El mes d’octubre de 2021, el Purgatori 2017 de Família Torres es convertia en el millor vi de l’any dels Premis Vinari. Aquest producte nascut en territori de Costers del Segre va ser el més apreciat i puntuat entre prop d’un miler de referències per un ampli grup de tastadors que en van fer una avaluació a cegues. Un any després, parlem amb un dels seus responsables, Miquel Torres Maczassek, cinquena generació de Família Torres, per conèixer com ha evolucionat el producte i projecte i quin ha estat l’impacte del guardó dotze mesos després.
Ha passat un any del premi que reconeixia el Purgatori com el millor vi català de l’any. Com veieu la fita, amb la perspectiva del temps?
És un reconeixement que ens continua fent molta il·lusió, i molt motivador, perquè Purgatori és un projecte que hem fet amb el cor i que parla de paisatge, història i tradició. És un vi que ret homenatge als monjos benedictins que vivien al mas on avui tenim el celler, el 1770, en condicions extremes, i que conreaven la terra i feien vi per enviar al monestir. Quan hi vam arribar a finals dels anys 90, la vinya havia pràcticament desaparegut i vam tornar-la a plantar. Vam esperar més de 10 anys abans de fer un vi d’aquesta finca. El fet de rebre aquest reconeixement encara ens fa sentir més orgullosos del projecte.
Quin impacte ha tingut el premi sobre el vi?
Molt més del que ens esperàvem, sobretot aquí a Catalunya. L’anyada premiada era la cinquena de Purgatori i vam poder tornar a explicar aquest projecte i donar a conèixer la seva història, la vinya d’on neix, les persones que hi al darrera, etc.
I sobre el celler, Família Torres?
Ens va donar bona visibilitat i notorietat als mitjans com a celler. També va generar força curiositat. Molta gent, per exemple, ens va contactar per venir a visitar el celler Purgatori, que generalment no tenim obert al públic, i vam decidir fer un parell de jornades de portes obertes per poder explicar el projecte in situ.
El premi ha transcendit més enllà de Catalunya?
Sí, però no ha tingut un impacte tan gran com en el cas de Catalunya.
“Els concursos donen visibilitat als vins”
Creieu que els concursos de vins són bona eina de comunicació i prescriptors necessaris?
Sí, sens dubte. És una bona manera de donar visibilitat als vins. Jo crec que, en general, els consumidors són força receptius als concursos i puntuacions i en molts casos es decanten per vins que han destacat d’alguna manera o d’una altra.
Us plantegeu augmentar la gamma de vins Purgatori, o elaborar altres vins al celler de la zona de Costers?
Al celler Purgatori també hi elaborem el vi de producció limitada de la varietat ancestral pirene, que prové de la finca de Sant Miquel de Tremp, a la subzona del Pallars, dins la DO Costers del Segre. I estem experimentant amb la varietat gonfaus, que tenim plantada a la finca de Purgatori, i possiblement farem un vi amb aquesta varietat. Ja ho veurem.
Quina és l’anyada q teniu ara al mercat? Segueix la línia de l’anyada guanyadora?
Ja estem comercialitzant l’anyada 2020, que compta amb la certificació ecològica. Podríem dir que l’estil ha evolucionat una mica per focalitzar-nos en varietats autòctones. El cupatge és garnatxa i carinyena (el 2017 encara hi havia un petit percentatge de sirà). Quant a elaboració, ara també treballem la fermentació amb dipòsits de ciment (abans només fèiem servir dipòsits d’acer) que ajuden a arrodonir el vi. Per a l’envelliment, hem començat a utilitzar fudres de roure perquè l’aportació de la fusta sigui menor i es potenciï més la fruita. Purgatori continua sent un vi fresc de perfil mediterrani, amb personalitat i intensitat aromàtica.
“Canvi de paradigma en la gestió de vinyes”
Algun projecte de present o futur que vulgueu destacar?
Des de fa uns anys, estem transformant les nostres vinyes en viticultura regenerativa per retornar la vida als sòls, reduir l’erosió i fomentar la biodiversitat. També ens pot ajudar a frenar l’escalfament global perquè, amb les cobertes vegetals, podem capturar CO₂ atmosfèric i fixar-lo en el sòl. És un canvi de paradigma en la gestió de les vinyes, però creiem que és l’únic que té sentit en el context climàtic actual. Volem produir raïm i elaborar vins en harmonia amb la natura i el nostre planeta.
