El celler Artadi, situat a Laguardia, província d’Àlava, a La Rioja, fa tres generacions que cultiva vinyes i elabora vins. La història de l’empresa va començar el 1985, però no és fins al 1992 la família Lacalle i Laorden es queden amb el projecte. Des de llavors, aquesta empresa ha passat de pares a fills fins a arribar a Carlos López de Lacalle, l’actual enòleg del celler qui, juntament amb les seves dues germanes, porten el timó d’aquest vaixell. López de Lacalle -recentment nomenat Cellerer Revelació de La Rioja per Tim Atkin- fa referència a la història de la seva família en un Showroom a Barcelona, on experts, professionals i restauradors han pogut tastar diferents vins que elabora la família; sis negres i dos blancs. Continuant amb la línia de la protecció de les varietats històriques, l’enòleg assegura a Vadevi que “el seu camí és diferent del seu pare” i ironitza sobre el patriarca de la família, qui es resisteix a jubilar-se, “tot i que ja li hem demanat en diverses ocasions”, explica el cellerer.
Un dels principals objectius de López de Lacalle, ara que està al capdavant de l’empresa familiar és precisament seguir els seus passos i no els del seu pare. Per això, reflexiona sobre el relleu generacional en la seva família i el seu enfocament cap a l’elaboració de vins: “No busquen canviar res radicalment, reconeixem que cada generació té gustos i trajectòries diferents, la qual cosa influeix en la manera de fer vi”, descriu l’enòleg d’Artadi. En el seu cas, la tendència -i també l’objectiu- és tornar a les tècniques dels anys noranta, “una època en la qual els vins no eren tan sobreexcitables ni tan madurs”, específica. De fet, per López de Lacalle aquesta és la principal diferència amb els vins actuals, ja que en comptes d’afavorir la maduresa com fa la resta del mercat, el celler Artadi busca “recuperar l’essència d’aquells vins d’antany: més equilibrats i menys madurs“.
Viticultura històrica, no ecològica
Els vins d’Artadi són ecològics, tot i que López de Lacalle renega d’aquest concepte. L’enòleg anomena aquesta classe de viticultura “històrica”, ja que fa valdre les tradicions dels seus avantpassats. En aquest sentit, el cellerer constata que “els qui cuidaven la vinya de manera integral, ho feien perquè sabien que la mort d’una vinya podia significar la pèrdua de la família sencera”. Actualment, els nous mètodes i tecnologies fan que es pugui replantar ràpidament, però per a ell hi ha certa qualitat i història que es perd en el camí. “Crec que és un error dependre d’aquests nous mètodes agrícoles, perquè evidentment són més ràpids, però també depenen menys de la cura del sòl”, argumenta l’enòleg d’Artadi.
López de Lacalle entén la viticultura com a una part crucial de l’ecosistema, en la qual la funció dels éssers humans és introduir-la de la manera més pura per garantir la sostenibilitat a llarg termini. De fet, per a ell la industrialització del camp s’ha d’agafar amb pinces, ja que ha portat a l’ús de productes químics en l’agricultura, una pràctica que considera “inconcebible en el segle XXI”, especialment quan es tracta de “productes que consumim”. A més, també l’enòleg destaca la importància de cuidar el sòl com un recurs finit, perquè “la pèrdua de la fertilitat de la terra comprometria la producció agrícola i, en última instància, la supervivència humana”.
La supervivència del vi negre
La majoria dels vins que López de Lacalle ha presentat durant el showroom han estat vins negres, però també s’han tastat dos blancs. Continuant amb la tendència actual, on el vi negre perd protagonisme i el vi blanc en guanya, l’enòleg reconeix que “hi ha una inclinació mundial cap als blancs”. Ara bé, des d’Artadi no pateixen per la seva producció, ja que la terra que cultiven és terra de producció de vi negre i, per tant, assumeix que des del celler “continuaran fent vins negres”. Així doncs, malgrat la tendència del vi blanc, afirma que el seu enfocament continua sent produir vins de la més alta qualitat, amb l’objectiu de satisfer tant els consumidors de vi negre com a aquells que, encara que prefereixen el blanc, també gaudeixen d’un bon negre.
