En pocs anys els escumosos ancestrals han anat fent camí a casa nostra i a poc a poc ha anat creixent el nombre de cellers que s’han decidit a elaborar un escumós seguint aquest mètode. Només cal veure l’èxit de convocatòria que va tenir la trobada de cellers elaboradors d’aquesta mena d’escumosos que es va celebrar el passat mes de juliol al celler Cal Teixidor de Vilafranca del Penedès, on van participar més de 40 cellers i on es van poder tastar un centenar llarg de referències.
Els escumosos ancestrals, pensats per ser consumits joves, sense cap mena de criança, són uns vins marcadament afruitats amb una bombolla fina i juganera capaços de seduir els paladars dels consumidors més joves, tan difícils pels escumosos de mètode tradicional.
Conquerir paladar dels més joves
Segurament la història dels escumosos ancestrals al nostre país, on els van començar a elaborar cellers de tarannà radical i sovint lligats al moviment dels vins naturals o de mínima intervenció o com els vulgueu anomenar, hi té molt a veure. I de la mateixa manera que són capaços de conquerir els paladars dels més joves també són uns escumosos que tenen molta resistència per part dels amants dels escumosos de mètode tradicional. El gran error és comparar-los. Són dos productes totalment diferents, tot i que poden coincidir en alguns moments de consum.
També són una mena d’escumosos que en ser d’esperit lliure, ha permès a alguns cellers donar sortida o aprofitar millor varietats de raïm que difícilment tenien recorregut comercial, convertides en vins tranquils o en escumosos de mètode tradicional.
Produccions petites i capacitat d’envelliment
És cert que encara els queda un llarg camí al davant per fer-se un forat a les taules de la majoria de les llars, a les cartes dels restaurants i fins i tot a les estanteries de les botigues especialitzades, però a la gran majoria d’elaboradors tampoc els preocupa massa, ja que les produccions, avui dia, encara són petites i sovint experimentals. Caldrà anar seguint la seva evolució per veure si arribaran a ser vins d’ampli abast comercial o si continuaran essent petites produccions que en molts casos no sortiran de l’àmbit d’influència geogràfica del celler elaborador. És una de les incògnites que plantegen.
L’altra qüestió que es plantejava fa uns anys i que ara ja comença a tenir resposta és la seva capacitat d’envelliment. Tastats una bona colla d’escumosos ancestrals, d’elaboradors d’estils molt diferents, amb criances que anaven des dels 36 fins als 60 mesos es va poder constatar una evolució molt positiva, fins i tot extraordinària d’alguns d’aquests escumosos.
