batlle ja no donarà a l’abast i està prevista la construcció d’un nou celler allà mateix i que formarà part d’un complex constituït per un hotel, un restaurant (amb aspiracions de tenir estrelles Michelin) i un espai per a activitats culturals (concerts i d’altres).
Els Ramakers han rebatejat la finca amb el nom de Can Reon (Re de Renny i On de Leon) i van fer-ne una presentació pública el 13 de maig. I ho van fer sense estar-se de res: l’acte va comptar amb l’assistència d’unes tres-centes persones que van poder conèixer els diversos espais de Can Reon i gaudir dels concerts (a l’antiga pedrera, actual auditori) de músics de primer nivell (Marco Mezquida i Colin Benders) i d’un sopar que va fusionar les cuines catalana i neerlandesa de la mà de Niels van Zijl, un jove cuiner dels Països Baixos que compta amb una magnífica reputació al seu país. Ja han programat concerts (Marc Parrot i Marco Mezquida Trio, entrades a la venda a la seva web) per aquest proper cap de setmana i un festival de cara al mes de setembre.
Estareu d’acord que no calia canviar el nom de la finca (Can Fàbregas és ben bonic i ha estat el seu nom “tota la vida”), però si aquest és l’únic preu que hem de pagar per la recuperació d’una masia que queia i unes vinyes que s’ofegaven, per la creació de llocs de feina, per la generació d’oferta cultural de qualitat, per l’aparició d’un nou restaurant d’alt nivell i la incorporació d’un nou celler a la DO Alella… tinc la sensació que ens ha sortit molt baratet! Llarga vida a Can Reon i els Ramakers!
