El celler Quim Batlle va sorgir com una au fènix a primers dels noranta del segle passat i d’aleshores ençà ha anat creixent, sumant episodis i evolucionat fins a arrelar amb profunditat al Parc de la Serralada de la Marina. Des de Tiana, la finca de la Sentiu ha evolucionat cap a un projecte que ha vist i acompanyat en certa manera la consolidació de la denominació d’origen Alella, no tant pel fet que el propietari n’hagi estat president durant les darreres legislatures, sinó també des d’un vessant de voler donar valor a un territori i a unes varietats insígnia que dibuixen el mapa vitivinícola d’una regió històrica que mira al mar i que ofereix vins únics i extremadament mediterranis.
Sigui com sigui, el cert és que aquesta mirada d’en Quim per posicionar el territori no ha virat amb el pas dels anys. Continua obrint les portes del celler a l’enoturisme per introduir els i les visitants a un entorn igual d’atractiu per qui estima el mar i la muntanya, i va sumant productes a la seva gamma de vins per donar a conèixer al món la seva particular mirada cap a la viticultura.
Als Foranells, nom que agafa d’un dels vents que ve des del mar, que elabora a partir de les varietats pansa blanca, garnatxa i picapoll, hi incorpora el Coriolis i ara s’aventura amb un escumós de llarga criança que ha elaborat amb la varietat picapoll. “El Foranell Brut Nature és experimental“, comparteix amb Vadevi el propietari del celler, però veurà la llum amb la certesa d’aquell qui coneix les proves i ja esquiva els errors. “Hi ha sommeliers que l’han tastat i diuen que és un producte amb molt de potencial”, diu orgullós. El cert és que esdevé una proposta amb la qual fer un salt endavant, alhora que reconnectar amb el passat, ja que els permet recuperar una línia de vins escumosos que havien fet fa temps i que ara reforçarà marca i presència al mercat.
El mercat local, una assignatura pendent
Quim Batlle no té una gran producció de vins, i malgrat que són productes que tenen un nínxol de mercat assegurat i que fins i tot poden atraure el consumidor internacional -el celler exporta un percentatge de la seva producció- l’objectiu sempre ha sigut i continua sent vendre a casa. “És la nostra assignatura pendent“, lamenta Batlle, perquè “és molt greu que sortim a dinar per algun restaurant del Maresme i encara costi trobar a la carta alguna referència del territori d’Alella”. I afegeix, “ni tan sols penso en casa nostra sinó en tots els elaboradors de la regió”, dirà.
En aquest sentit, la seva actual estratègia continua sent incidir en el mercat local, donar-se a conèixer entre consumidors del municipi, del poble del costat i a poder ser de tot el Maresme. Això sense oblidar Barcelona, el mercat somiat que malgrat que estar a tocar, es continua resistint als vins catalans i també als que neixen de la veïna zona d’Alella.
