Ja fa quaranta anys, Família Torres va iniciar un projecte de gran abast: recuperar varietats ancestrals de raïm que, després de la plaga de la fil·loxera del segle XIX, s’havien donat per perdudes. Des d’aleshores aquesta tasca, que és alhora de recuperació i valorització del patrimoni i d’innovació en la cura de la vinya i dels vins, ha redescobert més de 50 varietats, de les quals 6 tenen un gran interès enològic i d’adaptació al canvi climàtic.
El dia d’avui, gràcies a l’impuls de la cinquena generació de la família, aquest projecte es troba molt actiu. Miquel Torres Maczassek, director general de Família Torres, el considera “una tasca d’arqueologia del vi per recuperar un patrimoni” i amb “gran projecció”. “Recuperant les varietats que utilitzaven els nostres avantpassats podem mirar cap al futur i trobar aquesta autenticitat que donarà vins únics, molt especials i inimitables”.
La fil·loxera no podia haver-ho destruït tot
Va ser a principis dels anys 80 que el seu pare, Miguel A. Torres, va començar a treballar per recuperar varietats ancestrals. La fil·loxera va ser devastadora, sí, però era possible trobar ceps supervivents en algun lloc, tal com pensava el professor Boubals de la Universitat de Montpeller, on havia estudiat.
Així, juntament amb l’aleshores responsable de viticultura del celler, Miquel Porta, van donar forma al projecte. Primer calia localitzar ceps vells per veure si eren varietats que s’havien deixat de cultivar, fent una crida als agricultors per mitjans locals i comarcals perquè contactessin amb Família Torres si tenien ceps que no sabien identificar. Gràcies a això, a mitjans dels 80, es va trobar un cep a les terrasses del Garraf d’una varietat desconeguda que més tard es va reconèixer com la garró.
Un primer cas d’èxit
Després de sanejar, reproduir per cultiu in vitro, aclimatar i estudiar la garró durant 10 anys, es va decidir plantar-la a la Conca de Barberà i incorporar-la a la primera anyada de Grans Muralles, el 1996. Així és com es va convertir en el primer objecte d’estudi del projecte de recuperació de varietats ancestrals, i el 1998 ja es va descobrir una segona varietat amb veritable potencial, anomenada Querol pel poble on va ser trobada.
Ara, Miquel Torres Maczassek aporta la seva experiència en la recuperació de la varietat xilena país i Mireia Torres, directora d’innovació i coneixement, també impulsa la recuperació de varietats ancestrals amb l’objectiu de fer vins que puguin arribar al mercat. Tenen un equip de professionals i compten amb la col·laboració de l’INCAVI per seleccionar les varietats pel seu interès enològic i d’adaptació al canvi climàtic.
Així és com s’han recuperat més de 50 varietats catalanes que van sobreviure a la fil·loxera en racons oblidats, de les quals n’hi ha sis amb gran interès enològic i autoritzades pel ministeri espanyol d’Agricultura, amb què s’està experimentant. Destaquen per la seva resistència a les altes temperatures i a la sequera, cosa que les fa interessants pel canvi climàtic.
Una metodologia innovadora per a la recuperació
Tot plegat es fa amb una metodologia innovadora desenvolupada pels investigadors de Torres en col·laboració amb l’Institut Nacional per a la Investigació Agronòmica (INRA) de França.
El programa de recuperació consta de cinc fases: cerca de varietats mitjançant anuncis a mitjans locals i comarcals; identificació i categorització, per veure si els ceps susceptibles de ser de varietats ‘perdudes’ ho són realment mitjançant diversos mètodes; sanejament i reproducció de la planta, posant-la a punt per reproduir-la in vitro i fer noves plantes o reempeltar-la; valoració del potencial enològic plantant-les a Mas Rabell i estudiant-les, a més de fer-ne microvinificacions per valorar-ne el potencial enològic; i adaptació al camp, plantant-les a la finca Purgatori i a Tremp per veure com es comporten en condicions climàtiques extremes.
