Porrera és territori de carinyenes, més ben dit, és el país de les carinyenes. A finals de desembre de 2023, la vinya ocupava un total de 447,162 hectàrees, de les quals 151,892 eren de carinyena negra, que suposa poc més de la tercera part del conjunt. Perquè puguem comparar, a escala de la DOQ, la denominació d’origen qualificada Priorat, n’hi ha 619,26 ha i a Catalunya un total de 2.126,66 ha.

El municipi es tanca per llevant amb la Serra del Molló, i segueix en la part central i baixa per la Vall del riu de Cortiella fins que s’aiguabarreja amb el riu de Siurana tocant a Gratallops. El punt més alt és el Molló, amb 916 metres i el més baix la trobada entre els rius a 190 metres.

Límits municipal i de vi de vila de Porrera. Font ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) i DOQ Priorat/Elaboració pròpia

La classificació de les vinyes

La DOQ Priorat ocupa la totalitat o part de nou municipis de la comarca i es divideix en dotze viles vinícoles. Cada vila ve definida tenint en compte afinitats de terreny i paisatge. Així, la zona de vi de vila de Porrera perd les carenes que limiten amb Poboleda i Torroja i la part baixa del riu Cortiella tocant a Gratallops; però incorpora la vall del barranc de la Sentiu i part del Mas d’en Cubells. Aquesta definició emmarca el territori d’on s’ha de recollir el raïm per fer un vi de vila.

El segon pas és el paratge, agrupació de finques que conformen una zona amb un nom tradicional, i amb el raïm de la qual es pot fer un vi de paratge. Per sobre del paratge, hi ha el vi de finca classificada i de gran vinya classificada, que defineixen una vinya reconeguda com a tal per la DOQ.

El vi de vila, vi de paratge, vi de vinya classificada i vi de gran vinya classificada poden ser esmentades en l’etiqueta. Els vins d’aquestes unitats geogràfiques menors han d’estar fets amb una proporció majoritària de carinyena, garnatxa o garnatxa peluda, en el cas dels vins negres. 

Condicions unitats geogràfiques menors. Font DOQ Priorat | Elaboració pròpia

Porrera i els 60 paratges, 50 dels quals, de carinyena

Amb els Noms de la Terra, la DOQ vol preservar, concretar i perimetrar la toponímia popular, plasmant-la en un mapa, el mapa dels paratges. Els paratges ens porten a temps antics, on els desplaçaments es feien a una velocitat baixíssima, anant a peu o amb vehicles de tracció animal, on es podia observar atentament els canvis de la natura, on cada arbre, arbust, revolt, pedra, trencaaigües, vinya, cabanya…, definia on eres, et geolocalitzava. 

La vila de Porrera té 60 paratges, 50 dels quals tenen carinyena negra. 

Paratges de la vila de Porrera. Font ICGC i DOQ Priorat | Elaboració pròpia
Producció de carinyena negra en els últims cinc anys. Font DOQ Priorat | Elaboració pròpia

Malgrat la sequera de les últimes tres anyades, la producció de carinyena negra ha estat superior a la de l’any 2019 i 2020.

Resum de les vinyes de carinyena per antiguitat. Font: RVC (Registre Vitivinícola de Catalunya) i DOQ Priorat | Elaboració pròpia

Porrera té 211 vinyes de carinyena negra, repartides en 50 paratges. L’antiguitat es divideix en vuit apartats, la vinya centenària plantada abans de l’any 1924, la vinya vella amb una antiguitat superior a 75 anys i inferior a 100, la vinya compresa entre els 50 i 75 anys que no té la condició de vinya vella per a la DOQ, la plantada entre 1974 i 1993, èpoques de molt poc moviment; la que té entre 20 i 30 anys, la més nombrosa, cal recordar la revolució vinícola generada després de l’aiguat de 1994; la que té entre 5 i 10 anys i la jove que no arriba als 5 anys.

Paratges de la vila de Porrera, segons la quantitat de carinyena negra plantada. Font ICGC i DOQ Priorat | Elaboració pròpia

Només hi ha deu paratges on no hi ha cap vinya de carinyena negra: els Fondos, la Final, la Falguera, els Rocals, tots cap a la zona del Molló; Rossecal, al costat de la Sentiu; les Escorberes i la Costa, al centre de la vila tocant al riu, els Tossals a la carena limitant amb Poboleda i la part de la Morlanda pertanyent a la zona de vi de Vila. 

I, en canvi, el paratge amb més quantitat de vinya és les Solanes del Mas d’en Pubill, que sobrepassa les 11 ha; després un grup entre 8 i 10 ha, els Solans, el Mas d’en Ferran i la Sentiu. Precisament, la Sentiu és la que té el nombre més gran de vinyes, 15, seguida per 14 dels Solans, 13 el Mas d’en Caçador i la Coma del Garrofer i amb 12  el Mas d’en Ferran.

Llistat dels 10 paratges amb més carinyena negra plantada. Font ICGC i DOQ Priorat | Elaboració pròpia

La vinya vella a la DOQ Priorat ha de tenir una antiguitat superior als 75 anys. 

Resum de les vinyes velles de carinyena. Font: RVC i DOQ Priorat | Elaboració pròpia

Vinyes velles i centenàries

La vila de Porrera té 81 vinyes velles, 32 de centenàries, 49 de més de 75 anys i 3 que tenen trossos de més de 75 anys i de 100 alhora. La superfície de vinya vella és de 44,378 ha, gairebé un 30% del total de vinya de carinyena de la vila. 

Paratges de la vila de Porrera, segons la quantitat de vinya vella plantada. Font ICGC i DOQ Priorat | Elaboració pròpia

La vinya vella té presència en vint-i-vuit paratges, quinze dels quals tenen vinya centenària. Els paratges amb més vinya centenària són les Eres, la Plana i els Solans, que sobrepassen les dues hectàrees. Pel que fa al conjunt de vinya vella, el paratge amb més superfície és el Mas de la Rosa, entre 5 i 6 ha, el segueix les Solanes del Mas d’en Pubill entre 4 i 5 ha, i després la Plana i els Solans entre 3 i 4 ha. Per nombre de vinyes, els Sentiu és el que en té més, 12, després amb 7 la Coma del Garrofer i el Mas d’en Caçador i amb 5 el Mas de la Rosa i la Sentiu.

Llistat dels 10 paratges amb més vinya vella plantada. Font ICGC i DOQ Priorat/Elaboració pròpia

L’associació Cellers de Porrera, que agrupa 22 cellers organitza cada any dos esdeveniments, el Tasta Porrera, el segon dissabte de novembre i el Tast de carinyenes que aquest any es fa el 3 de maig; els tiquets ja es poden comprar carinyena .

Gotim de carinyena | Cellers de Porrera
Més notícies
Notícia: Carinyena blanca, l’estat de la qüestió (1/8)
Comparteix
Aquest és el primer d'un seguit d'articles fruit d'un treball d'investigació sobre la situació de la carinyena blanca encarregat per Vadevi a l'estudiós de la vinya catalana Jaume Pallàs
Notícia: Carinyena blanca, l’estat de la qüestió: el nom (2/8)
Comparteix
En aquest segon lliurament, aprofundim en l'origen de les diferents nomenclatures i la situació d'aquesta varietat a França
Notícia: Catalunya i les 59 (+2) varietats de raïm
Comparteix
La recent actualització de les autoritzades ha sumat la carinyena roja i la verdiell o verdil al llistat total que ara suma 61 entrades

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa