La sequera ha estat una de les principals causes de la pèrdua de producció dels viticultors. Aquests últims anys, la manca de pluges ha malmès un ecosistema que ja tenia tares i ha evidenciat encara més els conflictes amb preu de la feina de la pagesia catalana. A tot això se li ha sumat l’augment del preu de l’energia a causa de la guerra d’Ucraïna, una combinació catastròfica que ha acabat per desanimar als treballadors del camp a Catalunya. L’any acaba, doncs, amb una nova ronda d’ajudes a tots aquells que han patit les destrosses de la sequera, una injecció de diners per als agricultors que organitzacions i sindicats han lluitat fins al final. Abans del 31 de desembre d’aquest 2024, els viticultors -igual que tots els altres treballadors del sector- rebran el seu paquet d’ajudes directes, sense necessitat de fer tràmits. No obstant això, Unió de Pagesos celebra la victòria amb la boca petita i preparen la trinxera per continuar lluitant pels drets dels camperols, no només en situacions extremes com el canvi climàtic, sinó en general: “Cal assegurar la continuïtat de la pagesia professional catalana”, repliquen en un dels últims comunicats de l’any.
El govern català fa efectiu el pagament de les ajudes a la pagesia aquest divendres. En total s’han aprovat 24.482 expedients, per un import de 66.517.384 euros d’ajut i una superfície auxiliable de 351.989 hectàrees. Els peritatges han anat a càrrec de la mateixa administració qui ha inspeccionat i catalogat les explotacions agrícoles per repartir els diners. La vinya ha estat un dels sectors més afectats per la sequera i els viticultors catalans reben aquest divendres un total de 18.339.651 euros, repartits en 3.782 explotacions i amb un total de 40.754,78 hectàrees. La quantitat que s’ha destinat a la vinya és la segona més alta de tot el sector agrari català, només superada pels més de 28 milions d’euros que es destinaran als cereals d’hivern, oleaginoses i/o lleguminoses. “El departament ha complert amb l’acord assolit amb el sector: els ajuts s’han pagat abans d’acabar l’any i s’han atorgat sense necessitat de fer cap tràmit”, assegurava el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig en un comunicat remès a Vadevi. En definitiva, doncs, una línia d’ajudes molt necessària que -tot i quedar-se curta segons els sindicats- dona una empenta més a la recuperació del sector.
La primera paraula sobre la necessitat d’ajudar als pagesos amb la sequera la va tenir Unió de Pagesos, que van impulsar les diverses reunions amb el departament que han portat a l’aprovació d’aquestes ajudes. El sindicat va començar a treballar aquestes mesures amb el Govern de la Generalitat en funcions, però ha estat l’administració d’Illa qui les ha acabat desbloquejant. Aquest paquet, doncs, consta de diverses parts, depenen del subsector i les seves necessitats específiques, ja que no és el mateix el cultiu de les vinyes que la fruita seca. Si es desglossen les dades que ha posat sobre la taula el departament, els viticultors s’emporten 450 euros per hectàrea, la xifra que Unió de Pagesos va pactar en acabar les negociacions, sota la premissa que fossin ajudes per “refer el potencial productiu afectat per desastres naturals i adversitats climàtiques puguin assolir el 100%”. Aquest ajut, doncs, cofinançat pel FEADER, s’inclou en la modificació del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC) de l’Estat espanyol 2023-2027 i que l’anterior Govern català va tramitar davant del Ministeri d’Agricultura i que ja va ser aprovada per la Comissió Europea.
Les DO renuncien a la producció
La producció de raïm ha caigut en picat aquest 2024. Moltes Denominacions d’Origen començaven els seus comunicats de balanç de la verema amb la mateixa frase: “manca de producció”. Els últims resultats que ha publicat la DO Montsant i ha remès a aquest diari confirmen que els viticultors de la regió han perdut la meitat de la seva collita en comparació als últims anys i un 20% respecte al 2023. El mateix posava sobre la taula la DO Tarragona en el seu últim comunicat a la premsa, on tot i no dir la quantitat exacta de quilos que havien perdut, apuntaven a una davallada històrica. La realitat, doncs, és que les regions de vinyes viuen amenaçades per aquesta manca d’aigua i tot i que en molts casos s’ha parlat d’un raïm de molta més qualitat que en veremes anteriors, la supervivència de tots els viticultors del sector es posa en dubte.
Precisament, per aquesta necessitat de continuar ajudant a la pagesia, els sindicats han aportat algunes exigències més al Govern. En concret sobre la vinya, Unió de Pagesos reclama uns ajuts especials per la DOQ Priorat, una de les més afectades per la sequera. De fet, gairebé 2 milions d’euros dels quals l’administració d’Illa destina a la vinya són per aquesta regió, amb un total de més de 700 expedients aprovats i una extensió d’unes 5.000 hectàrees. És per això, que continuen les converses amb Ordeig per activar més ajuts a la pagesia. Entre ells hi ha “un ajut addicional i selectiu per a les vinyes més afectades per la sequera i que inclourà especificitats productives com les de la Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat“.
Una lluita activa pels drets dels pagesos
Les línies d’ajudes directes són un primer pas per apropar la pagesia a una posició prou còmoda per avançar, però des d’Unió de Pagesos remarquen que cal fer molt més. Des de la mateixa organització afirmen que continuaran treballant per tal d’assolir eines que cobreixin les necessitats reals de la pagesia afectada per adversitats climàtiques. En les eleccions europees passades, l’entitat ja va fer un primer pas per apropar-se a les formacions polítiques per tal de canviar la normativa actual, ja que consideren que “impedeix articular les cobertures necessàries per poder assegurar la continuïtat i la viabilitat de les explotacions afectades per adversitats climàtiques”. A parer del sindicat, aquestes normatives restrictives fan que s’hagin d’articular mesures que funcionen com a mal menor, com és el cas de les assolides els anys 2023 i 2024. “Això implica que la Generalitat de Catalunya no pugui superar les exigències normatives vigents, considerades pel sindicat com a desproporcionades i discriminatòries per part de la Unió Europea”, confirmen en un comunicat.