Sis casos d’èxit
Quan s’ha fet tot això i s’ha ratificat l’interès enològic de la varietat i se’n coneixen les condicions idònies, es posen en marxa els tràmits per inscriure-la al registre i es continua experimentant amb ella, plantant-la a les finques on es creu que pot expressar el seu màxim potencial. És així com, a dia d’avui, hi ha sis varietats que han resultat especialment interessants i amb què Família Torres treballa elaborant vins molt especials.
Garró (Finca Grans Muralles, Conca de Barberà): Va ser la primera varietat recuperada, un cep de raïm negre de baixa productivitat i maduració tardana. Després d’un llarg procés d’aclimatació, va formar part del primer cupatge de Grans Muralles (1996), un vi excel·lent a què el garró aporta complexitat aromàtica i notes intenses de fulla verda i fruits negres i madurs, caràcter i tanins molt vius.
Querol (Finca Grans Muralles, Conca de Barberà): La troballa d’un cep antic al poble de Tarragona que dóna nom a la varietat va permetre recuperar aquest raïm negre d’una de les poques varietats conegudes que no és hermafrodita, com la majoria de ceps vinífers, sinó femenina. Això afecta a les seves baies, més petites i irregulars, i en fa una varietat molt poc productiva però amb bones qualitats organolèptiques. Els seus vins són intensos i afruitats i en boca són concentrats, amplis, amb nervi i bona acidesa. És per això que, des de 2009, ha passat a formar part del cupatge de Grans Muralles.
Moneu (Finca Castell de la Bleda, Penedès). També va ser trobada el 1998 a prop de Querol però pren el nom del Coster de Moneu, al sud de la població. El 2016 va ser reintroduïda al Penedès, a prop de Mas La Plana. És una varietat negra resistent a la calor i la sequera. Els seus vins tenen un aroma intens de fruita fresca i perfumada, són llaminers en boca i tenen una acidesa marcada, bona concentració i tanins equilibrats. Va ser presentada el 2019 al mercat amb el Clos Ancestral, un cupatge de varietats autòctones ull de llebre, garnatxa i moneu.
Forcada (Finca Mas Palau i Les Escostes, Penedès). És l’única varietat blanca prefil·loxèrica que s’ha trobat fins ara i en diuen que “té un gran potencial enològic i d’adaptació al canvi climàtic”.
Autoritzada pel Consell Regulador del Penedès, ha estat plantada en dues finques: Mas Palau, a 550 metres d’altura, i Les Escostes, una antiga vinya de terrasses i murs de pedra seca a 700 metres d’altura on s’han buscat els límits de maduració de la varietat. És de cicle llarg, molt vigorosa i productiva, i que sorprèn per la seva intensitat aromàtica i frescor. “És marcadament mediterrània per les aromes d’herbes, flor blanca i notes cítriques molt fines, i se n’elabora un monovarietal de petita producció per a l’alta restauració”, diran des de Família Torres.
Gonfaus (Finca Purgatori, Les Garrigues). Localitzada el 1998, aquesta varietat negra s’ha adaptat bé al clima extremadament sec i les grans oscil·lacions tèrmiques de la finca. És una varietat femenina molt poc productiva que fa vins amb aromes complexos de fruites madures sobre un fons lleugerament especiat i amb una acidesa ben integrada i bona concentració, amb tanins madurs i dolços.
Pirene (Finca Sant Miquel de Tremp, Pallars Jussà). Plantada a 950 metres d’alçada, rep el seu nom de la seva bona adaptació, amb una maduració lenta i una verema que es fa a mitjans d’octubre. És una varietat negra, amb molt de color i un nivell alt de tanins elegant i que sorprèn en boca per la seva textura i delicadesa, fresca i alhora de fruita saborosa, que ha estat molt apreciada per la crítica internacional. El 2019, el crític de vins del New York Times Enric Asimov la va considerar un dels 12 millors vins que havia tastat aquell any. Com amb la Forcada, Família Torres n’elabora un monovarietal de petita producció per a l’alta restauració.
