L’any 2019 una desena de cellers de Costers del Segre van plantar de manera experimental fins a 10.000 ceps del retrobat raïm trobat. Des de llavors, els cellers Batlliu de Sort, Cercavins, Cérvoles, Costers del Sió, Lagravera, L’Olivera, Mas Blanch i Jové, Vall de Baldomar, Vinya el Vilars, Raimat treballen plegats cercant el qual pot ser el millor perfil enològic del trobat. En aquest sentit, Cérvoles, L’Olivera, Mas Blanc i Jové, i Raimat també van constituir un grup operatiu junt amb l’INCAVI; i aquest mes de juliol, ja s’ha presentat els primers vins experimentals.

Les varietats de raïm s’expressen de manera diferent segons el terrer de cada zona, i en el cas de Costers del Segre parlem de set subzones diferenciades: Artesa, Garrigues, Pallars, Segrià, Urgell, Raimat i Val del Riucorb. Un terrer que va més enllà del sòl. Els factors de qualitat geològics, orogràfics, climàtics, entre altres, o culturals com els referents al maneig de la vinya o enologia, configuren el perfil d’un vi. “Treballant plegats i compartint experimentacions, cada verema, equival a molts anys de vinificacions per separat“, expliquen els participants d’aquest projecte.

De moment s’ha constatat que es tracta d’una planta vigorosa que s’ha adaptat fàcilment a la major part dels terrers lleidatans. “I els seus vins monovarietals adopten un cos lleuger, mitjana coloració i moderada graduació. Transmetent un sabor permanent i peculiar, a prop de les fruites àcides i la regalèssia”, conten els responsables del mencionat grup operatiu.

Raïm de la varietat trobat
Varietat Trobat, recuperada a la zona de Costers del Segre | Rafa Gimena

Estudis per cellers i subzones

A la subzona del Vall del Corb, la vinculació del celler L’Olivera amb el col·lectiu Cultures Trobades d’Slow Food Lleida que va ‘retrobar’ el trobat, va facilitar que fos un celler pioner en l’experimentació amb aquesta varietat.

“Per la vinificació de l’anyada 2021 (presentada dins el mencionat grup operatiu) es van triar dipòsits petits de 500 litres, a temperatura controlada, i es va fer pigeage manual de forma periòdica”, explica Pau Moragues, director tècnic del celler i responsable del grup de treball de viticultura dins el Consell Regulador de la DO Costers del Segre.

Dins la subzona Vall del Riucorb, el celler Cercavins de Verdú, també va plantar un miler de ceps de trobat per la seva experimentació.

Trobat, present a molts vinyers històrics

A la subzona del Segrià, a Alfarràs, el celler Lagravera fa anys que incorpora el raïm trobat a La Pell Negre i La Pell Clarete, dues vinificacions conjuntes de varietats negres i rosades, o negres i blanques, que es troben a la parcel·la El Vinyet (Castelló de Farfanya).

“Durant aquests anys també hem experimentat amb microvinificacions varietals d’aquest raïm”, comenta Pilar Salillas directora i enòloga de Lagravera. Així mateix, destaca que “es tracta d’una varietat present en molts punts del territori i la trobem en petits vinyers històrics plantats a finals del segle XIX“.

Pel que fa al miler de ceps que també va plantar Lagravera el 2019, Pilar diu que “fins ara no els havíem considerats òptims per la seva vinificació, però que segurament aquesta verema 2022 serà una bona oportunitat per fer els primers vins”.

A la subzona Garrigues, el president de la DO Costers del Segre, i propietari del grup que porta el seu nom, Tomàs Cusiné, explica que a Cérvoles (Pobla de Cérvoles) van encubar “uns 1.000 quilos de raïm en un dipòsit d’acer inoxidable on fermentaren durant deu dies, fent remuntats molt suaus, cada dia i de forma manual. Finalitzada la malolàctica; es van passar 600 litres de vi a un ou de ciment on es va treballar amb les seves mares fines durant uns vuit mesos, fins al seu embotellament”.

Mas Blanch i Jové també té els seus ceps de trobat a la Pobla de Cérvoles, a 650 metres, i en l’anyada 2021 va apostar per “fermentar amb llevats indígenes propis, macerant el vi amb les seves pells en dipòsits petits d’acer inoxidable. Una vegada descubat, el vi no es va afegir tartàric, ni es va clarificar ni filtrar, fent-hi la mínima intervenció“, explica Sara Jové.

“A Vinya el Vilars al terme d’Arbeca també van plantar un miler de ceps el 2019, i aquesta verema 2022 esperem vinificar la primera anyada”, declara Maria José Pérez.

El celler Vall de Baldomar, a la subzona d’Artesa, va fer dues petites vinificacions amb els primers gotims de raïm trobat de la verema 2021. “Només vam vinificar vint-i-cinc litres de rosat, most flor; i altres setanta de negre, amb maceració de les seves pells. I ha estat una primera prova molt satisfactòria i esperonadora”, explica Marta Porta. Precisament el darrer incendi que ha patit aquest estiu el Montsec va posar en risc els mil ceps de trobat que van plantar els de Baldomar. “Però, ens vam lliurar”, recorda la Marta amb satisfacció.

A la finca Flix de Balaguer, Josep Maria Porcioles de Costers del Sió es mostra optimista amb la propera verema amb la qual vinificaran la primera anyada experimental de trobat. “Una varietat que s’ha adaptat molt bé al nostre terrer i que es manifesta resistent a les plagues i malalties”, explica Porcioles.

Carles Escolar, enòleg de Raimat, detalla que el baix índex de tanins de la varietat no els permet treballar amb fusta així que van optar per “vinificar amb el cinquanta per cent de la rapa en acer inoxidable, i una vegada finalitzada la fermentació malolàctica, fer una criança de cinc mesos en àmfores de gres porcellànic”.

Experiència pendent al Pallars

Per la seva banda, Josep Maria Rabasa de Batlliu de Sort, al Pallars Sobirà, conta que el milè de ceps de trobat que van plantar a la finca van ser devorats pels senglars. “Però, tenim unes quantes plantes de trobat en la col·lecció varietal que treballem amb l’INCAVI i esperem tornar a plantar aquesta varietat que consta en registres històrics del Pirineu i tota la demarcació”, anuncia Rabasa.

En definitiva, es constata que el trobat és història i present lleidatà; i que Costers del Segre i els seus cellers estan decidits que també sigui futur.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa