El vi europeu també tindrà aranzels del 15% als Estats Units. Aquesta va ser la conclusió que va explicar la Comissió Europea el passat dijous després de no haver aconseguit l’excepció del sector en els seus diàlegs amb la Casa Blanca. Tot i que Trump ha tornat a ajornar la posada en marxa d’aquests aranzels, que havien de fer-se efectius aquest divendres, tot apunta que de moment el vi es veurà afectat. Les reaccions del sector no s’han fet esperar i car que tothom coincideix en el fet que hi ha una petita part de tranquil·litat perquè sembla que la incertesa té els dies comptats, també hi ha molta incredulitat i malestar per l’evident crisi que les tarifes provocaran al sector. No només això, sinó que alguns experts afirmen que la poca transparència de les negociacions d’Europa ha fet augmentar la preocupació del sector agroalimentari general, el qual és dels primers sectors catalans en termes d’exportacions. Així doncs, mentre Trump continua jugant a fet i amagar amb Brussel·les, el món del vi català espera pacient a una resolució que el deixi fora de les pujades aranzelàries. Afanyen, també, a elaborar plans alternatius, com ara ajudes públiques per pal·liar l’increment de costos i facilitats per a la diversificació de negoci.
“Hi ha una gran sensació de descontrol en aquestes negociacions”, lamenta David Coll, president de Pimec Agroalimentària. En una conversa amb Vadevi l’expert explica que encara no hi ha prou informació sobre aquestes suposades negociacions i qüestiona fins a quin punt Brussel·les s’ha deixat emportar per les exigències dels Estats Units. En aquest sentit, Coll reflexiona sobre el sector agroalimentari, el qual acaba sent l’etern afectat per la inestabilitat de l’economia mundial: “Som un sector estratègic, però ningú ens ho considera”, remarca el president de Pimec Agroalimentària. En menor escala, el món del vi viu de ple aquesta falta de poder negociador d’Europa. De fet, l’Organització de Cellers Europeus assegurava en un comunicat que calia lluitar encara més per deixar el vi fora dels aranzels, una situació que encara no ha succeït. “A Europa sempre perdem”, repeteix Coll, qui en parlar del sector del vi recorda que un increment d’aranzels fins al 15% “és una crisi afegida a un sector que ja no ho està passant bé“.
Una idea similar explica Joaquim Tosas, president de l’Associació d’Elaboradors del Cava (AECAVA) i director general del celler Sumarroca. L’expert i cellerista reconeix a aquest diari que el sector “advocava per uns aranzels del 0%” i, per tant, “cal continuar amb les negociacions”. Des de AECAVA estimaven el passat dijous que el 15% d’aranzels confirmats sobre tots els vins que entrin als Estats Units faria caure les vendes de cava al país nord-americà almenys un 10% els pròxims sis mesos. Cal tenir en compte que el cava és el segon vi escumós més importat en aquest territori, per darrere del prosecco italià, i és el líder entre els escumosos que s’elaboren seguint el mètode tradicional -dues fermentacions-. Una situació que si no s’aconsegueix solucionar, posa en risc l’estabilitat del sector dels escumosos, els vins més ben valorats a escala internacional del territori català. També des de l’Associació Vinícola Catalana (AVC) posen sobre la taula la necessitat d’eliminar el vi d’aquestes noves polítiques aranzelàries. Segons l’entitat concreta a l’ACN, el mercat estatunidenc és el segon en importància per al vi català, per la qual cosa, una nova taxa del 15% afegida als costos actuals suposaria “un cop considerable” per al sector. La mesura afectarà especialment algunes zones que tenen en els Estats Units un client destacat, com ara els vins del Priorat.
El problema dels importadors
Mentre Brussel·les lluita i negocia per intentar treure el sector vitivinícola de les noves polítiques aranzelàries, tant cellers com importadors es preparen per al cop. Núria Garrote, empresària i importadora de vins als Estats Units reconeix a Vadevi que “no és una decisió ben rebuda entre els importadors”. Precisament, ella admet que bona part de la sobrecàrrega de costos se l’emporten els importadors, ja que són els primers que han de pagar una factura més alta en el moment que arriba un contenidor des d’Europa. “No crec que afecti tant els consumidors, però sí als compradors, és a dir, els que fem la feina d’intermediaris“, recalca l’experta. No obstant això, ella manté cert optimisme que no comparteixen altres experts com Coll, qui dubta de l’eficàcia de les negociacions amb Europa: “Crec que serà una mesura temporal“, insisteix Garrote, qui lamenta, però, que caldrà estrènyer-se el cinturó i canviar algunes maneres de fer.
Aquesta inestabilitat de la qual parla Garrote en el seu sector també es pateix en els cellers. Segons explica a l’ACN Toni Cruces, secretari general de l’AVC, hi ha cellers que estan negociant amb els compradors americans repartir-se les noves despeses en cas que s’apliquin. Algunes d’aquestes negociacions tenen èxit, “però d’altres no”, diu Cruces. Aquesta és una altra qüestió que queda a l’aire i, per tant, el repartiment d’aquests aranzels del 15% encara és un misteri. Alguns cellers -sobretot els que tenen més recursos- segurament optaran directament per reduir el marge de benefici i assumir l’augment de preu sense repercutir-lo al comprador. “És una decisió que es pren de manera individual, celler per celler”, afirma també el president de l’AECAVA.
L’eterna diversificació de negoci
Els experts catalans donen una importància relativa a les negociacions de Brussel·les amb Washington i sense dubte tots confirmen que la solució real a aquesta situació és la diversificació de negoci. “De vegades cal que passin coses com aquesta per fer-nos posar les piles”, exclama Tosas. En aquest sentit, igual que altres experts consultats per aquest diari, el president de l’AECAVA corrobora que hi ha una clara necessitat de trobar nous mercats on entrar. Pel president de Pimec Agroalimentària, el Sud-est Asiàtic és un territori que s’ha d’explotar. També l’acord del Mercosur es torna a posar sobre la taula. El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu assegurava en unes declaracions la necessitat d’agilitzar els tràmits per tenir l’esborrany de l’acord preparat com a alternativa. “Hem de diversificar els mercats i, alhora, estar al costat dels sectors que puguin patir conseqüències”, comentava a la premsa des d’Astúries. “A mi no m’ajudaria gens, però crec que és una decisió que hauran de prendre molts cellers”, afegeix Garrote. La importadora dels Estats Units té clar que la diversificació de negoci és un salvavides per a les empreses vitivinícoles, però també reconeix que no es fa d’un dia per l’altre i insta al Govern a proporcionar les ajudes pertinents a aquells cellers que hagin d’obrir-se a nous mercats: “L’èxit passa per la diversificació”, insisteix.
Els aranzels del 15% al vi europeu, que entraran en vigor el 7 d’agost del 2025, obligaran el sector vitivinícola català a replantejar-se part de la seva estratègia internacional. Davant aquest nou escenari, caldrà obrir nous mercats i explorar horitzons alternatius per garantir la viabilitat i el creixement del sector. Tanmateix, hi ha qui pensa que abandonar el mercat nord-americà no és una opció viable. Tal com reconeix el secretari general de l’AVC, els Estats Units continuen sent un mercat molt valuós que no es pot deixar perdre. A més, la internacionalització no és immediata, i buscar noves destinacions requereix temps, inversió i esforç. Per això, Cruces recorda que mentre es treballa per diversificar les sortides comercials, caldrà també mantenir viva la lluita per conservar la presència i competitivitat als EUA.
