Del Celler Cooperatiu de Gandesa se’n parla per ser una de les catedrals del vi heretades de l’època modernista, per ser un exemple del moviment cooperativista i per l’edifici en si, singular i exclusiu, d’entre els que va obrar l’il·lustre arquitecte Cèsar Martinell l’any 1919 a la capital de la Terra Alta.
Es tracta, per tant, d’un projecte centenari que malgrat els alts i baixos de la història, sempre s’ha caracteritzat per mantenir-se actiu i del qual se’n recorden vins icònics com l’homenatge a l’arquitecte Cèsar Martinell; el Varvall o els encara presents Gandesola, Somdinou la gamma més recent dels Puresa. Tot plegat, sense desmerèixer el vermut, que a més a més de ser un producte amb solera, ha tingut un paper clau en la història de la cooperativa.
El vermut que va salvar la Cooperativa
Els orígens del vermut Terralta permeten mirar 90 anys enrere en el temps. Va néixer en un moment de necessitat, quan el celler passava una temporada complicada tot just després de patir a les seves contrades més immediates la malaurada batalla de l’Ebre. Malgrat que la inversió inicial per crear-lo fou alta, els aleshores impulsors van ser alhora visionaris a l’hora de produir i comercialitzar un producte que, amb el temps, acabaria cobrint tanques publicitàries de la Monumental de Barcelona.
“El vermut va salvar la cooperativa de la fallida”, recorda Pere Bové, actual president de l’entitat. I ara, sense necessitat de salvar ningú, però amb certs paral·lelismes a l’original, els actuals responsables del projecte fan créixer la seua oferta vermutera.
“La Cooperativa sempre ha apostat per la qualitat i per la innovació i penso que aquest producte n’és un bon exemple”, afegeix el president. “Entrem al món de la cocteleria i ho fem per adaptar la nostra oferta a nous consumidors”.
Els Pessigolla
Aquesta mateixa setmana, el celler gandesà ha presentat les novetats. Neixen els ‘Pessigolla‘, uns productes que s’han fet a partir d’un cupatge de vermut blanc i vermut negre i més de trenta essències i jugant amb un nom que fa alhora territori -“buscàvem una paraula molt gandesana“-, i en descriu el producte “és com aquella sensació de quan t’enfrontes a alguna cosa nova, aquells nervis que generen un pessigolleig d’emoció“, apunta la bartender Mariona Vilanova. I ella el presenta sent-ne part responsable, de fet en diran -i així ho matitza l’etiqueta- un vermut d’autora, perquè ella ha estat en bona part qui n’ha conceptualitzat la fórmula amb la mirada als còctels i combinats.
“Funciona perfectament com a producte sol i quan es barreja amb altres productes, no perd ni el gust ni la seva essència”, diu Vilanova. “És un vermut, afegirà la coctelera, que ens ha d’obrir les portes al món, per això notes fresques, cítriques i botàniques, amb pinzellades de Yuzu japonés o de marialluïsa”.
Reskate, la dona i dues versions
El disseny de l’etiqueta ha estat creat per l’estudi barceloní Reskate com a un homenatge al Terralta. “Hem volgut mantenir part de l’essència d’aquella etiqueta original que la va fer un cartellista de renom, tornar a centrar-la en la dona que ja aleshores va jugar un paper clau en la història de la cooperativa”, explica Pau Quintano, product manager de la cooperativa.
Mariona Vilanova, amb gairebé 30 anys de trajectòria en el món de la cocteleria i diversos premis en el seu palmarès, ha estat a càrrec de la fórmula i darrere de l’ergonomia de l’ampolla: “Moltes vegades qui dissenya els productes no pensen en la seva funció i en el món de la cocteleria necessites material adient per treballar amb l’agilitat i seguretat que demanda el client”. Per això s’ha buscat una ampolla de poc pes i amb una forma determinada, amb un coll més alt.
La base del vermut compta amb la garantia el producte de la Cooperativa i dels seus enòlegs Toni Coca i Marta Garriga. I, com a resultat, dues versions, una d’elles amb dos mesos de bota més, amb roure francès i americà. “Hem fet una tirada molt limitada (de 1.400 i 400 ampolles respectivament) i sempre serà un producte de venda gurmet”, apunten des del celler.
