Els lectors de Time Out van triar cinc locals de Barcelona i d’aquests, l’escollit va ser la Vermuteria del Tano del barri de Gràcia de Barcelona. És el premi a la millor vermuteria dels Premis Vinari dels Vermuts 2017.
Es diu Cayetano Gavernet però els gitanos de la plaça del Raspall de Gràcia el van batejar com a Tano i així es va quedar. Tant que el local porta el seu nom, tot i que la seva dona, Maricel Vidal té allà el mateix pes que ell.
!–akiadsense–>
En Tano va venir de Lleida a Barcelona a treballar. El negoci es deia oficialment, la Bodega de l’Esteve, tot i que de noms, els veins del barri han assegurat al Tano que tothom li deia una mica com volia: can mosques, can llaunes, ca la guarra o can misèries.
Fos com fos, la qüestió és que és un local que està obert des de 1927, on sempre s’hi ha servit vermut i que quan en Tano va arribar s’hi venia vi a doll. L’any 1992 el Tano va agafar el negoci i durant 3 anys encara va mantenir les bótes i la venda de vi a l’engròs.
Diu que “li va rentar la cara al local”. Va mantenir la mateixa barra dels anys 50, i la nevera antiga, que va haver de restaurar per dins per poder-la conservar. Va treure les bótes de vi i va posar taules i va decidir que tot el que penjaria a les parets tindria un perquè. No seria mai només per motius estètics.
!–akiadsense–>
Així es poden trobar una col·lecció d’ulleres, o uns despertadors, perquè van ser un regal d’un client, o una mena d’”altar” on es s’hi col·loquen tots els records del viatges dels clients de la vermuteria.
Unes normes rígides són les que imperen a la Vermuteria del Tano i potser són el secret del seu èxit.
“Només fem entrepans de les 9h a les 12h del migdia. Sense excuses. A partir de les 12h, muntem les tapes del vermut, abans no! i després fins a les 9h del vespre”, assegura el Tano.
“Servim el mateix vermut que s’ha servir sempre. Ens el porten de Capmany, dels de Peruchi. En got petit, sense gel, ni oliva, ni taronja, ni llimona. Això sí, ben fred”, afegeix.
El cap de setmana, entre les 12h i les 16h de la tarda, poden arribar a passar 300 persones que poden triar entre una vintena de tapes, alguna d’elles invenció de la Maricel, però això sí, sense elaboració. Només conserves. “No volia embarcar-me en res de fer tapes cuinades, les patates són de bossa i preparo una salsa especial per posar-la a sobre, tot de la màxima qualitat, però cuinat, res” diu el Tano.
El seu moment fort de clientela és més a l’hivern “a partir de la primavera la gent busca terrassa, és per això que nosaltres tanquem a l’agost, encara que hi hagi les festes de Gràcia”.
!–akiadsense–>
Per tant, a l’agost no busqueu ni el Tano ni la Maricel, però si la resta de l’any voleu gaudir del vermut, com s’ha fet sempre, amb la garantia de la que ha estat considerada la Millor Vermuteria de l’any per Time Out i els Premis Vinari aquest és el vostre lloc.
Mireu aquí una galeria d’imatges de la Vermuteria del Tano.
