Estem en plena collita i els comentaris al respecte, sens dubte molt generals, coincideixen tots o gairebé tots en el fet que aquesta serà inferior o molt inferior en producció al que es considera normal, fins i tot a la mitjana històrica. També es comenta, i de fet es confirma caminant entre els ceps, que la collita serà diversa donada la petita mida del gra, així com el diferent nivell de maduració, que provoca molta pell respecte de la polpa i desequilibris en els metabòlits del raïm.
Tot això, malauradament, es coneix, s’explica i es difon des de fa una pila d’anys, quan s’ha estat repetint sense defallir, tot i els comentaris asèptics i fins i tot contraris rebuts des dels sectors privats i públics, com el canvi climàtic es desenvolupava en Catalunya i com afectava i afectaria l’agricultura en general i a la viticultura en particular.
Un 20% menys d’aigua a mitjans del XXI
La prova definitiva i més contundent va ser la publicació en 2020 de l’informe del canvi climàtic en la Mediterrània, configurat per més de 150 científics i científiques d’arreu, el qual deia d’una manera objectivament irrefutable que a mitjans del segle XXI hi haurà un 20% menys d’aigua, les temperatures seran més extremes, especialment l’alta, i en conseqüència la producció primària, que inclou l’agrícola, es reduirà en un valor mitjà al voltant del 17%.
No eren dades noves, era un compendi d’informació i posterior valoració d’informació generada al país, com la del projecte Life MEDACC desenvolupat en tres conques hidrogràfiques de Catalunya, en què ja s’avisava de l’assecament del pantà de Rialp, de les importants sequeres de les conques del Ter i la Muga, les seves conseqüències també en el sector agrícola, així com potencials solucions en l’àmbit de conca (reducció de la massa forestal, generació de paisatges diversos i variables…) o de parcel·la (optimització del reg, treball en sòl, material vegetal…).
Per poder desenvolupar els objectius del projecte Adaptar la Mediterrània al canvi climàtic van caldre molts càlculs que van fer-se a partir de dades meteorològiques objectives (Servei Meteorològic de Catalunya), obtingudes amb sensors de darrera generació i/o recuperació de dades històriques homogeneïtzades i recalibrades segons normes estàndards, i també, dades de producció agrícola. I es va repetir en el projecte Cien Glovalviti.
Amb aquestes dades es van fer projeccions per a diferents models energètics proposats per l’IPCC, fins a finals de segle, per tal de conèixer els diferents components del clima futur i els seus efectes en la fenologia, necessitats hídriques, agronomia, producció. Aleshores, tots aquests càlculs i projeccions servien per a fer servir models, mitjançant eines informàtiques prou potents i fiables que permetien obtenir resultats previstos en les hipòtesis de treball dissenyades a l’inici del projecte, tot assumint la màxima de què “els resultats mai milloren el mostreig”.
Actualment, no sé si és estiu o perquè parlar de potencials futurs és més senzill i menys compromès que parlar de la realitat i la quotidianitat, dia si, dia també ens parlen de la intel·ligència artificial, que segons els experts “són sistemes informàtics complexos, que cerquen imitar la capacitat intel·lectual humana per tal de desenvolupar processaments de dades intricats, i així guanyar temps i eficiència respecte dels estàndards funcionals sense informàtica”.
La intel·ligència artificial i els reptes actuals i de futur
Ara tot són algoritmes, maquinària, sensorica, digitalització, networking…, que abans eren fórmules, ordinadors, sensors, bases de dades, treball en grup i xarxa, i en un gran remenat, empaqueten i anomenen intel·ligència artificial, sense saber realment que és ni qui ho fa o farà, ensenyant exemples interessants, però molt distants dels riscos que ens diuen que en resultaran afectats, cosa que, per cert, genera certa preocupació.
La intel·ligència artificial és i serà important, sempre que l’altra intel·ligència, la natural, es promogui i s’utilitzi. L’artificial, sense aquesta no és res, així com la natural sense l’artificial molt possiblement no podria fer front als reptes actuals i de futur necessaris per a generar solucions lògiques i viables als reptes que tenim com a societat.
Potser fora interessant recordar i considerar la màxima de la universitat de Salamanca sobre que “l’ensenyança no dona allò que la naturalesa no atorga”.
La IA al sector del vi: la necessitat de l’ofici
En aquest punt, hi ha un gran interès per fer entrar la intel·ligència artificial en el sector del vi, i així desenvolupar una extensa bateria d’estratègies d’adaptació i mitigació al canvi climàtic, i en conseqüència generar un sector nou i resilient al mateix. Nou, perquè l’actual mostra massa clarament les seves limitacions productives ambientals; comercials pels consumidors del segle XXI. I resilient perquè en un món global, les crisis ambientals i de mercat s’aniran repetint amb més o menys freqüència i intensitat, i per tant ser i estar, vol i voldrà dir resistir activament, positivament i prepositivament.
Tanmateix, en aquest context d’idees i conceptes, que sens dubte portaran al sector del vi a una nova i positiva realitat funcional, cal no oblidar a les pageses i pagesos, segurament desproveïts del tipisme i ruralisme, amb el que se’ls vols descriure, però amb tot l’ofici i el treball de defensa de la identitat que poden expressar com a territori.
En el món de la vitivinicultura on cada parcel·la és un potencial i diferencial vi, cal més que feina, informació, automatismes, connexions…, saber què fer, on, quan, per què, com, amb qui…, i fer-ho. És a dir, cal ofici, que sens dubte s’ha d’adaptar a la realitat i necessitats del segle XXI mitjançant formació continuada en xarxa.
En aquest sector on cada terroir es una identitat de celler cal qui estigui, conegui, interactuï, estimi al territori, i aquest personatge és la pagesa o el pagès.
No cal inventar res, cal aprofitar el que es té i millorar-ho, adaptar-ho a la realitat, i és important fer-ho des del coneixement, la sobrietat i el sentit comú, cosa que es pot fer de la mà de la intel·ligència artificial, però sempre i arreu amb la natural dels que tenen l’ofici de conrear la vinya, que possiblement no és mediàtica, però sí efectiva i humana, grans conceptes per un món complex i complicat.
