!--akiadsense-->
El passat mes de juliol, el vermut Olave reserva aconseguia el Vinari d’Or en la categoria de Reserva dels Premis Vinari dels Vermuts 2020, però també el màxim guardó, el Gran Vinari d’Or. El seu responsable, Oriol Abella, té clar que la gràcia que té el seu vermut és que és tradicional però adaptat als gustos d’avui. I és que sosté que si els nostres avis el prenien amb sifó era bàsicament perquè sol era molt complicat de beure.
El vermut Olave reserva és el vermut més ben puntual de l’última edició dels Premis Vinari dels Vermuts. Què creu que té d’especial per haver aconseguit aquest reconeixement?
El Reserva és la mateixa base i formulació del vermut negre, però aquest passa un any en fusta. Per la composició dels botànics que fem servir és un producte que evoluciona molt bé i la fusta li dona uns matisos que no són tan habituals en els vermuts. És adequat per beure’l sol però també combina molt bé en cocteleria. A més a més li vam donar un grau més d’alcohol, fins a 16º i si l’alcohol és bo el producte guanya i aquest és el cas.
El seu vermut es fa a Celler Sort del Castell que és la seu d’Yzaguirre, però està desvinculat d’aquesta marca. Expliqui’ns com és això?
Jo vaig estar vinculat a la distribució d’Yzaguirre durant molts anys. Fins que l’any 2013 l’entrada d’un soci nou al celler va canviar el meu estatus. Fruit de l’acord de sortida vam adquirir el compromís d’elaborar el meu vermut. Jo vinc d’una família de licoristes i fa més de 30 anys que em moc en aquest món. I el que volíem era que Olave fos diferent d’Yzaguirre. Una fórmula diferent i una elaboració diferent.
I com ho heu fet?
Jo per tradició familiar i per haver-me mogut al secor durant molts anys alguna cosa en sabia de vermut. El meu avi era licorista a l’Arbòs del Penedès però també feia vermut i a més d’afegir-li un grau més d’alcohol, per això cal beure’l amb moderació, vam triar entre 50 i 60 botànics i extractes i l’elaborem amb maceració.
El resultat són tres vermuts diferents sota la marca Olave.
Fem el blanc, el tradicional i el reserva. I el concepte era fer un vermut com el de tota la vida, però adaptat als gustos d’avui en dia. El vermut va perdre una generació i ara s’ha recuperat. El vermut de fa 40 o 50 anys era difícil. Si no te’l prenies amb sifó no era fàcil prendre’l i en hem adaptat. Fem un vermut tradicional però que és més fàcil o més comercial, més bevible, en definitiva. Volem que entri en un ventall ampli de consumidors i que acompanyi un aperitiu com si fos una cervesa.
El reserva que és el premiat és més especial, és per a entesos?
És un vermut pel gran públic. La gran diferència amb els reserves és que té més graduació i el consum ha de ser més moderat. Però això és l’únic. No és pel públic especialitzat. El que no és vermuter li agradarà i al públic vermuter és per prendre de forma habitual.
!--akiadsense-->
Els vermuts reserva acostumen a ser més cars, per això..
Han sortit molts vermuts amb preus exagerats i el consumidor no està mentalitzat per gastar-se tants diners en un vermut. L’Olave reserva surt a uns 9 euros. Hm de tocar de peus a terra. Si volem que la gent consumeixi vermut bo, hem de fer accessible el producte bo.
En els sis anys de vida del seu vermut quin és el recorregut que han fet?
De moment a més de Catalunya, Olave es ven a Alemanya, França, Països Baixos, Anglaterra, Cuba, Austràlia, Portugal i Canadà de forma intermitent. Li hem posat una imatge vintage per acompanyar la filosofia de que és un producte tradicional però posat al dia. I a diferència d’aquí, a l’estranger es pren bàsicament com en cocteleria. De fet fa dos anys ja vam tenir un altre premi Vinari com a millor vermut per a còctels.
I cap a on mira Olave, quin futur preveu?
El futur és continuar elaborant bé, donant bona imatge i intentar ser competitius. Si en només 6 anys de vida hem fet el que hem fet és perquè portem 30 anys treballant el vermut i coneixem el mercat.
