Fa vora tres anys, el municipi empordanès de Calonge, al Baix Empordà, va identificar onze varietats de raïm que ja aleshores es van considerar “úniques al món” a partir d’un estudi realitzat per la Universitat de La Rioja, la UNIR. Quatre d’elles s’ha considerat que no eren “úniques”, però les altres set, sí. Ara, passat tot aquest temps, la Universitat Rovira i Virgili ha ampliat la recerca i ha reconegut vuit varietats de vinya més, que segons apunten els investigadors, serien exclusives d’aquesta petita part del món. Aquesta realitat ha portat a l’Ajuntament de la localitat a presentar candidatura per tal d’obtenir el reconeixement de l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), com a zona d’especial interès per la particularitat de les vinyes.
“Vinyes amb caràcter sentimental, no pas comercial”
“Aquí els pagesos hem plantat sempre el que ens ha semblat, lluny de les denominacions d’origen i lluny del que és comercial. Té un caràcter sentimental que no pas comercial”. Ho valorava per ACN el president de la Fundació Remença XXI, Lluís Mollà, després de saber els resultats de l’estudi de la Universitat Rovira i Virgili. Per la seva banda, la directora de l’estudi de la URV, la professora Maria Francesca Fort, ha explicat que la majoria dels raïms que hi ha són “híbrids“, en bona part perquè va ser una de les estratègies que es van intentar duu a terme per evitar que la fil·loxera matés les plantes a finals del segle XIX.
Espècies mestisses
“El món del cep és un món mestís. Tot està barrejat. Per exemple, el xarel·lo no és autòcton perquè és una varietat castellana i una espècie francesa. El que passa és que al Penedès van conservar-lo i es considera una local d’ells”, explica Fort.
Entre totes les noves espècies trobades, n’hi ha cinc de viníferes, fruit del “mestissatge” amb varietats d’altres espècies del gènere Vitis i una de totalment silvestre. Les viníferes s’han batejat com Picapolla moscatella, Caïm 6, Cargol, Roseta i Colló de gall negre; les mestisses com Moscat negre, Mullí, Abeller, Caïm 3 10, Molla 3 T, Roig de la costa, Carinyena roja, Híbrid de maduixa i Grech 2; i la varietat silvestre, Grech 1.
A més, l’estudi també demostraria que la població de vinya de Calonge i Sant Antoni, ja sigui per les seves condicions climàtiques i geològiques o per la selecció humana, “és d’una gran singularitat“. En aquest sentit, Fort no descarta que es puguin arribar a trobar noves varietats de raïm en els anys vinents.
Reconeixement de Nacions Unides
La particularitat de Calonge per la quantitat de varietats especials que s’han trobat i que suposa la possibilitat d’elaborar “vins únics“, ha fet que l’Ajuntament aposti per demanar el reconeixement de Nacions Unides. En aquest sentit, l’alcalde, Jordi Soler, ha explicat que el que es busca no és una qüestió econòmica, sinó que figuri com un espai “d’especial interès i protecció”. I és que des del consistori assenyalen que més enllà del valor biològic i botànic d’aquesta recerca, gràcies als seus resultats “la cultura i les tradicions calongines aportaran a la lexicografia catalana i mundial quinze nous noms propis” per a les varietats de nou descobriment.
Soler ha destacat que aquest apartat de reconeixement vinícola “casa perfectament” amb la denominació de “poble de llibres” que té la localitat baix-empordanesa des de fa uns anys, després de l’arribada de diverses llibreries al municipi.
2
